frisar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fɾiˈza/
Occidental:	nord-occidental /fɾiˈza/
	valencià /fɾiˈzaɾ/, /fɾiˈza/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: frisà
• Etimologia:

[1] Del francès friser, de Frise ‎(«Frísia, Països Baixos»).

[2] Variant del patrimonial frissar per analogia amb el francès friser, segle XIX.

frisar intr., trans.

1. (tèxtil, intransitiu) Fabricar frisos, petits aglomerats esfèrics de fibres.
2. (tèxtil, transitiu) Alçar el pèl d’un teixit.

Paradigmes de flexió: friso, frisa, frisem

frisar intr., pron. ‎(pronominal frisar-se)

1. Desitjar amb ànsia alguna cosa, estar nerviós d'excitació davant l'expectativa que succeeixi quelcom.
2. (intransitiu, pronominal) impacientar-se.

• frissar (tradicional)

• frisós

• grifar-se

• Síl·labes: fri·sar (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot