con

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkon/^ⓘ
• Rimes: -on
• Etimologia: Del llatí cōnus, segle XIX, del grec antic κῶνος ‎(kônos).

con m. ‎(plural cons)

1. Poliedre de dues cares amb la base circular. Per extensió s'aplica a diferents estructures i fenòmens que adopten aquesta forma.
2. Òrgan de les plantes de la classe pinòpsid que conté les mesures reproductives. Es coneix amb els noms d'estròbil o pinya (en les coníferes), gàlbul (en els xiprers).
3. Cèl·lula neuroepitelial de la retina especialitzada en la recepció d'estímuls de llum.
4. Membre de l'espècie Conus, de la família de gasteròpodes Conidae.

• con arterial, part inicial de l'aorta.
• con de dejecció, forma de modelat fluvial causat per l'acumulació de materials arrossegats per un riu tributari en desembocar al principal.
• con de gelat, neula d'un gelat que està enrotllada sobre ella mateixa formant un con.
• con de llum, trajectòries que descriu la llum en l'espai-temps.
• con de trànsit, senyal baix de plàstic en forma de con que s'empra per dirigit el trànsit de vehicles o a peu per una alteració temporal de la via.
• con volcànic, estructura típica en els volcans.

• Anagrama: noc ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

con

1. Forma alternativa de com.

• quom
• cum

con

1. Forma alternativa de com.

• quan
• perquè

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton)

Peninsular: septentrional /kon/, meridional \koŋ\

Americà: alt /kon/, baix \koŋ\, austral /kon/

con

1. amb

con m. ‎(plural cons, femení conne)

1. cony
2. persona estúpida, desagradable, torracollons