| dbo:abstract
|
- Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar. Era fill comte i després duc de Bar, Se l'anomena sovint Lluís I, ja que no es compta com a Lluís I a Lluís de Montbéliard, que fou comte de Bar per dret de la seva muller i no suo iure (dret propi). Era el cinquè fill de Robert I de Bar i de , essent destinat a la carrera eclesiàstica:
* de 1391 a 1395
* Cardenal el 1397 amb títol cardenalici de
* Bisbe de Langres de 1397 a 1413
* Bisbe de Châlons de 1413 a 1420
* Bisbe administrador de Verdun de 1419 a 1423 i de 1424 a 1430. A França, va tenir un paper important a partir de l'assassinat del duc d'Orleans, el 1407. El 1409 va assistir al concili de Pisa amb , arquebisbe de Reims, i Pierre d'Ailly, bisbe de Cambrai. A Volti, prop de Gènova, una baralla entre els mariscals de la ciutat i l'arquebisbe de Reims va degenerar i derivar en aldarulls, en els que Guiu de Roye fou massacrat per la multitud, i Lluís de Bar va estar a punt de morir. Arribat a Pisa, els cardenals pronunciaren la deposició dels papes Benet XIII d'Avinyó i Gregori XII de Roma i escollires a Alexandre V, posant fi al gran cisma d'Occident. La mort d'Eduard III, duc de Bar, i de , senyor de Puisaye, el seu germà, morts a la batalla d'Agincourt defensant França contra els anglesos, el 25 d'octubre de 1415, va fer passar la successió d'aquests prínceps a Lluís de Bar, l'únic dels fills mascles de Robert I de Bar i de Maria de França que encara vivia. El cardenal de Bar va haver de defensar el seu heretatge contra el seu cunyat , duc de Jülich o Juliers i de Berg, que considerava que Lluís, en tant que clergue, no era apte per heretar el ducat i el reivindicava. Lluís va aconseguir vèncer a Adolf. Lluís de Bar, massa gran per renunciar a l'estat eclesiàstic que havia abraçat en la seva joventut, va acceptar la corona ducal del Barrois, tot conservant el títol de cardenal, i la crossa episcopal de Châlons, que va permutar després per a la de Verdun, ciutat més propera dels seus dominis que Châlons. Aquest príncep que la seva edat, el seu estat i sens dubte també el seu caràcter, allunyaven dels costums guerrers, es va dedicar, des del començament del seu regnat, a cicatritzar les nafres que les hostilitats sobrevingudes entre el ducat de Lorena i el Barrois, en guerra des de feia anys, havien fet en el ducat de Bar: va recercar l'amistat del duc de Lorena i la pau. No va trigar a obtenir una i l'altre. Els dos prínceps van signar, el 4 de desembre de 1415, un tractat que va posar fi als esdeveniments desastrosos dels quals els dos ducats havien estat el teatre a la part final del regnat de Robert i sota el d'Eduard III. Després d'haver assegurat la pau fora dels seus estats, el cardenal de Bar es va ocupar de restablir la calma dins. Fou a la seva inclinació per la pau que es va deure la creació de l', o que esdevindrà l'. Aquesta institució, creada evidentment per mantenir en el ducat de Bar i el marquesat del Pont, l'ordre i la tranquil·litat, es va formar a Bar-le-Duc, sota la protecció del cardenal, i els estatuts van ser promulgats en la seva presència, el 31 de maig de 1416. El 1419, per posar punt final a les diferències entre els ducs de Bar i de Lorena, que havia dura segles, va negociar el matrimoni del seu besnebot Renat d'Anjou amb la filla i hereva de Carles II de Lorena, i li va confiar el govern del ducat de Bar des de 1420. (ca)
- Ludwig von Bar (franz. Louis de Bar ) (* 1370/75; † 23. Juni 1430 in Varennes-en-Argonne) war ein französischer Kardinal. Als fünfter Sohn von Herzog Robert I. von Bar und dessen Frau Maria von Frankreich war er außerdem von 1415 bis 1419 Herzog von Bar. Ludwig wurde von seinen Eltern für eine Karriere in der Kirche bestimmt:
* 1391 bis 1395 war er Bischof von Poitiers
* 1397 bis 1413 war er Bischof von Langres
* 1397 wurde er (Pseudo-)Kardinal und Pair von Frankreich
* 1405 wurde er Domdechant in Châlons-sur-Marne
* 1412 wurde er Bischof von Porto-Santa Rufina
* 1413 bis 1420 war er Bischof von Châlons
* 1419 bis 1423 und 1424 bis 1430 war er Administrator von Verdun In Frankreich spielte er eine wichtige Rolle bei der Ermordung des Herzogs Louis de Valois, duc d’Orléans im Jahr 1407. 1409 nahm er am Konzil von Pisa teil, gemeinsam mit , dem Erzbischof von Reims, und Pierre d’Ailly, dem Bischof von Cambrai. In Voltri bei Genua eskalierte ein Streit zwischen den Marschällen der Stadt und Guy de Roye zu einem Aufstand, bei dem der Erzbischof von Reims getötet wurde. In Pisa stimmten die Kardinäle für die Absetzung Benedikts XIII. in Avignon und Gregors XII. in Rom und versuchten, dem Abendländischen Schisma mit der Wahl Alexanders V. ein Ende zu machen. Mit dem Tod seines Bruders Eduard III. in der Schlacht von Azincourt 1415 erbte er das Herzogtum Bar, musste sich aber gegen seinen Schwager Adolf, Herzog von Jülich und Berg durchsetzen, welcher der Nachfolge mit Hinweis auf Ludwigs geistliches Amt widersprach. 1419 vermittelte er – um die jahrhundertealten Differenzen zwischen den Herzögen von Bar und Lothringen zu beenden – die Hochzeit zwischen seinem Großneffen René I. d’Anjou und Isabella von Lothringen, der Erbtochter des Herzogs Karl II., und übertrug René in diesem Zusammenhang (Vertrag von Saint-Mihiel vom 13. August 1419) das Herzogtum Bar. Ludwig Kardinal von Bar wurde in der Kathedrale von Verdun beigesetzt. (de)
- Ο Λουδοβίκος Α΄, γαλλ.: Louis I de Bar (μεταξύ 1370 και 1375 - 23 Ιουνίου 1430) από τον Οίκο του Μονμπελιάρ ήταν Γάλλος επίσκοπος του 15ου αιώνα και ο de jure από το 1415 έως το 1430· από το 1420 κυβερνούσε μαζί με τον μικρανιψιό του Ρενέ Α΄ των Βαλουά-Αντζού. (el)
- Louis I of Bar (between 1370 and 1375 – 23 June 1430) was a French bishop of the 15th century and the de jure Duke of Bar from 1415 to 1430, ruling from the 1420s alongside his grand-nephew René of Anjou. (en)
- Louis Ier, cardinal-duc de Bar, né vers 1379, mort le 23 juin 1430 à Varennes, était fils de Robert Ier, duc de Bar, et de Marie de France. (fr)
- Luigi I di Bar (Francia, 1370/1375 – Varennes-en-Argonne, 23 giugno 1430) è stato un vescovo cattolico francese pseudocardinale che fu Marchese di Pont-à-Mousson, dal 1415 al 1419 e duca di Bar dal 1415 alla morte. (it)
- Lodewijk I van Bar (circa 1370/1375 - Varennes, 26 juni 1430) was een Frans kardinaal en prelaat in het Rooms-Duitse Rijk. Van 1415 tot aan zijn dood was Lodewijk hertog van Bar. Hij behoorde tot het huis Scarpone. (nl)
- Людовик I (фр. Louis I de Bar; нем. Ludwig I von Bar; 1370/1375 — 26 июня 1430) — епископ Вердена и Шалона, кардинал с 21 декабря 1397, герцог Бара и с 1415, пятый сын Роберта I, герцога Бара, и Марии де Валуа, дочери короля Франции Жана II Доброго. (ru)
- Louis de Bar (ur. ok. 1370/1375 – zm. 26 czerwca 1430 w Varennes) – francuski kardynał okresu wielkiej schizmy zachodniej. Książę Baru 1415–30. (pl)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Λουδοβίκος Α΄, γαλλ.: Louis I de Bar (μεταξύ 1370 και 1375 - 23 Ιουνίου 1430) από τον Οίκο του Μονμπελιάρ ήταν Γάλλος επίσκοπος του 15ου αιώνα και ο de jure από το 1415 έως το 1430· από το 1420 κυβερνούσε μαζί με τον μικρανιψιό του Ρενέ Α΄ των Βαλουά-Αντζού. (el)
- Louis I of Bar (between 1370 and 1375 – 23 June 1430) was a French bishop of the 15th century and the de jure Duke of Bar from 1415 to 1430, ruling from the 1420s alongside his grand-nephew René of Anjou. (en)
- Louis Ier, cardinal-duc de Bar, né vers 1379, mort le 23 juin 1430 à Varennes, était fils de Robert Ier, duc de Bar, et de Marie de France. (fr)
- Luigi I di Bar (Francia, 1370/1375 – Varennes-en-Argonne, 23 giugno 1430) è stato un vescovo cattolico francese pseudocardinale che fu Marchese di Pont-à-Mousson, dal 1415 al 1419 e duca di Bar dal 1415 alla morte. (it)
- Lodewijk I van Bar (circa 1370/1375 - Varennes, 26 juni 1430) was een Frans kardinaal en prelaat in het Rooms-Duitse Rijk. Van 1415 tot aan zijn dood was Lodewijk hertog van Bar. Hij behoorde tot het huis Scarpone. (nl)
- Людовик I (фр. Louis I de Bar; нем. Ludwig I von Bar; 1370/1375 — 26 июня 1430) — епископ Вердена и Шалона, кардинал с 21 декабря 1397, герцог Бара и с 1415, пятый сын Роберта I, герцога Бара, и Марии де Валуа, дочери короля Франции Жана II Доброго. (ru)
- Louis de Bar (ur. ok. 1370/1375 – zm. 26 czerwca 1430 w Varennes) – francuski kardynał okresu wielkiej schizmy zachodniej. Książę Baru 1415–30. (pl)
- Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar. Era fill comte i després duc de Bar, Se l'anomena sovint Lluís I, ja que no es compta com a Lluís I a Lluís de Montbéliard, que fou comte de Bar per dret de la seva muller i no suo iure (dret propi). Era el cinquè fill de Robert I de Bar i de , essent destinat a la carrera eclesiàstica:
* de 1391 a 1395
* Cardenal el 1397 amb títol cardenalici de
* Bisbe de Langres de 1397 a 1413
* Bisbe de Châlons de 1413 a 1420
* Bisbe administrador de Verdun de 1419 a 1423 i de 1424 a 1430. (ca)
- Ludwig von Bar (franz. Louis de Bar ) (* 1370/75; † 23. Juni 1430 in Varennes-en-Argonne) war ein französischer Kardinal. Als fünfter Sohn von Herzog Robert I. von Bar und dessen Frau Maria von Frankreich war er außerdem von 1415 bis 1419 Herzog von Bar. Ludwig wurde von seinen Eltern für eine Karriere in der Kirche bestimmt: Mit dem Tod seines Bruders Eduard III. in der Schlacht von Azincourt 1415 erbte er das Herzogtum Bar, musste sich aber gegen seinen Schwager Adolf, Herzog von Jülich und Berg durchsetzen, welcher der Nachfolge mit Hinweis auf Ludwigs geistliches Amt widersprach. (de)
|