| dbo:abstract
|
- Els xerifs haiximites van governar al Hedjaz amb centre a la Meca entre el segle x i el 1925. Eren xerifs hasanites. Els haiximites de la Meca van originar les cases reials de Hedjaz, Jordània i Iraq. El seu ancestre és Hàixim ibn Abd-Manaf, besavi de Mahoma. La línia de xerifs haiximites de la Meca es va originar en l'haiximita hassànida Mussa I al-Jawn (el Negre), besnet d'al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib i germà petit de Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya. El fill de Mussa I, Abd-Al·lah aix-Xaykh as-Sàlih (al-Rida) va continuar la branca de xerifs de la Meca, i un altre fill, Ukhayr, va originar la branca dels ukhaydírides de la Yamama. Abd-Al·lah aix-Xaykh va tenir un fill, Musa II, que fou l'origen de les quatre branques dinàstiques principals: els musàwides, els hawaixim (o hawaixímides) i els qatàdides i els . En conjunt a les quatre branques se les anomena musawites. El primer a exercir el poder a la Meca fou el musàwida Djafar ibn Muhammad, de la quarta generació després de Musa II. En data incerta probablement poc abans del 969) Djafar va usurpar el poder del representant egipci (potser ikhxídida). Al començament del segle xi Abu l-Futuh al-Hasan va intentar portar el califat a la Meca però va fracassar, i en endavant els sulaymànides, que s'havien instal·lat a Asir, van començar a adquirir poder i per un moment breu van exercir l'hegemonia a la Meca vers 1069-1076. A la segona meitat del segle xi els hawaixim (en realitat per l'eponim Abu Haixim s'havien de dir haiximites però es va escollir hawaixim com a nom distintiu amb relació al gran grup) van suplantar als sulaymànides a la Meca però els sulaymànides es van establir a Djayzan i branques de la dinastia es van establir a Sabya, Damad (a la riba del wadi Damad, riu que desaigua pocs quilòmetres al nord de Djayzan) i a altres llocs al Mikhlaf. Els hawaixim van estar sota nominal sobirania dels sultans seljúcides i des del 1154 dels aiúbides d'Egipte. A La Meca el 1094 o 1095 el amir turc Isfabadh ibn Sawtigin al-Turkamani va expulsar al governant alida i va ocupar per un temps la ciutat. El 1201 els hawaixim foren eliminats per Qatada ibn Idrís, de la branca qatàdida, establerta a Yanbu, que va ocupar la Meca. De Qatada descendeixen tots els xerifs posteriors. Vers el 1250 el xerif al-Hasan va associar al tron al seu fill Muhammad Abu Numayy I ibn al-Hasan, que fou el vuitè xerif qatàdida o qatadita. Foren vassalls dels mamelucs egipcis i des del 1517 dels otomans. Muhammad Abu Numayy II, fill de Barakat II, va pujar al tron el 1512; va reconèixer la sobirania del sultà otomà i va llegir la khutba en el seu nom. Els seus descendents es van dividir en tres clans que van disputar la sobirania: els Dhawu Abd Allah o Abadila (per un net d'Abu Numayy II) que van governar inicialment, deixant el lloc al segon clan, els Dhawu Zayd (del nom d'un rebesnet d'Abu Numayy); el tercer clan, els Dhawu Barakat (del nom d'un fill d'Abu Numayy II) van repartir el poder amb els anteriors entre 1672 i 1827. En aquesta data foren els Dhawu Abd Allah els que van recuperar el poder amb Muhammad IX (Muhammad ibn Abd al-Muin ibn Awn, 1828-1836). Des de Muhammad fins al darrer xerif (en total nou) són coneguts sota el nom de clan d'al-Awn. Husayn ibn Ali, net de Muhammad, va agafar el títol de rei de l'Hedjaz. Va abdicar el 1924 amb les forces saudites avançant cap a la Meca. El seu fill Ali ibn Husayn fou el darrer xerif i rei. La seva successió cronològica fins al segle xviii és incerta almenys per a alguns casos. Les fonts són abundants però es contradiuen. El fet que alguns xerifs haguessin regnat diverses vegades dificulta un coneixement precís. Said II ibn Saad, per exemple, va regnar cinc vegades entre 1688 i 1716, i el seu pare Saad va regnar tres o potser quatre vegades. Un dels xerifs va regnar només unes hores i sovint dos o més xerifs regnaven junts (Xuraka). En total hi va haver quasi cent xerifs dels quals 80 foren qatàdides i la resta de les altres branques. (ca)
- شريف مكة أو شريف الحجاز هو لقب حكام شرافة مكة، حاكم المدينتين المقدستين مكة المكرمة والمدينة المنورة. يطلق هذا المصطلح على أحفاد حفيد النبي محمد الحسن بن علي بن أبي طالب. (ar)
- Die Scherifen von Mekka (arabisch أشراف مكة aschrāf Makka, DMG ašrāf Makka) waren ein weitverzweigtes Netz scherifischer Familien, die von ca. 968 bis 1925 die Herrscher von Mekka stellten. Gemeinsam war diesen Familien die hasanidische Herkunft, sie führten ihren Stammbaum also auf den Prophetenenkel al-Hasan ibn ʿAlī zurück. Der jeweils herrschende Scherif wurde seit Beginn der Mamlukenherrschaft in Ägypten als „Emir von Mekka“ (amīr Makka) bezeichnet. Häufig machten sich die verschiedenen Zweige der Familie die Macht gegenseitig streitig und lagen im Kampf miteinander. Zeitweise teilten sie sich aber auch die Herrschaft. Bis zur zweiten Hälfte des 14. Jahrhunderts waren die Scherifen von Mekka zaiditische Schiiten, danach gingen sie zum sunnitischen Islam über. Das Herrschaftsgebiet der Scherifen von Mekka erstreckte sich die meiste Zeit über nicht nur auf die Stadt Mekka und ihr Umland, sondern auch über weite Teile des Hedschas mit den Städten Ta'if, Dschidda, Yanbuʿ und Medina. Zwar erkannten die Scherifen von Mekka fast durchgehend die Oberherrschaft verschiedener islamischer Dynastien an, doch verfügten sie durch die Zusammenarbeit mit verbündeten Beduinen über eigene Streitkräfte und erhoben auch eigene Steuern. Als Kompensation dafür, dass sie ihre Oberherrschaft über die heilige Stadt anerkannten und den Schutz der Haddsch-Karawane sicherten, ließen ihnen die Herrscher der betreffenden islamischen Großreiche Subsidienzahlungen und Geschenke zukommen. Vom 15. Jahrhundert bis zum frühen 19. Jahrhundert betätigten sich die mekkanischen Scherifen außerdem im Seehandel auf dem Roten Meer und im Indischen Ozean. In osmanischen Einsetzungsurkunden wird die mekkanische Herrscherfamilie seit dem 16. Jahrhundert als „haschimitische Dynastie“ (sulāla Hāšimīya) bezeichnet. In europäischen Beschreibungen werden die herrschenden Scherifen ab der Mitte des 19. Jahrhunderts zur Unterscheidung von anderen Scherifen meist Großscherifen genannt, eine Bezeichnung, die in arabischen Quellen kein Gegenstück hat. Die heutige Dynastie der Haschimiten von Jordanien geht aus der Nachkommenschaft des vorletzten Scherifen Hussain I. ibn Ali, der sich 1916 zum König der Araber ausrief, hervor. (de)
- Jerife de La Meca (en árabe, شریف مکة, šarīf Makka) o Jerife de Hiyaz (شريف الحجاز, šarīf al-Ḥiŷāz) es el título que, desde la Alta Edad Media y hasta 1924, llevaron los regentes de las ciudades de La Meca y Medina (Arabia). La función del jerife era, en principio, la protección de los dos santos lugares del Islam y de los peregrinos que acuden a ellos. La palabra jerife (sharif, en árabe) significa «noble» y se refiere a personas que son descendientes de Mahoma por medio de su hija Fátima y su primo (y yerno) Ali. En un sentido tribal también puede aplicarse a quien es protector de los miembros de la tribu o de un territorio. En el caso de los jerifes de La Meca se daban ambas características. El título recayó desde 1201 en miembros de la familia de los hashimíes o hachemíes, quienes ejercerían el cargo hasta la desaparición del mismo. En 1517 el jerife de La Meca reconoció la autoridad del califa otomano, a pesar de lo cual los jerifes mantuvieron una amplia autonomía. En 1916 el último jerife, Husayn ibn Ali, y sus hijos capitanearon un levantamiento contra el poder otomano al que se daría el nombre de Rebelión Árabe y a resultas del cual la región del Hiyaz se convirtió en un Estado independiente. El jerife Husáyn se proclamó entonces califa. Sin embargo, en 1924 el Hiyaz fue ocupado por el clan de los Banu Saúd, regentes del vecino territorio de Nechd, en Arabia central. Los hachemíes fueron desalojados del poder y el Hiyaz anexionado al Nechd para formar el nuevo Estado de Arabia Saudí en 1932. La dinastía de los saudíes no es sharif (jerife), esto es, no desciende de Mahoma, por lo cual el monarca del nuevo Estado no podía reclamar para sí el título de jerife de La Meca. De este modo desapareció el título, que había existido ininterrumpidamente desde los primeros tiempos del Islam. En un intento de remediarlo, se creó de nuevo cuño la dignidad de guardián de los Santos Lugares, que va asociada a la figura del rey de Arabia Saudí.
* Datos: Q15109402 (es)
- Mekako xerifea (arabieraz شریف مکة, šarīf makka), Goi Erdi Arotik eta 1924 arte, Meka eta Medina (Saudi Arabia) hirietako erregeordeek eraman zuten titulua. Xerifearen funtzioa, hasiera batean behintzat, Islamaren bi toki santuak eta bertara joaten ziren erromesak babestea zen. hitzak (sharif arabieraz), "noblea" esan nahi du, eta, bere alaba Fatima az-Zahra eta honen senar Ali ibn Abi Taliben bidez, Mahomaren ondorengo diren pertsonei erreferentzia egiten die. Tribu zentzu batean, tribu edo lurralde bateko pertsonen babeslea denarentzako ere erabil daiteke. Mekako xjerifeen kasuan, bi ezaugarriak ematen ziren. Titulua, 1201etik aurrera, izan zuten, kargu hau, desagertu arte mantenduko zutenak. 1517an, xerifeak, otomandar kalifaren autoritatea onartu zuen, hala ere, xerifeek, autonomia zabal bat izan zutelarik. 1916an, azken xerifea izan zen Husayn ibn Ali eta bere semeak, otomandar boterearen aurkako altxamendu baten buru izan ziren, altxamendu honek, Arabiar Matxinada izena jaso zuelarik. Matxinada honen ondorioz, Hiyaz eskualdea Estatu independente bihurtu zen. Husayn xerifea, une horretan, kalifa bihurtu zen. Baina, 1924an, Hiyaz eskualdea, Banu Saud klanak hartu zuen, ondoko eskualdeko erregeordeak, Erdialdeko Arabian. Haxemiarrak, boteretik boteak izan ziren, eta Hiyaz, Netxdi erantsia, 1932an, Saudi Arabia estatu berria eratzeko. Saudiar dinastia ez da xerifea, hau da, ez da Mahomaren ondorengo, eta, beraz, Estatu berriko erregeak ezin zuen beretzat aldarrikatu Mekako xerife titulua. Honela, titulua desagertu zen, etengabe existitu zena Islamaren hasieratik. Hau nolabait konpondu nahian, izeneko titulu berria sortu zen, Saudi Arabiako erregearen irudiarekin lotuta doana. (eu)
- Chérif de la Mecque ou Grand Chérif est le titre du titulaire du Chérifat de La Mecque qui conservait les lieux saints de La Mecque et Médine (deux des trois lieux les plus sacrés de l'islam, le troisième étant Jérusalem). Les chérifs de La Mecque s'éteignent en 1925 après la conquête de la ville par Ibn Saoud, qui ne prend pas le titre, faute d'être sayyid. Le titre est tenu, pendant la quasi totalité de son histoire (de 970 à 1925) par la dynastie hachémite. Le roi de Jordanie actuel, Abdallah II, est l'arrière-arrière-petit-fils en ligne directe de Hussein ben Ali, chérif de La Mecque et dernier calife de l'islam sunnite. (fr)
- Syarif Mekkah adalah gelar yang diberikan pada Gubernur yang memerintah tanah suci Mekah, Madinah dan daerah Hijaz di sekitarnya. Nama gelar Syarif ini sebenarnya diambil dari nama gelar kehormatan keturunan Nabi Muhammad dari jalur Hasan bin Ali bin Abi Thalib. Ini sesuai dengan tradisi umat Islam, yaitu memberikan gelar Syarif dan Maulay pada keturunan Nabi Muhammad yang berasal dari jalur Hasan bin Ali bin Abi Thalib ra, dan memberikan gelar Sayyid atau Habib dan semua variannya pada keturunan Nabi Muhammad yang berasal dari jalur Hussain bin Ali bin Abi Thalib. Sejak zaman Abbasiyah, jabatan Gubernur Mekah ini tidak lagi dipilih oleh Khalifah, tapi menjadi hak turun temurun keturunan Nabi Muhammad. Apapun khilafahnya, siapapun khalifahnya, semua sepakat untuk memberikan kehormatan ini pada keturunan Nabi Muhammad, dan semua ini berakhir pada tahun 1925 ketika keluarga Saud menganeksasi Hijaz dan mengusir Bani Hasyim dari tanah Hijaz. Sejak saat itu, Bani Saud menguasai Mekkah dan Madinah dan penerus Bani Hasyim memulai sejarahnya yang bergejolak di Syiria, Irak dan Yordania. (in)
- The Sharif of Mecca (Arabic: شريف مكة, romanized: Sharīf Makkah) or Hejaz (Arabic: شريف الحجاز, romanized: Sharīf al-Ḥijāz) was the title of the leader of the Sharifate of Mecca, traditional steward of the holy cities of Mecca and Medina and the surrounding Hejaz. The term sharif is Arabic for "noble", "highborn", and is used to describe the descendants of the Prophet Muhammad's grandson al-Hassan ibn Ali. The Sharif was charged with protecting the cities and their environs and ensuring the safety of pilgrims performing the Hajj. The title is sometimes spelled Sheriff or Sherif, with the latter variant used, for example, by T. E. Lawrence in Seven Pillars of Wisdom. The office of the Sharif of Mecca dates back to the late Abbasid era. Until 1200, the Sharifate was held by a member of the Hawashim clan, not to be confused with the larger clan of Banu Hashim from which all Sharifs claim descent. Descendants of the Banu Hashim continued to hold the position until the 20th century on behalf of various Muslim powers including the Ayyubids and the Mamluks. In 1517, the Sharif acknowledged the supremacy of the Ottoman Caliph, but maintained a great degree of local autonomy. During the Ottoman era, the Sharifate expanded its authority northwards to include Medina, and southwards to the frontiers of 'Asir, and regularly raided Nejd. The Sharifate came to an end shortly after the reign of Hussein bin Ali, who ruled from 1908, who rebelled against the Ottoman rule during the Arab Revolt of 1916. After the defeat of the Ottoman Empire in 1918 and its subsequent dissolution in 1923, Hussein declared himself Caliph. The British granted control over the newly formed states of Iraq and Transjordan to his sons Faisal and Abdullah. In 1924, however, in the face of increasing attacks by Ibn Saud, Hussein abdicated his political titles to his eldest son, Ali bin Hussein, who was to become the last Grand Sharif. At the end of 1925, Ibn Saud conquered the Hejaz and expelled the Hashemites. The House of Saud has ruled the holy cities and overseen the Hajj since that time. (en)
- Sharīf della Mecca (in arabo: شريف مكة, Sharīf Makka) o del Hijāz (in arabo: شريف الحجاز, Sharīf al-Ḥijāz; in italiano: sceriffo della Mecca) fu il titolo assegnato agli antichi governatori ascemiti del Hijāz e delle Città Sante della Mecca e di Medina; il termine sharīf significa 'nobile' in lingua araba ed era riferito ai discendenti dei nipoti di Maometto, al-Ḥasan ibn ʿAlī e al-Ḥusayn ibn ʿAlī. (it)
- De sjarief van Mekka (met meerdere spellingsvarianten) of grootsjerief was de traditionele beschermer van de heiligste islamitische plaatsen van Mekka en Medina die tevens heerste over de twee steden en het omliggende gebied. De sjarief moest zorg dragen voor de bescherming tijdens de hadj, de jaarlijkse bedevaart naar Mekka. (nl)
- Шериф Мекки (араб. شريف مكة) или шериф Хиджаза (араб. شريف الحجاز) — титул лидера Мекканского шарифата, традиционные хранители двух священных городов Мекки и Медины. Термин шариф в арабском означает «благородный» и используется в отношении потомков пророка Мухаммеда от его внука Хасана ибн Али. В обязанности шерифа входила защита городов и их окрестностей, обеспечение безопасности паломников, совершающих хадж. Эмир Мекки назначался османским султаном и был вторым по значимости религиозным авторитетом после султана-халифа. (ru)
- 麥加謝里夫，是管理麥加和麥地那這兩個聖城領袖的敬稱。謝里夫在阿拉伯語中的意思是“貴族”，用來形容穆罕默德的外孫哈桑·本·阿里的後裔。他們的職責是管理聖地及其周圍地區，並確保朝覲者的安全。 这一職位可追溯至阿拔斯王朝後期，自1201年起由哈希姆家族世袭，一直延續到20世紀。在1517年，謝里夫家族承認奧斯曼帝國哈里發的至高無上地位，但維持很大程度地方自主權。在奧斯曼帝國時代，謝里夫家族向北包括麥地那擴大了權力，並向南至阿西爾的前沿，也常進入内志。 謝里夫一職在侯赛因·本·阿里繼任後不久走到了盡頭，他在1916年領導阿拉伯起义反對奧斯曼帝國。在奧斯曼帝國解體，後繼的土耳其共和國後，侯賽因宣布自己是。英國授予控制下新成立的伊拉克和王位給他的兒子费萨尔和阿卜杜拉。但是伊本·沙特的威胁日漸增加，侯赛因把謝里夫的頭銜讓給他的長子阿里·本·侯賽因。阿里是最後的大謝里夫，在1925年底，伊本·沙特征服了漢志並驅逐了哈希姆家族。沙烏地王室便統治了兩聖城。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- شريف مكة أو شريف الحجاز هو لقب حكام شرافة مكة، حاكم المدينتين المقدستين مكة المكرمة والمدينة المنورة. يطلق هذا المصطلح على أحفاد حفيد النبي محمد الحسن بن علي بن أبي طالب. (ar)
- Sharīf della Mecca (in arabo: شريف مكة, Sharīf Makka) o del Hijāz (in arabo: شريف الحجاز, Sharīf al-Ḥijāz; in italiano: sceriffo della Mecca) fu il titolo assegnato agli antichi governatori ascemiti del Hijāz e delle Città Sante della Mecca e di Medina; il termine sharīf significa 'nobile' in lingua araba ed era riferito ai discendenti dei nipoti di Maometto, al-Ḥasan ibn ʿAlī e al-Ḥusayn ibn ʿAlī. (it)
- De sjarief van Mekka (met meerdere spellingsvarianten) of grootsjerief was de traditionele beschermer van de heiligste islamitische plaatsen van Mekka en Medina die tevens heerste over de twee steden en het omliggende gebied. De sjarief moest zorg dragen voor de bescherming tijdens de hadj, de jaarlijkse bedevaart naar Mekka. (nl)
- Шериф Мекки (араб. شريف مكة) или шериф Хиджаза (араб. شريف الحجاز) — титул лидера Мекканского шарифата, традиционные хранители двух священных городов Мекки и Медины. Термин шариф в арабском означает «благородный» и используется в отношении потомков пророка Мухаммеда от его внука Хасана ибн Али. В обязанности шерифа входила защита городов и их окрестностей, обеспечение безопасности паломников, совершающих хадж. Эмир Мекки назначался османским султаном и был вторым по значимости религиозным авторитетом после султана-халифа. (ru)
- 麥加謝里夫，是管理麥加和麥地那這兩個聖城領袖的敬稱。謝里夫在阿拉伯語中的意思是“貴族”，用來形容穆罕默德的外孫哈桑·本·阿里的後裔。他們的職責是管理聖地及其周圍地區，並確保朝覲者的安全。 这一職位可追溯至阿拔斯王朝後期，自1201年起由哈希姆家族世袭，一直延續到20世紀。在1517年，謝里夫家族承認奧斯曼帝國哈里發的至高無上地位，但維持很大程度地方自主權。在奧斯曼帝國時代，謝里夫家族向北包括麥地那擴大了權力，並向南至阿西爾的前沿，也常進入内志。 謝里夫一職在侯赛因·本·阿里繼任後不久走到了盡頭，他在1916年領導阿拉伯起义反對奧斯曼帝國。在奧斯曼帝國解體，後繼的土耳其共和國後，侯賽因宣布自己是。英國授予控制下新成立的伊拉克和王位給他的兒子费萨尔和阿卜杜拉。但是伊本·沙特的威胁日漸增加，侯赛因把謝里夫的頭銜讓給他的長子阿里·本·侯賽因。阿里是最後的大謝里夫，在1925年底，伊本·沙特征服了漢志並驅逐了哈希姆家族。沙烏地王室便統治了兩聖城。 (zh)
- Els xerifs haiximites van governar al Hedjaz amb centre a la Meca entre el segle x i el 1925. Eren xerifs hasanites. Els haiximites de la Meca van originar les cases reials de Hedjaz, Jordània i Iraq. El seu ancestre és Hàixim ibn Abd-Manaf, besavi de Mahoma. Abd-Al·lah aix-Xaykh va tenir un fill, Musa II, que fou l'origen de les quatre branques dinàstiques principals: els musàwides, els hawaixim (o hawaixímides) i els qatàdides i els . En conjunt a les quatre branques se les anomena musawites. (ca)
- Die Scherifen von Mekka (arabisch أشراف مكة aschrāf Makka, DMG ašrāf Makka) waren ein weitverzweigtes Netz scherifischer Familien, die von ca. 968 bis 1925 die Herrscher von Mekka stellten. Gemeinsam war diesen Familien die hasanidische Herkunft, sie führten ihren Stammbaum also auf den Prophetenenkel al-Hasan ibn ʿAlī zurück. Der jeweils herrschende Scherif wurde seit Beginn der Mamlukenherrschaft in Ägypten als „Emir von Mekka“ (amīr Makka) bezeichnet. Häufig machten sich die verschiedenen Zweige der Familie die Macht gegenseitig streitig und lagen im Kampf miteinander. Zeitweise teilten sie sich aber auch die Herrschaft. Bis zur zweiten Hälfte des 14. Jahrhunderts waren die Scherifen von Mekka zaiditische Schiiten, danach gingen sie zum sunnitischen Islam über. (de)
- Jerife de La Meca (en árabe, شریف مکة, šarīf Makka) o Jerife de Hiyaz (شريف الحجاز, šarīf al-Ḥiŷāz) es el título que, desde la Alta Edad Media y hasta 1924, llevaron los regentes de las ciudades de La Meca y Medina (Arabia). La función del jerife era, en principio, la protección de los dos santos lugares del Islam y de los peregrinos que acuden a ellos.
* Datos: Q15109402 (es)
- Mekako xerifea (arabieraz شریف مکة, šarīf makka), Goi Erdi Arotik eta 1924 arte, Meka eta Medina (Saudi Arabia) hirietako erregeordeek eraman zuten titulua. Xerifearen funtzioa, hasiera batean behintzat, Islamaren bi toki santuak eta bertara joaten ziren erromesak babestea zen. Titulua, 1201etik aurrera, izan zuten, kargu hau, desagertu arte mantenduko zutenak. 1517an, xerifeak, otomandar kalifaren autoritatea onartu zuen, hala ere, xerifeek, autonomia zabal bat izan zutelarik. (eu)
- Chérif de la Mecque ou Grand Chérif est le titre du titulaire du Chérifat de La Mecque qui conservait les lieux saints de La Mecque et Médine (deux des trois lieux les plus sacrés de l'islam, le troisième étant Jérusalem). Les chérifs de La Mecque s'éteignent en 1925 après la conquête de la ville par Ibn Saoud, qui ne prend pas le titre, faute d'être sayyid. Le titre est tenu, pendant la quasi totalité de son histoire (de 970 à 1925) par la dynastie hachémite. (fr)
- Syarif Mekkah adalah gelar yang diberikan pada Gubernur yang memerintah tanah suci Mekah, Madinah dan daerah Hijaz di sekitarnya. Nama gelar Syarif ini sebenarnya diambil dari nama gelar kehormatan keturunan Nabi Muhammad dari jalur Hasan bin Ali bin Abi Thalib. Ini sesuai dengan tradisi umat Islam, yaitu memberikan gelar Syarif dan Maulay pada keturunan Nabi Muhammad yang berasal dari jalur Hasan bin Ali bin Abi Thalib ra, dan memberikan gelar Sayyid atau Habib dan semua variannya pada keturunan Nabi Muhammad yang berasal dari jalur Hussain bin Ali bin Abi Thalib. (in)
- The Sharif of Mecca (Arabic: شريف مكة, romanized: Sharīf Makkah) or Hejaz (Arabic: شريف الحجاز, romanized: Sharīf al-Ḥijāz) was the title of the leader of the Sharifate of Mecca, traditional steward of the holy cities of Mecca and Medina and the surrounding Hejaz. The term sharif is Arabic for "noble", "highborn", and is used to describe the descendants of the Prophet Muhammad's grandson al-Hassan ibn Ali. (en)
|