tun

• Pronúncia: /tuːn/; ^ⓘ
• Etimologia: Del protogermànic *dōną, del protoindoeuropeu *dʰeh₁- ‎(«col·locar»).

tun

1. fer

   Tu es! ― Fes-ho!

   Man tut, was man kann. ― Es fa el que es pot.

2. ficar (col·loquial)

   Tu das hier rein. ― Fica-ho aquí.

   Ich würde noch was Salz an die Kartoffeln tun. ― Jo ficaria més sal a les patates.

3. fingir, fer veure com si (col·loquial)

   Er hat nur so getan. ― Només ho ha fet veure.

   Tu nicht so, als wüsstest du nichts! ― No facis veure com si no sabessis res!

4. funcionar (acompanyat de es)

   Die Uhr tut es nicht mehr. ― El rellotge ja no funciona.

5. saber-ne greu

   Es tut mir leid. ― Em sap greu.

• Quan ens referim a fer en el sentit de «realitzar» una activitat en concret, cal fer servir el verb machen.
• De vegades es fa servir el verb tun només per emfatitzar el que ja s'ha afirmat.