tarde

tarde

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tardar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tardar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tardar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tardar.

• Síl·labes: tar·de (2)
• Anagrames: adret, dreta, dretà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈtaɾ.ðe\
• Rimes: -aɾde
• Etimologia: Del llatí tarde.

tarde f. ‎(plural tardes)

1. tarda
2. vespre

Inclou des del migdia fins a la nit. Quan es necessari concretar s'utilitza atardecer o anochecer.

tarde

1. tard

• Síl·labes: tar·de (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtar.deː/
• Etimologia: De l'adjectiu tardus.

tardē

1. lentament, tard

• Català: tard
• Castellà: tarde
• Francès: tard
• Italià: tardi
• Occità: tard
• Portuguès: tarde

tarde

1. vocatiu masculí singular de tardus