cucut

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kuˈkut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Onomatopeic del cant de l’ocell, de cucuc, de *cuc-cuc, calc del llatí cucūlus, segle XVI. Doblet del patrimonial cugul.

cucut m. ‎(plural cucuts)

1. Ocell de la família dels cucúlids, de cant monòton i característic, de plomatge gris blavenc (Cuculus canorus).

• cucú, cucuc, cugul, cuquella, cuquello

• Síl·labes: cu·cut (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot