rua

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.ə/, occidental /ˈru.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: Del llatí rūga ‎(literalment «arruga»), metafòricament en baix llatí «carrer o camí» per resseguir les arrugues del terreny, per metàfora agrària «alineació d’arbres» i després «filera de gent», segle XII. Doblet de ruga.

rua f. ‎(plural rues)

1. Passejada informal de gent disfressada en espera de l'inici del ball, que té lloc el dia de Carnestoltes, tradicionalment un diumenge.
2. (antic) Carrer, camí, carretera, via pública.
3. (antic) Forma alternativa de ruga ‎(«arruga»).

• corrua

• Síl·labes: ru·a (2)
• Anagrames: aür, rau

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

• Pronúncia: /ˈru.a/

rua f. ‎(plural ruas)

1. (reintegracionisme) forma alternativa de rúa

• Síl·labes: ru·a (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre rua