duck

• Pronúncia: /dʌk/ àudio (EUA) ^ⓘ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Verb, nom-1: Del protogermànic *dūkaną («enfonsar, capbussar, doblegar cap a baix»), probablement de l'arrel protoindoeuropea *dʰewb- («fondo»).
• Etimologia: Nom-2: Del neerlandès doek, que en neerlandès medieval era doeck, doec («teixit de lli»), del neerlandès antic *dōc, del protogermànic *dōkaz («roba»), del protoindoeuropeu *dwōg-, *dwōk-.
• Etimologia: Nom-3: Dels dialectes Potteries i Black Country, parlats pels descendents dels habitants de l'antiga Mèrcia, que potser prenen l'ànec com a un animal que deserta sentiments afectuosos. Cognat del danès dukke ‎(«nina») i del suec docka ‎(«nina»).

duck ‎(3a persona singular present ducks, gerundi ducking, passat i participi ducked)

1. capbussar
2. acotxar-se, ajupir-se

• duck and cover ‎(«acotxar-se per evitar un cop i protegir-se amb la mà»)
• duck out ‎(«fugir, eixir dissimuladament»)

• [1] dip, dunk
• [2] dip

duck ‎(comptable i incomptable, plural ducks)

1. ànec
2. (criquet) Marcador zero
3. (jocs de cartes) Carta amb el número dos.
4. extravagància arquitectònica

   A luncheonette in the shape of a coffee cup is particularly conspicuous, as is intended of an architectural duck or folly.

   Una pèrgola en forma de tassa de cafè és una manera clara de cridar l'atenció, ja que és una extravagància arquitectònica o una bogeria.

5. bala (joc infantil de les bales)
6. (EUA) fita

• (ànec) drake
• (criquet) zero

duck ‎(plural ducks)

1. (Escòcia) lona, tela marinera
2. (en plural) pantalons

• dook

duck ‎(plural ducks)

1. amor, estimat

   «And hold-fast is the only dog, my duck» (William Shakespeare, The Life of King Henry the Fifth, acte 2, escena 3)

   I mantenir-se en dejuni és l'únic gos, amor meu.

2. (Midlands, Lincolnshire) company, amic

   Ay up duck, ow'a'tha?

   Com va això, company?

• darling, pet
• friend, mate