torracollons

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌto.rə.kuˈʎons/
	balear /ˌto.rə.koˈʎons/, /ˌto.rə.kuˈjons/
Occidental:	/ˌto.ra.koˈʎons/

• Rimes: -ons
• Etimologia: De torra i collons.

torracollons m. f. ‎(plural invariable)

1. (vulgarisme) Persona pesada i molesta que no facilita les coses.

torracollons inv. inv.

1. (vulgarisme) Pesat, molest, és a dir, propi dels torracollons.

   «Valldeperes i Jaquetot l'escriu entre cometes i en caixa alta —és una manera antiga i torracollons de dir majúscula— perquè no sap com encarar-s'hi.» (Enric Gomà, El català tranquil: Un manifest (pàg. 102), 2021.)

• Síl·labes: tor·ra·co·llons (4)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot