infectar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.fəkˈta/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.fekˈta/
	valencià /iɱ.fekˈtaɾ/, /iɱ.fekˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: infectà
• Etimologia: Del llatí infectāre, de inficio ‎(«tenyir, impregnar, infectar», literalment «ficar dins»), de fācio, segle XVII.

infectar trans., pron. ‎(pronominal infectar-se)

1. Passar el germen patogen d’una malaltia a quelcom; produir una infecció.
2. (pronominal) Contreure una infecció.
3. (figuradament) Corrompre a algú amb males doctrines o exemples.
4. Omplir d’emanacions fètides

Paradigmes de flexió: infecto, infecta, infectem
Vocal rizotònica: central /e/, resta /ɛ/

• contaminar, encomanar (oriental), apegar (occidental), infeccionar (antic), contagiar (castellanisme)

• desinfectar, infectant

• infecció, infecte

• Síl·labes: in·fec·tar (3)
• Heterograma de 8 lletres (acefinrt)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: infectar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱ.fekˈtaɾ\

Americà: alt \iɱ.f(e)kˈtaɾ\, baix \iŋ.fekˈtaɾ\, austral \iɱ.fekˈtaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí infectāre.

infectar trans., pron. ‎(pronominal infectarse, present infecto, passat infecté, futur infectaré)

1. infectar

• Síl·labes: in·fec·tar (3)
• Heterograma de 8 lletres (acefinrt)