ara

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.ɾə/^ⓘ, occidental /ˈa.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: Adverbi: del llatí ad hōram ‎(literalment «a l’hora»), segle XI.
• Etimologia: Nom: del llatí āra.

ara

1. En aquests moments.

• a hores d'ara, a hora d'ara, a l'hora d'ara, a les hores d'ara, actualment, ara com ara, ara per ara, per ara, avui, hui, avui dia, hui dia, avui en dia, hui en dia, en el dia d'avui, immediatament, ja, ara mateix, suara, just, tot just, tot just ara, ara tot just

• adesiara

• ara i adés
• ara o suara, ni ara ni suara, tant és ara com suara
• ara i aquí, ara i ací
• ara i sempre
• ara si mai, o ara o mai, ara o mai
• ara abans ara
• ara per ara i no per suara, si no és ara, serà suara, si no és ara, és suara
• d'ara en avant, d'ara endavant, d'ara en endavant (castellanisme), a partir d'ara, a comptar des d'ara, d'ara ençà, des d'ara
• d'ara mateix
• encara ara
• fins ara
• i ara, no pas per ara
• ara bé
• com ara, com ara és
• ara que hi penso
• ara ha viscut
• com ara plouen albardes
• com ara plouen figues
• com ara plouen gínjols

ara m. ‎(plural ares)

1. Altar per a sacrificis i col·locar ofrenes, emprat sovint en les religions paganes.

• Síl·labes: a·ra (2)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: Del llatí āra.

ara

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb arar (llaura).

ara m. ‎(plural aras)

1. ara

• Síl·labes: a·ra (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ara

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.ra/
• Etimologia: Derivat de āsa, del protoindoeuropeu *h₂eHs-.

āra f. ‎(genitiu ārae)

1. ara

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	āra	ārae
Vocatiu	āra	ārae
Acusatiu	āram	ārās
Genitiu	ārae	ārārum
Datiu	ārae	ārīs
Ablatiu	ārā	ārīs

• Pronúncia^ⓘ: /ˈaː.ra/
• Etimologia: Del llatí āra.

ara f. ‎(plural are)

1. ara

• Síl·labes: à·ra (2)

• Etimologia: Del protopolinesi *hala, emparentat amb el tahitià ara i el hawaià ala.

ara

1. camí, via, senda

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

ara

1. ara

ara

1. ara

ara f. ‎(a + era, masculí ath, plural gascó aras, plural aranès as)

1. (gascó pirinenc) a la

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾa/
• Etimologia: Nom: del protopolinesi *hala, emparentat amb el maori ara i el hawaià ala. Verb: del protopolinesi *'ara.

ara

1. camí, ruta, via, senda

D'ús antic, és viu en topònims i recuperat en cultismes moderns.

• 'ē'a
• purūmu
• ta'iara

ara

1. despertar, despertar-se
2. vetllar, vigilar

• araara = estar desvetllat, estar a l'aguait
• arara'a = desvetllament
• mata ara (ull vigilant) = guaitar