repens

repens

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de repensar.

• repenso, repense, repensi

• Síl·labes: re·pens (2)
• Anagrama: prenés

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreː.pɛns/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeropea u̯er-3 ‎(«girar, doblegar»), que també originà en grec ῥέπω ‎(rhépō, «inclinar-se la balança»).

rēpēns m. f. n. ‎(genitiu rēpentis)

1. sobtat, inesperat

   «'Repenti’ fulminis ictu.» (^[1])

   De sobte impactà un llamp

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956 p.1156