escurar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.kuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /es.kuˈɾa/
	valencià /es.kuˈɾaɾ/, /es.kuˈɾa/
Informal:	nord-occidental /as.kuˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: escorà, escorar, escurà
• Etimologia: Del llatí vulgar *excūrare, segle XIII, format pel prefix ex- ‎(«cap enfora») i cūrare ‎(«tenir cura»).

escurar trans., pron. ‎(pronominal escurar-se)

1. Netejar les parets d'un conducte.

   Escurar la xemeneia.

2. Rentar els plats i estris de cuina.
3. Consumir, buidar completament un recipient de menjar o beguda.
4. exhaurir

   Em va escurar les butxaques.

   Ja havien escurat les entrades fa temps.

Paradigmes de flexió: escuro, escura, escurem

• (rentar els plats) rentar, fregar

• escurabasses
• escurabosses
• escurabutxaques
• escuracassoles
• escurada
• escuradents
• escuraflascons
• escuraorelles
• escurapous
• escuraungles
• escura-xemeneies
• escures

• Síl·labes: es·cu·rar (3)
• Anagrames: carreus, creuràs, crusaré, curar-se, curares, recusar

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

• Etimologia:

[1] Del llatí vulgar *excūrare.

[2] Del llatí obscūrare.

escurar

1. escurar, netejar
2. obscurir

• escur

• Obres de referència: DCVB, Faraudo