sembrar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/səmˈbɾa/
Occidental:	nord-occidental /semˈbɾa/
	valencià /semˈbɾaɾ/, /semˈbɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: sembrà
• Etimologia: Del llatí sēmināre, de sēmen ‎(«llavor»), segle XIII. L’evolució s’explica a partir de les formes esdrúixoles més usades i propagades per analogia: sēminat > *sem’na > *semra > sembra.

sembrar trans.

1. Dipositar una llavor a la terra perquè germini.

Paradigmes de flexió: sembro, sembra, sembrem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

• arbrar, plantar

• Síl·labes: sem·brar (2)
• Anagrames: marbres, marbrés

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /semˈbɾaɾ/

Americà: alt /s(e)mˈbɾaɾ/, baix /semˈbɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí semināre.

sembrar trans. ‎(present siembro, passat sembré, futur sembraré)

1. sembrar

• Síl·labes: sem·brar (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sembrar