tergo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛr.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *terg-, variant de *terh₁- («fregar, polir»).

tergō ‎(1a present^?), tergis ‎(2a present), tergere ‎(infinitiu), tersī ‎(perfet), tersum ‎(supí)

1. escurar, polir, brunyir
2. netejar

• tergōe

tergō

1. datiu singular de tergum
2. ablatiu singular de tergum