rebentar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.βənˈta/
Occidental:	nord-occidental /re.βenˈta/
	valencià /re.benˈtaɾ/, /re.βenˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: rebentà
• Etimologia: Incerta, possiblement del llatí *repentāre ‎(«sortir impetuosament»), de rēpentem ‎(«de sobte»), segle XVI. Cognat del castellà reventar i del gallec-portuguès rebentar.

rebentar intr., trans., pron. ‎(pronominal rebentar-se)

1. Estripar-se una bossa per estar massa plena o qualsevol embolcall per excés de contingut.

   «Butxana li observà la remenadissa de cul quan tornava al taulell, magrós i a punt de rebentar-li els pantalons.» (Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari!, 1997)

2. Amenaçar de matar o colpejar molt fortament, trencant o badant alguna part del cos.

   «Et juro que si no tanques la boca, et rebentaré el cap... d'un tret.» (Javier Ruescas, Tempus fugit: Tempus fugit. Els lladres d'ànimes, 2011)

   «El porc s'havia aixecat del tot. - Et rebentaré la cara, desgraciat ! — va cridar.» (Roger Tartera, Quan es fa clar, 2002)

3. Trencar-se una conducció a causa de la pressió.

   «Li vaig explicar que l'aneurisma era molt petit i que potser no es rebentaria mai.» (Henry Marsh, Sobretot no facis mal, 2016)

   «Al meu país havien rebentat les canonades per unes sobtades inundacions.» (Susana Rafart, Un cor grec: memòria i notes d'un viatge, 2006)

4. Sentir-se esgotat físicament.

   «Marfa i Gueràssim encara dormien, estaven rebentats, no estaven acostumats a fer viatges tan llargs.» (Francesc Serés, Contes russos, 2013)

5. Espatllar el bon funcionament d'alguna cosa.

   «... anar a barallar-se amb els comunistes a les portes de les fàbriques, rebentar vagues amb barres de ferro,...» (Vicenç Villatoro, La claror del juliol, 1997)

• esclatar, explotar, petar
• badar, trinxar
• cansar, extenuar, consumir
• destruir, espatllar, destapar, trencar

• Síl·labes: re·ben·tar (3)
• Anagrama: Taberner

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: rebentar