| dbo:abstract
|
- El personalisme és un corrent filosòfic d'inspiració cristiana que considera la unicitat de la persona humana al món de la natura. Va desenvolupar-se als anys 1930 a França. S'oposen a la tendència de reduir l'home només a un recurs humà o un instrument (instrumentalisme) present, tant en el capitalisme com en el totalitarisme. Un altre punt d'interès del personalisme és el paper atorgat a la subjectivitat humana (el fet d'ésser subjecte i no objecte) o consciència de si mateix, amb experiència en actes propis d'una persona i esdeveniments interns en «tot en l'ésser humà que és intern, pel que cada ésser humà és un testimoni del seu propi jo.» En aquest sentit, s'oposen a la hipòstasi del pensament, feta per Plató i Hegel, com que per ells, el pensament no «existeix» fora de la persona. Els autors més destacats són Emmanuel Mounier, Emmanuel Lévinas, , Paul Ricoeur, Nikolai Berdiàiev i d'altres. A Catalunya Ramon Xirau i Subias (1924) és vist com un exponent d'aquest corrent. Per extensió, s'ha considerat que l'obra de filòsofs anteriors al moviment, com René Descartes o Immanuel Kant tenia una inspiració personalista avant la lettre. A Europa, el moviment va ser una font d'inspiració important per a la democràcia cristiana, a la recerca d'una tercera via entre el socialisme i el liberalisme. Història de la paraula El primer ús de personalisme, paraula creada per Friedrich Schleiermacher a la fi del segle xviii tenia un sentit totalment different i era utilitzat per oposar-se al panteisme i emfatitzar la creença en un Déu personal. En el sentit modern va ser reutilitzat per a la primera vegada per Charles Renouvier a la seva obra El Personalisme del 1904. (ca)
- Personalismus, z lat. persona, osoba, je moderní filosofický směr či postoj, který zdůrazňuje jedinečný význam každé lidské osoby a zároveň jejích vztahů ve společnosti. Vychází z humanismu (zejména křesťanského) a staví se jak proti individualismu, tak proti různým podobám kolektivismu a totalitarismu. (cs)
- الشخصانية تيار فلسفي مثالي انتشر في الفلسفتين الأمريكية والفرنسية في بداية القرن العشرين. ويعبر جوهره عن مذهب أخلاقي واجتماعي مبني على القول: إن للشخص الإنساني قيمة مطلقة، من حيث اتصافه بصفات تمكّنه من المشاركة العقلية والوجدانية في العلاقات الإنسانية، وتهدف إلى تحقيق وجوده كفرد. والشخصانية بهذا المعنى هي دراسة تأريخية واجتماعية للفرد وهو يتطور من شخصية إلى أخرى، مع الأخذ بعين الاعتبار ما يتحلى به الفرد من أصالة في التفكير، وإبداع في التخيل، ودقة في الشعور، وقوة في التعبير، أي جميع الصفات التي تميز أسلوبه الشخصي، رأيه وهويته التي تميزه من غيره. (ar)
- Με τον φιλοσοφικό και θρησκειολογικό όρο προσωποκρατία, αναφερόμαστε στην οντολογική πρόταση που δίνει προτεραιότητα στην έννοια του προσώπου έναντι της ουσίας. Η προσωποκρατία σημαίνει υπερίσχυση του προσώπου: 1.
* στην θεϊκή οντολογία (ορισμός του όντος Θεός): Τί υπερέχει στον θεό; Το πρόσωπο ή η ουσία. 2.
* στην κοσμολογική οντολογία (ορισμός του αντικειμένου Σύμπαν υπό το πρίσμα της θρησκείας): Τί υπερέχει στο Σύμπαν; Το Σύμπαν ως πρόσωπο ή ελεγχόμενο από πρόσωπο (και δευτερογενώς τα πρόσωπα και οι προθέσεις τους) ή η φυσική; Ο όρος πρόσωπο παραπέμπει σε ένα περιεχόμενο που είναι το ακριβώς και εντελώς αντίθετο της λέξης ουσία ή φύση. Πρόσωπο είναι το επιμέρους, το συγκεκριμένο και μερικό ον, που σχετίζεται, επικοινωνεί, συμμετέχει και ενώνεται. Το πρόσωπο δεν υπάρχει απλώς, αλλά συνυπάρχει, δεν επιβιώνει ατομικά, αλλά συμβιώνει κοινωνικά. Κοινωνιολογικά, η προσωποκρατία συνεπάγεται την πρόκριση της προσωπικότητας (ατομικότητας), της ετερότητας, της ιδιαιτερότητας και της διαφορετικότητας έναντι της ομοιομορφίας, της μαζικότητας, της αυταρχικότητας, της μονολιθικότητας και του συγκεντρωτισμού. (el)
- Der Begriff Personalismus ist abgeleitet von Person im philosophischen Sinn. Man versteht darunter eine philosophische Denkrichtung insbesondere des 20. Jahrhunderts, die aus dem christlich-humanistischen Weltbild hervorgegangen ist und das Personsein des Menschen als Kern des Humanismus sieht. Damit versteht sich diese Richtung als kritische Alternative zu einseitig individualistischen und kollektivistischen (kommunistischen und faschistischen) Theorien. Personalistische Ansätze suchen einen „dritten Weg“ neben naturalistischen und sozialistischen Theorien, indem sie die Freiheit der Entscheidung als Grundprinzip des menschlichen Lebens setzen. Darüber hinaus betonen sie die geistige Dimension des menschlichen Lebens, das an Werten orientierte Wollen und Handeln des Einzelnen sowie die Gemeinschaft als Fundament der Entwicklung des Einzelnen. Ihr Ziel ist durchaus praktischer Natur, die Veränderung der Gesellschaft. Ihr Verhältnis zur Autorität ist in der Regel positiv, wenn diese höhere geistige Werte vertritt. (de)
- Personismo – nomo de kelkaj (kelkiam traigantaj sin) nuntempaj filozofiaj direktoj, inklinaj al aŭtonomia valoro de personeco, kun aparta atento al nocio de persono (latine: persona). La terminon unuafoje uzis Friedrich Schleiermacher por difini koncepton de persona Dio, kontraste al panteismo. (eo)
- El personalismo es una corriente filosófica que pone el énfasis en la persona.[cita requerida] Considera al hombre como un ser relacional, esencialmente social y comunitario, un ser libre, trascendente y con un valor en sí mismo que le impide convertirse en un objeto como tal. Un ser moral, capaz de amar, de actuar en función de una actualización de sus potencias y finalmente de definirse a sí mismo considerando siempre la naturaleza que lo determina. (es)
- Pertsonalismoa XX. mendearen lehen erdialdean haibat eskola eta korronte filosofiko izendatzeko erabilitako izen generikoa da, pertsonaren balioa nabarmentzen dutenak, XIX. mendetik ustez nagusitzen den alienazioaren aurka, Argien Garaiko arrazionalismoaren eta indibidualismoaren gailentzearen ondorioz. (eu)
- Le personnalisme, ou personnalisme communautaire, est un courant d'idées spiritualiste. En France, Emmanuel Mounier fonde autour de la revue Esprit un mouvement recherchant une troisième voie humaniste entre le capitalisme libéral et les fascismes. Le personnalisme « post-Mounier » est une philosophie éthique dont la valeur fondamentale est le respect de la personne. Le principe moral fondamental du personnalisme peut se formuler ainsi : « Une action est bonne dans la mesure où elle respecte la personne humaine et contribue à son épanouissement ; dans le cas contraire, elle est mauvaise ». Le personnalisme post-mounier perd sa dimension spirituelle et privilégie la dimension éthique. Il a eu une influence importante sur les milieux intellectuels et politiques français des années 1930 aux années 1950. Il a influencé, entre autres, les milieux de l'éducation populaire et plus tard de l'éducation spécialisée, et les libéraux-chrétiens notamment conservateurs dont Chantal Delsol. (fr)
- Personalism is an intellectual stance that emphasizes the importance of human persons. Personalism exists in many different versions, and this makes it somewhat difficult to define as a philosophical and theological movement. Friedrich Schleiermacher first used the term personalism (German: Personalismus) in print in 1799. One can trace the concept back to earlier thinkers in various parts of the world. (en)
- Personalisme adalah filosofi yang menyatakan bahwa martabat pribadi manusia dinilai dari norma dasar etika .Pandangan ini memperlihatkan secara jelas bahwa norma dasar langsung dan konkret moralitas bukan otoritas luar (Moralitas Ekstrinsik), kesenangan (Hedonisme), manfaat terbesar bagi jumlah terbesar orang (Utilitarisme), kebahagiaan (Eudaimonisme), kebebasan yang menciptakan nilai (Eksistensialisme Humanistis), kewajiban (Formalisme Kant), tetapi Martabat Pribadi Manusia, baik martabat pribadiku sendiri dan martabat pribadi orang lain, harkat intrinsik setiap orang. Menurut Imanuel Kant, manusia harus dihormati karena manusia adalah satu-satunya makluk yang merupakan tujuan dalam dirinya sendiri. Sikap hormat tak bersyarat ini dituntut oleh kodrat atau harkat pribadi manusia yang intrinsic sebagai persona, pusat kemandirian, makluk berakal-budi dan berkehendak. Untuk menegaskan kemutlakan nilai manusia dan sikap hormat yang tidak bersyarat atas manusia, Kant membedakan antara “harga” (Preis) dan “martabat (Würde). Harga dan martabat manusia ini memang menjadi tujuan, tetapi prinsipnya, hal yang memiliki “harga” selalu bisa tergantikan, selalu tersedia alternative, substitusi. Tetapi sesuatu yang memiliki “martabat” selalu unik, tak tergantikan oleh alternatifnya. Karena itu, untuk manusia yang memiliki martabat, Kant memberikan inperatif moral: “Hendaklah memperlakukan kemanusiaan, baik dalam diri Anda maupun dalam diri orang lain, selalu sebagai tujuan pada dirinya sendiri dan tidak pernah sebagai sarana”. (in)
- Il personalismo è una corrente di pensiero incentrata sull'esistenza di persone libere e creatrici. La centralità della persona come valore assoluto è alla base del personalismo. È possibile distinguerlo in due correnti: una cattolica e l'altra laica. Il termine "personalismo" è stato usato per la prima volta nel 1903 dal filosofo francese Charles Renouvier, filosofo neokantiano. (it)
- ( 다른 뜻에 대해서는 인격주의 (교육사상) 문서를 참고하십시오.) 인격주의(人格主義)는 "자(自)·타(他)의 인격을 상호간에 존중하라!"는 칸트의 사상에 잘 나타나 있는 인격존중의 입장이다. "인간이 도덕을 갖는 점에 다른 사물과 구별되는 인간의 가치가 있다. 이 가치는 무엇인가를 위해서가 아니라 그것만으로도 가치가 있는 절대 가치이다. 그러므로 이 인격만이 존중을 받을 수 있다." — 칸트 인격주의는 다음의 세 원칙으로 이루어진다. 1.
* 오직 인격만이 실존한다. (존재론적인 의미에서) 2.
* 오직 인격만이 가치를 지닌다. 3.
* 오직 인격만이 자유의지를 지닌다. (ko)
- 人格主義（じんかくしゅぎ、英語: personalism, ドイツ語: Personalismus, フランス語: personalisme）は人格を世界観や価値観の中心とする思想である。人格と人格主義を考察する学問として、存在論、倫理学、心理学、教育学がある。以下は倫理学上の解説である。 (ja)
- Personalizm – nazwa kilku (czasem przenikających się) współczesnych kierunków filozoficznych o nastawieniu na autonomiczną wartość osobowości, przykładających szczególną wagę do pojęcia osoby (łac. persona). Termin ten po raz pierwszy użyty został przez Friedricha Schleiermachera na określenie koncepcji Boga osobowego, która była przeciwstawna panteizmowi. Wśród personalistycznych myśli filozoficznych wyróżnić można: 1.
* system filozoficzny 2.
* wszystkie koncepcje filozoficzne, które uznawały szczególną rolę osoby ludzkiej za byt wykraczający poza naturę i historię (m.in. Bowne, Flewelling, ); 3.
* nurt XX-wiecznej filozofii, który głosił nadrzędność wartości osoby ludzkiej wobec uwarunkowań społeczno-ekonomicznych oraz historycznych, rozwinął się on w dwóch wersjach: humanizmu integralnego (Jacques Maritain, Józef Tischner, Jan Paweł II) oraz wersji społecznej (Emmanuel Mounier). 4.
* polski personalizm uniwersalistyczny (Czesław Stanisław Bartnik i jego szkoła) Personalizm stoi w sprzeczności zarówno z indywidualizmem, jak i kolektywizmem (a tym samym z politycznymi ideologiami socjalizmu i liberalizmu). Personaliści uważają, że oba poglądy są wadliwe i nie przedstawiają prawdziwej natury człowieka, który jest jednostką, ale jednocześnie częścią ludzkiej wspólnoty. Zwolennicy indywidualizmu lub kolektywizmu mają tendencję do absolutyzowania swojego poglądu, popadając w skrajności jak libertarianizm albo komunizm. Personalizm podkreśla wolność i odpowiedzialność jednostki za własne życie, jednocześnie podkreślając fakt, że ludzie mogą realizować tę odpowiedzialność tylko w stosunku do swoich bliźnich. (pl)
- Personalisme is een stroming in de filosofie die de "persoon" als hoogste vorm van "zijn" beschouwt. Deze variant van persoonlijk idealisme bloeide in de Verenigde Staten, vooral aan de Universiteit van Boston. Volgens het personalisme komt de hoogste mate van werkelijkheid en waarheid tot uitdrukking in de "persoon". Alleen een "persoon" heeft een vrije wil, alleen een "persoon" heeft waarde en alleen een "persoon" is ontologisch "waar" dat wil zeggen existent (bestaand). Personalistische opvattingen keren zich tegen het materialisme en wijsgerig naturalisme. De filosofische wortels van deze stroming zijn terug te voeren op Berkeley en Leibniz. De term zelf is afkomstig van de Duitse theoloog en filosoof Friedrich Schleiermacher die personalisme in 1799 gebruikte om het geloof in een persoonlijke God aan te duiden, dit in tegenstelling tot het pantheïsme. Aan het eind van de 19e eeuw dook de term op in zijn huidige wijsgerige betekenis bij de Fransman (1903) en de Amerikaan (1908) met drie van zijn leerlingen: (1873-1953), (1871-1960) en in het bijzonder (1844-1953). Veel personalisten hebben aan hun filosofie een christelijke invulling gegeven, zowel protestanten als katholieken (Dondeyne, Guardini, Kocbek, Mounier). Het Europese personalisme heeft onder meer invloed ondergaan van het neothomisme (met name Jacques Maritain) en de levensfilosofie van Henri Bergson. Op zijn beurt beïnvloedde het personalisme het communitarisme. In Nederland heeft het personalisme invloed gehad op de Nederlandse Volksbeweging (1945-1951). De beweging ontwikkelde haar eigen personalistisch socialisme, dat vorm moest geven aan het nieuwe Nederland van na de bevrijding. In Vlaanderen werd het personalisme een cruciaal onderdeel van de ideologie van de christendemocratische CVP (nu CD&V). De Afrikaanse Ubuntu-filosofie ("Ik ben omdat wij zijn"), de Slavische en Oosters-orthodoxe -leer zijn los van de westerse vormen van personalisme ontstane levensfilosofieën, maar kunnen toch wel als communautair en personalistisch worden aangemerkt. Ook de filosofie van de Joodse theoloog en filosoof Martin Buber vertoont belangrijke overeenkomsten met het personalisme evenals het Hindoeïstische concept , ontwikkeld door . (nl)
- O personalismo é um movimento associado ao humanismo e não ligado a partido político, idealizado por Emmanuel Mounier, após a de 1929 da Europa e divulgado por uma revista chamada “Esprit”, com a intenção de identificar a verdade em toda a circunstância. Ele acreditava que o problema das estruturas sociais era econômico e moral, e a saída para isso era a teorização e a construção de uma “comunidade de pessoas”. O personalismo foi posteriormente adaptado pela Democracia Cristã e pelo Papa João Paulo II e, consequentemente, muitos católicos. A ideia central do pensamento personalista é a ideia de pessoa em suas (o homem não consiste num simples conjunto de matéria), , liberdade, criatividade e responsabilidade, de pessoa com alma encarnada em um corpo, situada na história, e constitutivamente comunitária. (pt)
- Personalism är en filosofisk riktning som betraktar personen som en oreducerbar realitet och framhäver personens moraliska värde och att personen har en fri vilja. Personalismen har främst varit viktig inom den katolska filosofin samt inom den kristdemokratiska ideologin och filosofin. Personalismen framhäver till skillnad från individualismen de gemenskaper eller grupper som personen är en del av som en viktig del av personens vara och som den främsta källan till den personliga utvecklingen. Ett annat särskiljande område är personalismens fokusering på människans ontologiska natur och det därav tillhörande försvaret för de naturliga rättigheterna. Ett enkelt sätt att beskriva personalismen är följande sammanfattande mening: Varje Individ (det genetiska) utvecklar sin Personlighet (den du upplever att du är) i relation till olika kollektiv (alla andra, familjen, skolan, jobbet, föreningen m.m.) Vår personlighet utvecklas således hela livet vilket inger hopp då ingen person hur misslyckad den än kan te sig vara för omgivningen är förlorad då man alltid kan (och av nödvändighet kommer att) utveckla en ny personlighet i relation till dem man lever och umgås med. Personalismen har aldrig fått något större genomslag i den svenska politiska debatten och de flesta personalistiska klassikerna finns följaktligen inte heller översatta till svenska; undantagen är två böcker av Jacques Maritain: Personligheten och det gemensamma bästa (övers. Hjalmar Sundén, 1949) och Människans rättigheter (övers. Gösta Andersson, 1947). Men inom den moderna förskoleteorin jobbar man idag utifrån en teoretiker som är präglad av den personalistiska idétraditionen. (sv)
- 人格主义（英語：Personalism）是强调人类个体重要性的一个哲学流派。对人格主义的诠释有诸多不同版本，因此很难界定人格主义具体属于哲学还是神学运动。弗里德里希·施莱尔马赫在1799年发表的著作中首次提到了“人格主义”（德語：Personalismus）一词。不过，世界各地哲学先驱曾多少涉及到过人格主义的相关探讨中。 学者林来梵认为，德国宪法的基本原则——保护个人的尊严，即是「人格主义」的体现。 (zh)
- Персонали́зм (от лат. persona — личность) — экзистенциально-теистическое направление в философии, признающее личность первичной творческой реальностью и высшей духовной ценностью, а весь мир — проявлением творческой активности верховной личности — Бога. В более широком значении персонализм — это философская установка, признающая личность высшей формой бытия человека. При этом персонализм стоит отличать от индивидуализма. Как отмечает , «личность всегда живет в мире, населённом другими личностями, „я” составляет единое целое с другими, а другой — с „я”. Личность — это внутреннее содержание, нуждающееся в том, чтобы выходить вовне. Это ни в коей мере не говорит об отрицании „я”: чем больше мы по-настоящему любим других в истине, тем больше мы любим самих себя, чем больше мы любим самих себя, тем больше мы любим других». Поэтому можно говорить о существовании различных форм персонализма, среди которых возможен персонализм атеистический. По словам Ж. Лакруа, «персонализм — это не философия в собственном смысле слова. Или, если угодно, возможно существование не одной, а нескольких философских концепций персонализма, питающихся одним и тем же вдохновением, но выводящих из него различные, во многом несхожие учения: существует, например, атеистические и христианские концепции персонализма, не говоря уже о многих других». В персонализме можно выделить яркое и актуальное течение - т.н. диалогический персонализм, представителями которого являются М. Бубер, М. Недонсель, Н. А. Бердяев, М. М. Бахтин. Социальная сторона личности, а именно коммуникация или диалог, заявляются в диалогическом персонализме основанием конституирования всей личности. Диалогический персонализм, оперируя новыми экзистенциальными категориями (Я, , МЫ), стремится преодолеть гносеологический Я-центризм классической философии, вынося проблему познания на новый онтологический уровень проблемы творчества. Считается, что термин «персонализм» впервые употребил Ф.Шлейермахер в книге «Речи о религии к образованным людям, ее презирающим» (1799). К персонализму относятся учения Ф.Якоби, , , . Персонализм в России начинается с Ф. М. Достоевского. (ru)
- Персоналі́зм (лат. persona — особа) — релігійно-ідеалістична течія в сучасній філософії, яка розглядає особу як первинну реальність і найвищу , а світ — як вияв творчої активності верховної особи — Бога. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Personalismus, z lat. persona, osoba, je moderní filosofický směr či postoj, který zdůrazňuje jedinečný význam každé lidské osoby a zároveň jejích vztahů ve společnosti. Vychází z humanismu (zejména křesťanského) a staví se jak proti individualismu, tak proti různým podobám kolektivismu a totalitarismu. (cs)
- الشخصانية تيار فلسفي مثالي انتشر في الفلسفتين الأمريكية والفرنسية في بداية القرن العشرين. ويعبر جوهره عن مذهب أخلاقي واجتماعي مبني على القول: إن للشخص الإنساني قيمة مطلقة، من حيث اتصافه بصفات تمكّنه من المشاركة العقلية والوجدانية في العلاقات الإنسانية، وتهدف إلى تحقيق وجوده كفرد. والشخصانية بهذا المعنى هي دراسة تأريخية واجتماعية للفرد وهو يتطور من شخصية إلى أخرى، مع الأخذ بعين الاعتبار ما يتحلى به الفرد من أصالة في التفكير، وإبداع في التخيل، ودقة في الشعور، وقوة في التعبير، أي جميع الصفات التي تميز أسلوبه الشخصي، رأيه وهويته التي تميزه من غيره. (ar)
- Personismo – nomo de kelkaj (kelkiam traigantaj sin) nuntempaj filozofiaj direktoj, inklinaj al aŭtonomia valoro de personeco, kun aparta atento al nocio de persono (latine: persona). La terminon unuafoje uzis Friedrich Schleiermacher por difini koncepton de persona Dio, kontraste al panteismo. (eo)
- El personalismo es una corriente filosófica que pone el énfasis en la persona.[cita requerida] Considera al hombre como un ser relacional, esencialmente social y comunitario, un ser libre, trascendente y con un valor en sí mismo que le impide convertirse en un objeto como tal. Un ser moral, capaz de amar, de actuar en función de una actualización de sus potencias y finalmente de definirse a sí mismo considerando siempre la naturaleza que lo determina. (es)
- Pertsonalismoa XX. mendearen lehen erdialdean haibat eskola eta korronte filosofiko izendatzeko erabilitako izen generikoa da, pertsonaren balioa nabarmentzen dutenak, XIX. mendetik ustez nagusitzen den alienazioaren aurka, Argien Garaiko arrazionalismoaren eta indibidualismoaren gailentzearen ondorioz. (eu)
- Personalism is an intellectual stance that emphasizes the importance of human persons. Personalism exists in many different versions, and this makes it somewhat difficult to define as a philosophical and theological movement. Friedrich Schleiermacher first used the term personalism (German: Personalismus) in print in 1799. One can trace the concept back to earlier thinkers in various parts of the world. (en)
- Il personalismo è una corrente di pensiero incentrata sull'esistenza di persone libere e creatrici. La centralità della persona come valore assoluto è alla base del personalismo. È possibile distinguerlo in due correnti: una cattolica e l'altra laica. Il termine "personalismo" è stato usato per la prima volta nel 1903 dal filosofo francese Charles Renouvier, filosofo neokantiano. (it)
- ( 다른 뜻에 대해서는 인격주의 (교육사상) 문서를 참고하십시오.) 인격주의(人格主義)는 "자(自)·타(他)의 인격을 상호간에 존중하라!"는 칸트의 사상에 잘 나타나 있는 인격존중의 입장이다. "인간이 도덕을 갖는 점에 다른 사물과 구별되는 인간의 가치가 있다. 이 가치는 무엇인가를 위해서가 아니라 그것만으로도 가치가 있는 절대 가치이다. 그러므로 이 인격만이 존중을 받을 수 있다." — 칸트 인격주의는 다음의 세 원칙으로 이루어진다. 1.
* 오직 인격만이 실존한다. (존재론적인 의미에서) 2.
* 오직 인격만이 가치를 지닌다. 3.
* 오직 인격만이 자유의지를 지닌다. (ko)
- 人格主義（じんかくしゅぎ、英語: personalism, ドイツ語: Personalismus, フランス語: personalisme）は人格を世界観や価値観の中心とする思想である。人格と人格主義を考察する学問として、存在論、倫理学、心理学、教育学がある。以下は倫理学上の解説である。 (ja)
- 人格主义（英語：Personalism）是强调人类个体重要性的一个哲学流派。对人格主义的诠释有诸多不同版本，因此很难界定人格主义具体属于哲学还是神学运动。弗里德里希·施莱尔马赫在1799年发表的著作中首次提到了“人格主义”（德語：Personalismus）一词。不过，世界各地哲学先驱曾多少涉及到过人格主义的相关探讨中。 学者林来梵认为，德国宪法的基本原则——保护个人的尊严，即是「人格主义」的体现。 (zh)
- Персоналі́зм (лат. persona — особа) — релігійно-ідеалістична течія в сучасній філософії, яка розглядає особу як первинну реальність і найвищу , а світ — як вияв творчої активності верховної особи — Бога. (uk)
- El personalisme és un corrent filosòfic d'inspiració cristiana que considera la unicitat de la persona humana al món de la natura. Va desenvolupar-se als anys 1930 a França. S'oposen a la tendència de reduir l'home només a un recurs humà o un instrument (instrumentalisme) present, tant en el capitalisme com en el totalitarisme. Un altre punt d'interès del personalisme és el paper atorgat a la subjectivitat humana (el fet d'ésser subjecte i no objecte) o consciència de si mateix, amb experiència en actes propis d'una persona i esdeveniments interns en «tot en l'ésser humà que és intern, pel que cada ésser humà és un testimoni del seu propi jo.» En aquest sentit, s'oposen a la hipòstasi del pensament, feta per Plató i Hegel, com que per ells, el pensament no «existeix» fora de la persona. (ca)
- Με τον φιλοσοφικό και θρησκειολογικό όρο προσωποκρατία, αναφερόμαστε στην οντολογική πρόταση που δίνει προτεραιότητα στην έννοια του προσώπου έναντι της ουσίας. Η προσωποκρατία σημαίνει υπερίσχυση του προσώπου: 1.
* στην θεϊκή οντολογία (ορισμός του όντος Θεός): Τί υπερέχει στον θεό; Το πρόσωπο ή η ουσία. 2.
* στην κοσμολογική οντολογία (ορισμός του αντικειμένου Σύμπαν υπό το πρίσμα της θρησκείας): Τί υπερέχει στο Σύμπαν; Το Σύμπαν ως πρόσωπο ή ελεγχόμενο από πρόσωπο (και δευτερογενώς τα πρόσωπα και οι προθέσεις τους) ή η φυσική; (el)
- Der Begriff Personalismus ist abgeleitet von Person im philosophischen Sinn. Man versteht darunter eine philosophische Denkrichtung insbesondere des 20. Jahrhunderts, die aus dem christlich-humanistischen Weltbild hervorgegangen ist und das Personsein des Menschen als Kern des Humanismus sieht. Damit versteht sich diese Richtung als kritische Alternative zu einseitig individualistischen und kollektivistischen (kommunistischen und faschistischen) Theorien. Personalistische Ansätze suchen einen „dritten Weg“ neben naturalistischen und sozialistischen Theorien, indem sie die Freiheit der Entscheidung als Grundprinzip des menschlichen Lebens setzen. Darüber hinaus betonen sie die geistige Dimension des menschlichen Lebens, das an Werten orientierte Wollen und Handeln des Einzelnen sowie die Ge (de)
- Personalisme adalah filosofi yang menyatakan bahwa martabat pribadi manusia dinilai dari norma dasar etika .Pandangan ini memperlihatkan secara jelas bahwa norma dasar langsung dan konkret moralitas bukan otoritas luar (Moralitas Ekstrinsik), kesenangan (Hedonisme), manfaat terbesar bagi jumlah terbesar orang (Utilitarisme), kebahagiaan (Eudaimonisme), kebebasan yang menciptakan nilai (Eksistensialisme Humanistis), kewajiban (Formalisme Kant), tetapi Martabat Pribadi Manusia, baik martabat pribadiku sendiri dan martabat pribadi orang lain, harkat intrinsik setiap orang. (in)
- Le personnalisme, ou personnalisme communautaire, est un courant d'idées spiritualiste. En France, Emmanuel Mounier fonde autour de la revue Esprit un mouvement recherchant une troisième voie humaniste entre le capitalisme libéral et les fascismes. Le personnalisme « post-Mounier » est une philosophie éthique dont la valeur fondamentale est le respect de la personne. Le principe moral fondamental du personnalisme peut se formuler ainsi : « Une action est bonne dans la mesure où elle respecte la personne humaine et contribue à son épanouissement ; dans le cas contraire, elle est mauvaise ». Le personnalisme post-mounier perd sa dimension spirituelle et privilégie la dimension éthique. (fr)
- Personalizm – nazwa kilku (czasem przenikających się) współczesnych kierunków filozoficznych o nastawieniu na autonomiczną wartość osobowości, przykładających szczególną wagę do pojęcia osoby (łac. persona). Termin ten po raz pierwszy użyty został przez Friedricha Schleiermachera na określenie koncepcji Boga osobowego, która była przeciwstawna panteizmowi. Wśród personalistycznych myśli filozoficznych wyróżnić można: (pl)
- Personalisme is een stroming in de filosofie die de "persoon" als hoogste vorm van "zijn" beschouwt. Deze variant van persoonlijk idealisme bloeide in de Verenigde Staten, vooral aan de Universiteit van Boston. Volgens het personalisme komt de hoogste mate van werkelijkheid en waarheid tot uitdrukking in de "persoon". Alleen een "persoon" heeft een vrije wil, alleen een "persoon" heeft waarde en alleen een "persoon" is ontologisch "waar" dat wil zeggen existent (bestaand). Personalistische opvattingen keren zich tegen het materialisme en wijsgerig naturalisme. (nl)
- O personalismo é um movimento associado ao humanismo e não ligado a partido político, idealizado por Emmanuel Mounier, após a de 1929 da Europa e divulgado por uma revista chamada “Esprit”, com a intenção de identificar a verdade em toda a circunstância. Ele acreditava que o problema das estruturas sociais era econômico e moral, e a saída para isso era a teorização e a construção de uma “comunidade de pessoas”. O personalismo foi posteriormente adaptado pela Democracia Cristã e pelo Papa João Paulo II e, consequentemente, muitos católicos. (pt)
- Personalism är en filosofisk riktning som betraktar personen som en oreducerbar realitet och framhäver personens moraliska värde och att personen har en fri vilja. Personalismen har främst varit viktig inom den katolska filosofin samt inom den kristdemokratiska ideologin och filosofin. (sv)
- Персонали́зм (от лат. persona — личность) — экзистенциально-теистическое направление в философии, признающее личность первичной творческой реальностью и высшей духовной ценностью, а весь мир — проявлением творческой активности верховной личности — Бога. Считается, что термин «персонализм» впервые употребил Ф.Шлейермахер в книге «Речи о религии к образованным людям, ее презирающим» (1799). К персонализму относятся учения Ф.Якоби, , , . Персонализм в России начинается с Ф. М. Достоевского. (ru)
|