| dbo:abstract
|
- Průduch (odborně též stoma z řec. στόμα–ústa, množ. č. stomata) je struktura vyskytující se především na listech většiny vyšších rostlin, která slouží ke kontrolované výměně plynů (především CO2 a O2) mezi rostlinou a okolím a také k odevzdávání vody do ovzduší. Průduchy se tak zařazují z hlediska funkce mezi tzv. provětrávací pletiva. Průduch dosahuje rozměrů v setinách milimetru. Skládá se především ze dvou specializovaných pokožkových buněk, označovaných jako svěrací buňky, mezi nimiž je tzv. průduchová štěrbina. Někdy se kolem svěracích buněk tvoří ještě buňky vedlejší, které se účastní otevírání průduchů. Stavba i počet průduchů jsou u rostlin různé, závislé na přizpůsobení abiotickým faktorům prostředí (hlavně vlhkost půdy a ovzduší). Mechanismus otevírání a zavírání průduchů je založen na regulovaném příjmu a výdeji vody. Pokud svěrací buňky nasávají vodu, mění se jejich tvar a průduch se otevírá. V opačném případě se průduchová štěrbina uzavírá. V příjmu vody hrají roli především kationty draslíku, které podle potřeby zvyšují a snižují koncentraci uvnitř svěracích buněk. Z vnějších faktorů může uzavření průduchů způsobit hlavně vadnutí rostliny (nedostatek vody) a vysoká teplota; nízká koncentrace oxidu uhličitého v pletivech naopak svěrací buňky otevírá. Rostliny žijící v suchém prostředí si vyvinuly množství adaptací, jak nepřízním takového podnebí odolat. (cs)
- L'estoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos. Està format per un mínim de dues cèl·lules especialitzades de l'epidermis de les fulles dels organismes vegetals que s'anomenen cèl·lules oclusives i que deixen una obertura entre elles anomenada ostíol. L'ostíol és un porus que condueix a un ampli espai intracel·lular (la cambra subestomàtica) fent possible així la comunicació entre l'aire exterior i aquests espais entre cèl·lules. Aquests conjunts estan envoltats en molts casos per un altre tipus de cèl·lules anomenades annexes, acompanyants o subsidiàries que estan associades funcionalment als estomes, poden tenir diferents formes i són cèl·lules epidèrmiques poc especialitzades i que formen la majoria dels òrgans vegetals. El diòxid de carboni de l'aire difon cap a l'interior de la fulla mitjançant l'obertura dels estomes i s'utilitza en la fotosíntesi. La planta transpira vapor d'aigua que surt també pels estomes. L'oxigen utilitzat a la respiració cel·lular i produït a la fotosíntesi, també pot travessar els estomes, però la seva gran quantitat a l'aire fa que també pugui travessar la cutícula de la fulla, per la qual cosa no s'associa normalment als estomes. La forma, el nombre d'estomes i la seva disposició en les fulles és una característica de cada espècie i és molt variable. Generalment es troben a les parts aèries de les plantes superiors riques en clorofil·la (parts verdes) i també en alguns òrgans de les plantes inferiors com ara molses o plantes hepàtiques. La majoria de les plantes obren els estomes durant el dia per permetre l'entrada de diòxid de carboni que serà utilitzat en la fotosíntesi ja que aquest procés obtè l'energia de la llum. Simultàniament a l'entrada de diòxid de carboni, es produeixen pèrdues d'aigua (transpiració) donat que l'aire de la cambra subestomàtica està saturat de vapor d'aigua mentre que l'aire atmosfèric habitualment no n'està. Les plantes del tipus "CAM" (sigles en anglès que corresponen a Crassulacean acid metabolysm o Metabolisme àcid de les plantes crasses) poden obrir els estomes durant la nit, quan la temperatura de l'aire és menor i la humitat relativa més alta i així minimitzen les pèrdues d'aigua. Això és possible perquè carboxilen amb ell altres molècules generant malat, que és emmagatzemat en el vacúol de la cèl·lula per a ser descarboxilat durant el dia en presència de llum, alliberant altre cop el diòxid de carboni que serà fixat en la fotosíntesis; el preu que paguen, en tenir la fotosíntesi limitada per la seva capacitat d'emmagatzemar malat en el vacúol durant la nit, és un creixement molt baix i lent; com a conseqüència, aquest metabolisme només és competitiu en les condicions molt àrides del desert i el semidesert. Tot i això, moltes plantes CAM ho són només facultativament, de manera que, en bones condicions hídirques, poden obrir els estomes durant el dia, o almenys durant les primeres hores quan encara les temperatures son baixes. El mecanisme d'obertura i tancament estomàtic no és completament conegut però hi intervé la regulació de la pressió osmòtica amb l'ús de l'ió de potassi i també altres factors com ara els nivells de diòxid de carboni en el inerior de la fulla (cambra subestomàtica), la presència i intensitat de la llum, les condicions atmosfèriques com ara la temperatura, el pH del medi i sobretot l'estat hídric de la fulla (tot i que també reben senyals hormonals provinents de les arrels). (ca)
- Στόματα ονομάζονται τα μικροσκοπικά ανοίγματα που διακόπτουν την πυκνή διάταξη των κυττάρων της επιδερμίδας ενός φυτού. Είναι ιδιαίτερα πολλά στα φύλλα. Με τη βοήθεια των στομάτων το εσωτερικό του φύλλου επικοινωνεί με το περιβάλλον. Το στόμα ανοίγει και κλείνει με τη βοήθεια ειδικών κυττάρων, τα οποία ονομάζονται καταφρακτικά κύτταρα, ανάλογα με τις συνθήκες του περιβάλλοντος. Κάθε φορά που ανοίγει ένα στόμα εισέρχεται στο εσωτερικό του φυτού ατμοσφαιρικός αέρας. Παράλληλα αποβάλλεται το οξυγόνο που έχει παραχθεί με τη φωτοσύνθεση και διοξείδιο του άνθρακα της αναπνοής. Ταυτόχρονα εξατμίζεται και μια ποσότητα από το νερό που βρίσκεται στο εσωτερικό του φυτού. Αυτή η διαδικασία ονομάζεται διαπνοή.. Τα στόματα δεν συναντώνται μόνο στα φύλλα, όπου είναι περισσότερο άφθονα στην κάτω επιφάνεια, αλλά και στους νεαρούς πράσινους βλαστούς και στα άνθη. Σχηματίζονται κατά τα πρώτα στάδια ανάπτυξης των μερών αυτών και ανακλούν τις περιβαλλοντικές συνθήκες κάτω από τις οποίες σχηματίστηκαν. Η θέση των στομάτων δεν είναι ίδια σε όλα τα φυτά: Στα φύλλα ορισμένων φυτών στόματα υπάρχουν τόσο στην άνω όσο και στην κάτω επιφάνειά τους, οπότε τα φύλλα αυτά ονομάζονται αμφιστοματικά. Σε άλλα φυτά στόματα υπάρχουν μόνο στην κάτω επιφάνεια των φύλλων (υποστοματικά), ενώ σε φύλλα υδρόβιων φυτών, όπως το νούφαρο στόματα υπάρχουν μόνο στην άνω επιφάνεια του φύλλου, καθώς η κάτω επιφάνεια είναι βυθισμένη στο νερό (επιστοματικά φύλλα). (el)
- Ein Stoma oder eine Spaltöffnung (Plural Stomata; altgriechisch στόμα stóma, deutsch ‚Mund‘, ‚Mündung‘, ‚Öffnung‘) ist eine Pore in der Epidermis von Pflanzen. Der Stoma wird normalerweise von zwei bohnenförmigen Zellen, den Schließzellen, gebildet. Zählt man die Zellen, die um die Schließzellen herumliegen (Nebenzellen), noch hinzu, spricht man vom Spaltöffnungsapparat oder stomatären Komplex. Während die Epidermiszellen keine Chloroplasten enthalten, befinden sich in den ausdifferenzierten Schließzellen Chloroplasten. Die Stomata regulieren den Gasaustausch der Pflanze mit der Umgebungsluft. Im Allgemeinen handelt es sich dabei um die Abgabe von Sauerstoff und Wasser (Transpiration), sowie die Aufnahme von Kohlenstoffdioxid. Unabhängig von Pflanzentyp und der Anpassung an besondere Standortbedingungen, erfolgt das Öffnen und Schließen der Stomata nach dem gleichen Mechanismus. Die Stomata befinden sich bei den meisten Pflanzen in der unteren Epidermis der Blätter, bei Gräsern auf beiden Blattseiten und bei Schwimmblattpflanzen nur auf der Blattoberseite. Stomata sind auch in der Epidermis von Sprossachsen und Blütenblättern zu finden, jedoch nie an Wurzeln. (de)
- الثغر أو المسام (باللاتينية: Stoma) وجمعها ثغور (باللاتينية: Stomata) هي فتحة دقيقة جداً على السطح الخارجي لورقة النبات تسمح بتبادل الغازات (ثاني أكسيد الكربون وبخار الماء) بين النبات والجو. توجد معظم الثغور على الجهة السفلية للأوراق لتجنب أشعة الشمس المباشرة وبذلك يتم تقليل التبخر من الأوراق. تفتح الثغور بشكل عام خلال النهار (باستثناء حالة النباتات التي تركب الكربون بطريقة أيض الحمض العصاري (بالإنجليزية: CAM) وتفتح ثغورها خلال الليل) لتسمح بدخول ثاني أكسيد الكربون وهو المادة الضرورية لعملية التمثيل الضوئي وتفقد الماء خلال تلك العملية التي تسمى بالنتح. تحدد الناقلية المسامية مقدار النتح والغازات التي يتم تبادلها. (ar)
- La stomo estas buŝosimila aperturo troviĝanta multnombre en la epidermo de la plantaj folioj. Tra ĝi komunikas la gasoj kiel karbon-dioksido, aero, vaporo. Ĝi estas malfermita ĉe sukulentaj plantoj dumtage (CAM-planto).
* Stomo de tomatofolio
* Diferencoj de la stoma malfermo laŭ la taghoro (eo)
- Botanikan, estoma gasen trukea erregulatzen duen landare-egitura bat da. Estomak zurtoin berdeetan eta hostoetan daude, eta haien bitartez landareak gasak (oxigenoa, CO2, ur lurruna) trukatzen ditu bere inguruko atmosferarekin. Landarearen epidermisean dauden benetako poroak dira. Estoma bi zelula handiz osaturik dago, haien artean ostiolo izeneko irekigune edo poro handia egonik. Bi zelula horiek loturik daude muturretan, baina bananduta erdialdean, ostioloa sortuz. Estomak garrantzi handikoak dira landarearen prozesu fisiologikoetan: fotosintesian, esaterako, karbono dioxidoa eta oxigenoa estometatik sartu eta ateratzen dira. Estometatik ere ateratzen da transpirazio prozesuan landareak kanporatzen duen ur lurruna. Estomako zelulak txikitu edo handitu egiten dira, haien arteko poro edo ostioloa ireki edo itxi egiten delarik. Estomen irekieran edo itxieran faktore askok eragiten dute: argia, tenperatura, ura, karbono dioxidoa... Lehorte handia dagoenean, esaterako, uraren galerak ekiditeko estomak ixten dira, baina horrek gasen trukea ere oztopatzen du (fotosintesiaren kalterako). Estomen itxura, kopurua eta kokapena oso aldakorrak dira, landare-espeziearen arabera. Landare gehienetan estoma gehiago daude hostoaren behealdean goialdean baino, horrela hautsak ezin baititu estomak estali. (eu)
- En Botánica, se denomina estoma a las células oclusivas que forman parte de la epidermis de la planta y que delimitan entre ellas un poro llamado ostíolo; la epidermis es impermeable al agua y gases debido a la capa de cutícula que la cubre, que permiten comunicar el ambiente gaseoso del interior de la planta con el del exterior. Estas células junto con las células acompañantes de la epidermis alrededor de ellas, si las hay, forman el órgano llamado aparato estomático, que normalmente se abre a una cavidad debajo de la epidermis llamada cámara subestomática cuya función es alojar los gases. Las células oclusivas abren y cierran el ostíolo de forma acoplada con las condiciones fisiológicas de la planta, lo que diferencia al estoma de un poro común como el que puede encontrarse en los musgos más primitivos de las embriofitas (plantas terrestres). (es)
- San luibheolaíocht, is éard is stómaí (ón Ghréigis στόμα, stúma "béal")) ann ná na póireanna (poill bheaga) a bhíonn ar dhromchlaí na nduille i bplandaí agus is trithu a théann an gás isteach (malartú gás) sa duille, tré idirleathadh gásach. Úsáidtear an téarma de ghnáth i dteannta a chéile chun tagairt a dhéanamh don choimpléasc stómach ar fad, ina bhfuil dhá sciathchill agus an phóir féin, dá ngairtear an cró stómach. Is léir a riachtanaí is atá na stomaí d'ionsú dé-ocsaíd charbóin agus ocsaigin i gcás na bplandaí glasa tíre. Bíonn dhá chill , ar a dtugtar nó cill ghardála orthu freisin), a mbíonn cuma maróige orthu, timpeall ar gach stóma agus braitheann méid gach stóma ar an méid uisce a bhíonn sna cealla gardála. Tig leo siúd an poll a leathadh nó a chaolú nó fiú a dhúnadh go hiomlán. Dá mhéad uisce a bhíonn iontu sea is mó a chuarann siad ó chéile agus sea is mó an cstóma. Nuair a bhíonn siad ar bheagán uisce, titeann siad chun a chéile agus caolaíonn an stóma dá réir.Ní hé an líon céanna stomaí a bhíonn san eipideirm uachtarach agus san eipideirm íochtarach araon, agus i gcásanna áirithe bíonn stómaí a bhíonn stómaí in easnamh ar fad ar an epideirm uachtarach.Bíonn cealla na méisifille suite istigh i gcorplár an duille, agus is trí na stómaí a ligtear aer isteach chuig dromchlaí fliucha chuid de na cealla; mura mbeadh an teagmháil sin acu leis an atmaisféar, ní tharlódh ionsú dé-ocsaide charbóin ar chor ar bith. Nuair a bhuaileann dé-ocsaíd charbóin atmaisféarach leis an scannán uisce a bhíonn ar na cealla piolise agus ar na cealla spúinsiúla, tuaslagaann sí; is féidir í a ionsú trí na cillbhallaí ansin. (ga)
- Un stomate est un orifice de petite taille présent dans l'épiderme des organes aériens des Embryophytes (sur la face inférieure des feuilles le plus souvent). Il permet les échanges gazeux entre la plante et l'air ambiant (dioxygène, dioxyde de carbone, vapeur d'eau...) ainsi que la régulation de l'évapotranspiration et de la pression osmotique. Sur la feuille, on parle de « face adaxiale » pour celle dont la cuticule présente peu de stomates, et de « face abaxiale » pour celle qui présente de nombreux stomates. (fr)
- In botany, a stoma (from Greek στόμα, "mouth", plural "stomata"), also called a stomate (plural "stomates"), is a pore found in the epidermis of leaves, stems, and other organs, that controls the rate of gas exchange. The pore is bordered by a pair of specialized parenchyma cells known as guard cells that are responsible for regulating the size of the stomatal opening. The term is usually used collectively to refer to the entire stomatal complex, consisting of the paired guard cells and the pore itself, which is referred to as the stomatal aperture. Air, containing oxygen, which is used in respiration, and carbon dioxide, which is used in photosynthesis, passes through stomata by gaseous diffusion. Water vapour diffuses through the stomata into the atmosphere in a process called transpiration. Stomata are present in the sporophyte generation of all land plant groups except liverworts. In vascular plants the number, size and distribution of stomata varies widely. Dicotyledons usually have more stomata on the lower surface of the leaves than the upper surface. Monocotyledons such as onion, oat and maize may have about the same number of stomata on both leaf surfaces. In plants with floating leaves, stomata may be found only on the upper epidermis and submerged leaves may lack stomata entirely. Most tree species have stomata only on the lower leaf surface. Leaves with stomata on both the upper and lower leaf surfaces are called amphistomatous leaves; leaves with stomata only on the lower surface are hypostomatous, and leaves with stomata only on the upper surface are epistomatous or hyperstomatous. Size varies across species, with end-to-end lengths ranging from 10 to 80 µm and width ranging from a few to 50 µm. (en)
- Stomata adalah bukaan-bukaan kecil di daun yang jika membuka secara maksimal hanya selebar 0,0001 mm. Stomata diapit oleh sepasang yang mirip dengan dua sosis yang melengkung. Pada tumbuhan darat, stomata banyak terdapat pada bagian bawah daun, sedangkan pada tumbuhan yang hidup di air stomata banyak terdapat pada permukaan atas daun. Jumlah stomata per mm² berbeda-beda pada setiap tumbuhan. Daun dikotil yang memiliki pertulangan menyirip stomatanya tersebar, sedangkan pada daun monokotil stomata terletak bersusun . (in)
- 植物における気孔（きこう、Stoma、pl Stomata）とは、葉の表皮に存在する小さな穴（開口部）のこと。2つの細胞（孔辺細胞）が唇型に向かい合った構造になっており、2つの孔辺細胞の形が変化することによって、孔の大きさが調節される。主に光合成、呼吸および蒸散のために、外部と気体の交換を行う目的で使用される。 (ja)
- 기공(氣孔, Stomata)은 잎의 뒷면과 어린줄기의 표피에 있고 현미경으로만 볼 수 있는 작은 구멍으로 입술 모양으로 생겼다. 기공은 공변세포에 의해 생성된 구멍인데, 물 손실의 주요 통로이다. 공변세포는 두 세포 사이의 간격을 넓히거나 줄이는 형태 변형으로 기공의 지름을 조절한다. 기공에서는 뿌리에서 올라온 물이 잎에서 수증기 상태로 기공을 통해 밖으로 빠져 나가게 하고, 광합성에 필요한 이산화탄소가 기공을 통해 식물체 내로 들어오고, 광합성의 결과 만들어진 산소가 기공을 통해 빠져 나가는 역할을 한다. (ko)
- Een huidmondje of stoma (meervoud stomata, στόμα, van het Grieks: mond, opening) is een structuur op het oppervlak van landplanten. Het bestaat uit een microscopisch kleine opening, gevormd door twee , bij vaatplanten meestal aan de onderzijde van de bladeren, waar koolzuurgas, zuurstofgas en waterdamp door diffunderen. Aan weerszijden van de opening bepalen de twee sluitcellen nauwkeurig de wijdte van de opening van het huidmondje. Achter de opening zit de substomatale holte die voorzien is van een dun vloeistoflaagje waarin zuurstof kan oplossen. Dit vloeistoflaagje staat in verbinding met elke plantencel, zodat kooldioxide en dus ook zuurstof snel en efficiënt verspreid kunnen worden over de gehele plant. Er zijn echter ook met lucht gevulde intercellulaire holtes die met elkaar en met de substomatale holte in verbinding staan waardoor, door middel van diffusie, sneller transport van gassen door het blad mogelijk is.
* Huidmondje met maatverdeling
* Een huidmondje van een grassoort
* Huidmondjes van zandraket, 5 kleine huidmondjes tussen epidermiscellen
* Huidmondje van tomaat
* Dwarsdoorsnede van een huidmondje van liguster
* Huidmondje van bonenblad met kiemende roestsporen (nl)
- Gli stomi sono strutture formate da due cellule, annesse all'epidermide, presenti negli organi aerei (foglie, fiori, fusti) delle embriofite. Sono per lo più disposti sulle parti erbacee delle piante, in modo particolare sulla pagina inferiore delle foglie e sono presenti, con localizzazione e frequenza diversa, in tutte le piante terrestri. Consentono lo scambio gassoso fra interno ed esterno del vegetale, in particolare favoriscono l'entrata di anidride carbonica, che verrà utilizzata per la fotosintesi, e la fuoriuscita di ossigeno e vapor d'acqua. Il meccanismo di apertura e chiusura è regolato dalla diversa quantità di acqua presente nelle cellule degli stomi. (it)
- Aparat szparkowy i szparka (gr. stoma jama, szpara) – struktury wielokomórkowe (aparat) lub dwukomórkowe (szparka) pochodzenia epidermalnego roślin służące do kontrolowanej wymiany gazowej między tkankami wewnętrznymi rośliny i atmosferą. (pl)
- У́стьице (лат. stoma, от греч. στόμα — «рот, уста») в ботанике — высокоспециализированное образование эпидермиса растений, состоящее из двух замыкающих клеток и устьичной щели (апертуры) между ними, через которую осуществляется газообмен и транспирация. (ru)
- Estômatos ou estomas são estruturas constituídas por um conjunto de células localizadas especialmente na epiderme inferior das folhas, porém, também são encontrados, em menor número, em pecíolos, em caules jovens e partes florais (pétalas, estames e gineceu). Quanto à localização dos estômatos na lâmina foliar, podem receber uma classificação de acordo com a sua disposição: quando são encontrados apenas na face superior (adaxial) a folha é epiestomática; quando são encontrados apenas na face inferior (abaxial) a folha é hipoestomática; e quando são encontrados em ambas as faces, a folha é anfiestomática. Os estômatos originam-se de uma divisão anticlinal assimétrica de uma célula da protoderme e possuem a função de estabelecer comunicação do meio interno com a atmosfera, constituindo-se em um canal para a troca de gases e a transpiração do vegetal. (pt)
- Klyvöppningar (stomata) är mikroskopiskt små öppningar (porer) som finns på växternas blad, framför allt på undersidan. Klyvöppningarnas funktion är att reglera hur snabbt bladet utbyter gas med omgivningen. Varje por har två specialiserade läppceller som kontrollerar öppningens storlek. Ur den luft som kommer in genom poren kan bladet utvinna koldioxid som används vid fotosyntes och/eller syrgas som används vid cellandning. Överskott av syrgas eller koldioxid (beroende på process) lämnar bladet med den luft som går ut genom klyvöppningen. I denna gas finns också vattenånga som avdunstat från vattnet inne i bladet (transpiration). När det börjar bli ont om växttillgängligt vatten i rotzonen, stängs klyvöppningarna för att minimera transpirationen. Samtidigt stryps koldioxidtillförseln, varpå fotosyntesen upphör. (sv)
- 气孔是植物用来与外界交换气体和水的部位。一般来说气孔由两个腰果状的保衛细胞组成，它们形成一个可以開閉的孔。 一般气孔位于植物叶子的背面，禾本科植物叶子两面都有气孔，只有叶面铺在水面上的水生植物的气孔只位于叶面上方。 (zh)
- Про́дих (лат. stoma, від грец. στόμα — «рот», «вуста») — мікроскопічний отвір в епідермісі рослин разом з двома спеціальними, так званими замикаючими, клітинами, що його оточують. Продихи сполучають міжклітинники рослин з атмосферним повітрям і здійснюють регуляцію газо- та парообміну рослини з довкіллям завдяки оборотним змінам тургору замикаючих клітин. З підвищенням тургору тонкі ділянки їхніх стінок розтягуються і вигинаються у напрямі від продихової щілини, в результаті чого продих відкривається. При зменшенні тургору замикаючих клітин продих закривається. У зміні тургорного стану замикаючих клітин велике значення має перетворення крохмалю, що міститься в них, на цукор і навпаки. Існує думка, що в регуляції тургору цих клітин важливу роль відіграють іони калію. Зазвичай продихи закриті вночі і в години денної спеки. Найбільше продихів у епідермісі листків. На 1 квадратний міліметр епідермісу листка у різних рослин буває найчастіше 100—300 продихів. Типи продихових апаратів:
* Аномоцитний
* Перицитний
* Полоцитний
* Діацитний
* Парацитний
* Анізоцитний
* Тетрацитний
* Ставроцитний
* Енциклоцитний
* Актиноцитний (uk)
|
| rdfs:comment
|
- La stomo estas buŝosimila aperturo troviĝanta multnombre en la epidermo de la plantaj folioj. Tra ĝi komunikas la gasoj kiel karbon-dioksido, aero, vaporo. Ĝi estas malfermita ĉe sukulentaj plantoj dumtage (CAM-planto).
* Stomo de tomatofolio
* Diferencoj de la stoma malfermo laŭ la taghoro (eo)
- Un stomate est un orifice de petite taille présent dans l'épiderme des organes aériens des Embryophytes (sur la face inférieure des feuilles le plus souvent). Il permet les échanges gazeux entre la plante et l'air ambiant (dioxygène, dioxyde de carbone, vapeur d'eau...) ainsi que la régulation de l'évapotranspiration et de la pression osmotique. Sur la feuille, on parle de « face adaxiale » pour celle dont la cuticule présente peu de stomates, et de « face abaxiale » pour celle qui présente de nombreux stomates. (fr)
- Stomata adalah bukaan-bukaan kecil di daun yang jika membuka secara maksimal hanya selebar 0,0001 mm. Stomata diapit oleh sepasang yang mirip dengan dua sosis yang melengkung. Pada tumbuhan darat, stomata banyak terdapat pada bagian bawah daun, sedangkan pada tumbuhan yang hidup di air stomata banyak terdapat pada permukaan atas daun. Jumlah stomata per mm² berbeda-beda pada setiap tumbuhan. Daun dikotil yang memiliki pertulangan menyirip stomatanya tersebar, sedangkan pada daun monokotil stomata terletak bersusun . (in)
- 植物における気孔（きこう、Stoma、pl Stomata）とは、葉の表皮に存在する小さな穴（開口部）のこと。2つの細胞（孔辺細胞）が唇型に向かい合った構造になっており、2つの孔辺細胞の形が変化することによって、孔の大きさが調節される。主に光合成、呼吸および蒸散のために、外部と気体の交換を行う目的で使用される。 (ja)
- 기공(氣孔, Stomata)은 잎의 뒷면과 어린줄기의 표피에 있고 현미경으로만 볼 수 있는 작은 구멍으로 입술 모양으로 생겼다. 기공은 공변세포에 의해 생성된 구멍인데, 물 손실의 주요 통로이다. 공변세포는 두 세포 사이의 간격을 넓히거나 줄이는 형태 변형으로 기공의 지름을 조절한다. 기공에서는 뿌리에서 올라온 물이 잎에서 수증기 상태로 기공을 통해 밖으로 빠져 나가게 하고, 광합성에 필요한 이산화탄소가 기공을 통해 식물체 내로 들어오고, 광합성의 결과 만들어진 산소가 기공을 통해 빠져 나가는 역할을 한다. (ko)
- Aparat szparkowy i szparka (gr. stoma jama, szpara) – struktury wielokomórkowe (aparat) lub dwukomórkowe (szparka) pochodzenia epidermalnego roślin służące do kontrolowanej wymiany gazowej między tkankami wewnętrznymi rośliny i atmosferą. (pl)
- У́стьице (лат. stoma, от греч. στόμα — «рот, уста») в ботанике — высокоспециализированное образование эпидермиса растений, состоящее из двух замыкающих клеток и устьичной щели (апертуры) между ними, через которую осуществляется газообмен и транспирация. (ru)
- 气孔是植物用来与外界交换气体和水的部位。一般来说气孔由两个腰果状的保衛细胞组成，它们形成一个可以開閉的孔。 一般气孔位于植物叶子的背面，禾本科植物叶子两面都有气孔，只有叶面铺在水面上的水生植物的气孔只位于叶面上方。 (zh)
- الثغر أو المسام (باللاتينية: Stoma) وجمعها ثغور (باللاتينية: Stomata) هي فتحة دقيقة جداً على السطح الخارجي لورقة النبات تسمح بتبادل الغازات (ثاني أكسيد الكربون وبخار الماء) بين النبات والجو. توجد معظم الثغور على الجهة السفلية للأوراق لتجنب أشعة الشمس المباشرة وبذلك يتم تقليل التبخر من الأوراق. (ar)
- L'estoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos. Està format per un mínim de dues cèl·lules especialitzades de l'epidermis de les fulles dels organismes vegetals que s'anomenen cèl·lules oclusives i que deixen una obertura entre elles anomenada ostíol. L'ostíol és un porus que condueix a un ampli espai intracel·lular (la cambra subestomàtica) fent possible així la comunicació entre l'aire exterior i aquests espais entre cèl·lules. Aquests conjunts estan envoltats en molts casos per un altre tipus de cèl·lules anomenades annexes, acompanyants o subsidiàries que estan associades funcionalment als estomes, poden tenir diferents formes i són cèl·lules epidèrmiques poc especialitzades i que formen la majoria dels òrgans vegetals. (ca)
- Průduch (odborně též stoma z řec. στόμα–ústa, množ. č. stomata) je struktura vyskytující se především na listech většiny vyšších rostlin, která slouží ke kontrolované výměně plynů (především CO2 a O2) mezi rostlinou a okolím a také k odevzdávání vody do ovzduší. Průduchy se tak zařazují z hlediska funkce mezi tzv. provětrávací pletiva. (cs)
- Στόματα ονομάζονται τα μικροσκοπικά ανοίγματα που διακόπτουν την πυκνή διάταξη των κυττάρων της επιδερμίδας ενός φυτού. Είναι ιδιαίτερα πολλά στα φύλλα. Με τη βοήθεια των στομάτων το εσωτερικό του φύλλου επικοινωνεί με το περιβάλλον. Το στόμα ανοίγει και κλείνει με τη βοήθεια ειδικών κυττάρων, τα οποία ονομάζονται καταφρακτικά κύτταρα, ανάλογα με τις συνθήκες του περιβάλλοντος. Κάθε φορά που ανοίγει ένα στόμα εισέρχεται στο εσωτερικό του φυτού ατμοσφαιρικός αέρας. Παράλληλα αποβάλλεται το οξυγόνο που έχει παραχθεί με τη φωτοσύνθεση και διοξείδιο του άνθρακα της αναπνοής. Ταυτόχρονα εξατμίζεται και μια ποσότητα από το νερό που βρίσκεται στο εσωτερικό του φυτού. Αυτή η διαδικασία ονομάζεται διαπνοή.. (el)
- Ein Stoma oder eine Spaltöffnung (Plural Stomata; altgriechisch στόμα stóma, deutsch ‚Mund‘, ‚Mündung‘, ‚Öffnung‘) ist eine Pore in der Epidermis von Pflanzen. Der Stoma wird normalerweise von zwei bohnenförmigen Zellen, den Schließzellen, gebildet. Zählt man die Zellen, die um die Schließzellen herumliegen (Nebenzellen), noch hinzu, spricht man vom Spaltöffnungsapparat oder stomatären Komplex. Während die Epidermiszellen keine Chloroplasten enthalten, befinden sich in den ausdifferenzierten Schließzellen Chloroplasten. (de)
- En Botánica, se denomina estoma a las células oclusivas que forman parte de la epidermis de la planta y que delimitan entre ellas un poro llamado ostíolo; la epidermis es impermeable al agua y gases debido a la capa de cutícula que la cubre, que permiten comunicar el ambiente gaseoso del interior de la planta con el del exterior. Estas células junto con las células acompañantes de la epidermis alrededor de ellas, si las hay, forman el órgano llamado aparato estomático, que normalmente se abre a una cavidad debajo de la epidermis llamada cámara subestomática cuya función es alojar los gases. Las células oclusivas abren y cierran el ostíolo de forma acoplada con las condiciones fisiológicas de la planta, lo que diferencia al estoma de un poro común como el que puede encontrarse en los musgo (es)
- Botanikan, estoma gasen trukea erregulatzen duen landare-egitura bat da. Estomak zurtoin berdeetan eta hostoetan daude, eta haien bitartez landareak gasak (oxigenoa, CO2, ur lurruna) trukatzen ditu bere inguruko atmosferarekin. Landarearen epidermisean dauden benetako poroak dira. Estoma bi zelula handiz osaturik dago, haien artean ostiolo izeneko irekigune edo poro handia egonik. Bi zelula horiek loturik daude muturretan, baina bananduta erdialdean, ostioloa sortuz. (eu)
- San luibheolaíocht, is éard is stómaí (ón Ghréigis στόμα, stúma "béal")) ann ná na póireanna (poill bheaga) a bhíonn ar dhromchlaí na nduille i bplandaí agus is trithu a théann an gás isteach (malartú gás) sa duille, tré idirleathadh gásach. Úsáidtear an téarma de ghnáth i dteannta a chéile chun tagairt a dhéanamh don choimpléasc stómach ar fad, ina bhfuil dhá sciathchill agus an phóir féin, dá ngairtear an cró stómach. Is léir a riachtanaí is atá na stomaí d'ionsú dé-ocsaíd charbóin agus ocsaigin i gcás na bplandaí glasa tíre. Bíonn dhá chill , ar a dtugtar nó cill ghardála orthu freisin), a mbíonn cuma maróige orthu, timpeall ar gach stóma agus braitheann méid gach stóma ar an méid uisce a bhíonn sna cealla gardála. Tig leo siúd an poll a leathadh nó a chaolú nó fiú a dhúnadh go hiomlán (ga)
- In botany, a stoma (from Greek στόμα, "mouth", plural "stomata"), also called a stomate (plural "stomates"), is a pore found in the epidermis of leaves, stems, and other organs, that controls the rate of gas exchange. The pore is bordered by a pair of specialized parenchyma cells known as guard cells that are responsible for regulating the size of the stomatal opening. (en)
- Gli stomi sono strutture formate da due cellule, annesse all'epidermide, presenti negli organi aerei (foglie, fiori, fusti) delle embriofite. Sono per lo più disposti sulle parti erbacee delle piante, in modo particolare sulla pagina inferiore delle foglie e sono presenti, con localizzazione e frequenza diversa, in tutte le piante terrestri. (it)
- Een huidmondje of stoma (meervoud stomata, στόμα, van het Grieks: mond, opening) is een structuur op het oppervlak van landplanten. Het bestaat uit een microscopisch kleine opening, gevormd door twee , bij vaatplanten meestal aan de onderzijde van de bladeren, waar koolzuurgas, zuurstofgas en waterdamp door diffunderen. Aan weerszijden van de opening bepalen de twee sluitcellen nauwkeurig de wijdte van de opening van het huidmondje. Achter de opening zit de substomatale holte die voorzien is van een dun vloeistoflaagje waarin zuurstof kan oplossen. Dit vloeistoflaagje staat in verbinding met elke plantencel, zodat kooldioxide en dus ook zuurstof snel en efficiënt verspreid kunnen worden over de gehele plant. Er zijn echter ook met lucht gevulde intercellulaire holtes die met elkaar en met (nl)
- Estômatos ou estomas são estruturas constituídas por um conjunto de células localizadas especialmente na epiderme inferior das folhas, porém, também são encontrados, em menor número, em pecíolos, em caules jovens e partes florais (pétalas, estames e gineceu). Quanto à localização dos estômatos na lâmina foliar, podem receber uma classificação de acordo com a sua disposição: quando são encontrados apenas na face superior (adaxial) a folha é epiestomática; quando são encontrados apenas na face inferior (abaxial) a folha é hipoestomática; e quando são encontrados em ambas as faces, a folha é anfiestomática. Os estômatos originam-se de uma divisão anticlinal assimétrica de uma célula da protoderme e possuem a função de estabelecer comunicação do meio interno com a atmosfera, constituindo-se em (pt)
- Klyvöppningar (stomata) är mikroskopiskt små öppningar (porer) som finns på växternas blad, framför allt på undersidan. Klyvöppningarnas funktion är att reglera hur snabbt bladet utbyter gas med omgivningen. Varje por har två specialiserade läppceller som kontrollerar öppningens storlek. Ur den luft som kommer in genom poren kan bladet utvinna koldioxid som används vid fotosyntes och/eller syrgas som används vid cellandning. Överskott av syrgas eller koldioxid (beroende på process) lämnar bladet med den luft som går ut genom klyvöppningen. I denna gas finns också vattenånga som avdunstat från vattnet inne i bladet (transpiration). (sv)
- Про́дих (лат. stoma, від грец. στόμα — «рот», «вуста») — мікроскопічний отвір в епідермісі рослин разом з двома спеціальними, так званими замикаючими, клітинами, що його оточують. Продихи сполучають міжклітинники рослин з атмосферним повітрям і здійснюють регуляцію газо- та парообміну рослини з довкіллям завдяки оборотним змінам тургору замикаючих клітин. З підвищенням тургору тонкі ділянки їхніх стінок розтягуються і вигинаються у напрямі від продихової щілини, в результаті чого продих відкривається. При зменшенні тургору замикаючих клітин продих закривається. У зміні тургорного стану замикаючих клітин велике значення має перетворення крохмалю, що міститься в них, на цукор і навпаки. Існує думка, що в регуляції тургору цих клітин важливу роль відіграють іони калію. Зазвичай продихи закрит (uk)
|