temporal

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /təm.puˈɾaɫ/
	balear /təm.poˈɾaɫ/, /təm.puˈɾaɫ/
Occidental:	/tem.poˈɾaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí temporalis, segle XIV.

temporal m. ‎(plural temporals)

1. Vent intens acompanyat de precipitacions.

• tempesta, borrasca

• bonança

temporal inv. ‎(plural temporals)

1. Que passa amb el temps.
2. Que dura una temporada.
3. Relatiu als ossos del crani anomenats temples.

• passatger, provisional, eventual
• estacional

• etern, perdurable, estable, fix
• perenne

• temporalitzar

• Síl·labes: tem·po·ral (3)
• Heterograma de 8 lletres (aelmoprt)
• Anagrames: omplerta, trampelo

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /tem.poˈɾal/

Americà: alt /tem.p(o)ˈɾal/, baix /tem.poˈɾal/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí temporālis, de tempus [1-2].
• Etimologia: Del llatí temporālis, de tempŏra [3-4].

temporal inv. ‎(plural temporales)

1. temporal (que passa amb el temps)

• pasajero, provisional

• eterno

• atemporal
• temporalidad

temporal m. ‎(plural temporales)

1. temporal (tempesta)

• tempestad

temporal inv. ‎(plural temporales)

1. temporal (relatiu als temples)

• frontotemporal
• temporoparietal
• temporooccipital

temporal m. ‎(plural temporales)

1. os temporal

• Síl·labes: tem·po·ral (3)
• Heterograma de 8 lletres (aelmoprt)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre temporal

• Pronúncia: /tɑ̃.pɔˈʁal/

temporal m. ‎(femení temporale, plural masculí temporaux, plural femení temporales)

1. temporal (relatiu als temples)