contagiar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.tə.ʒiˈa/
	balear /kon.tə.ʒiˈa/, /kun.tə.ʒiˈa/
Occidental:	nord-occidental /kon.ta.ʒiˈa/
	valencià /kon.ta.d͡ʒiˈaɾ/, /kon.ta.d͡ʒiˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De contagi, calc del castellà contagiar, segle XIX.

contagiar trans., pron. ‎(pronominal contagiar-se)

1. Transmetre una malaltia; infectar.

   Cal tapar-se la boca quan s’esternuda per a evitar contagiar la grip.

2. Fer venir ganes als altres de fer alguna cosa.

   El noi em va contagiar les ganes de riure, encara que ja havia sentit l’acudit altres vegades.

• difondre, escampar, transmetre, infectar, encomanar (occidental), apegar (oriental)

Paradigmes de flexió: contagio, contagia, contagiem

• Síl·labes: con·ta·gi·ar (4)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot