| dbo:abstract
|
- اللغة الآيسلندية لغة جرمانية شمالية من آيسلندا. أقرب لغة للآيسلندية هي اللغة الفاروية، وبعض اللهجات النرويجية، وتعتبر الآيسلندية والفاروية والنرويجية من اللغات الإسكندنافية الغربية، بينما تشكل السويدية والدنماركية اللغات الإسكندنافية الشرقية، وجميع هذه اللغات متفرعة من اللغة النوردية. اللغة الآيسلندية المكتوبة لم تتغير كثيراً منذ القرن 13. لذلك، هناك تقارب كبير بين قواعد اللغة العصرية واللغة النوردية القديمة. متحدثي اللغة العصرية يقرأون القصص القديمة الآيسلندية المكتوبة منذ ما يقارب 800 عام. اللغة الآيسلندية القديمة تعتبر اللغة النوردية القديمة، وهي اللغة الفايكينغ. ينطق بها حوالي 300.000 شخص. يعيش غالبية الناطقين بالآيسلندية في آيسلندا، وهنالك حوالي 8,165 ناطق بالآيسلندية في الدنمارك، ويتكلمها حوالي 2,655 شخص في الولايات المتحدة الأمريكية، ويتكلمها العديد من الأشخاص في مدينة في كندا. الدستور الآيسلندي لا يعتمد الآيسلندية كلغة رسمية في البلاد. مع ذلك آيسلندا عضو في المجلس الشمالي الذي يستعمل السويدية والنرويجية والدانماركية فقط، ومع ذلك توجد مادة في منذ 1987 تذكر بإن مواطني آيسلندا لديهم الفرصة للتحدث الآيسلندية في الهيئات الرسمية في البلدان الشمالية بدون أن يكونوا مسؤولين عن تكاليف الترجمة. وتشمل الاتفاقية الزيارات إلى المستشفيات ومراكز العمل ومكاتب الضمان الاجتماعي والشرطة، وعلى أية حال الاتفاقية ليست مشهورة عند الآيسلنديين، وغالبية الآيسلنديين يتكلمون الإنجليزية بطلاقة، وقد ألزمت البلدان الشمالية أنفسها لتزويد خدمات باللغات المختلفة في الهيئات الرسمية. معهد آرني ماجنيسون للدراسات الآيسلندية (Árni Magnússon Institute) يعمل كمركز لإبقاء المخطوطات الآيسلندية القديمة من القرون الوسطى، وتهتهم بتدريس الآيسلندية وآدابها، ويدعم النشاطات المقصودة للترويج للغة الآيسلندية، وقد اعتمد منذ 1995، يوم 16 نوفمبر كيوم اللغة الآيسلندية الذي يصادف عيد ميلاد الشاعر الآيسلندي المشهور (Jónas Hallgrímsson). (ar)
- L'islandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia. És la més conservadora d'entre les llengües escandinaves, o fins i tot germàniques. En l' aspecte morfològic, mentre que una gran part de les llengües indoeuropees de l'Europa Occidental han reduït enormement la flexió, a l'islandès hi és molt abundant, en un grau similar al llatí, el grec, o més properament, l'anglosaxó. Així per exemple, els noms es declinen per cas, nombre i gènere. Pel que fa a l'ortografia, l'islandès s'escriu amb l'alfabet llatí així com era emprat pels anglosaxons, prova de la poderosa influència cultural del món anglès antic sobre el norrè: així, és anglosaxó l'hàbit de representar les vocals llargues per mitjà d'un accent agut: Á/á, É/é, Í/í, Ó/ó, Ú/ú, Ý/ý, Ǽ/ǽ, Ǿ/ǿ o Ǫ́/ǫ́; també són d'origen anglosaxó les lletres Ð/ð (o , equivalent a la "z" castellana de mots com ara juzgar o al dígraf "th" anglès de this) i Þ/þ (o thorn, equivalent a la "z" castellana o al dígraf "th" anglès de thing), així com Æ/æ, Œ/œ, Ø/ø, Ę/ę, Ǫ́/ǫ́ i Ǫ/ǫ o l'ús de la lletra per a representar una i arrodonida o labialitzada. Les lletres c, q, w i z, que actualment no s'hi empren; Foren molt usades en el passat; modernament, també s'ha abandonat l'ús dels grafs Ǽ/ǽ, Ǿ/ǿ, Ø/ø, Œ/œ, Ę/ę, Ǫ́/ǫ́ i Ǫ/ǫ Ja a les edicions dels textos medievals que es van fer al Segle XIX, s'abandonà l'ús ortogràfic antic que representava tant la vocal [Ǫ]/[ǫ] com el diftong [Au]/[au] per mitjà del dígraf , ja que resultava altament confusionari representar una vocal pura i un diftong amb un mateix grafema; en certs casos, tanmateix, aquest fet ha tingut conseqüències interpretatives divergents, ja que els editors no sempre s'han pogut posar d'acord a l'hora de decidir si darrere una determinada paraula s'hi amagava el diftong o la vocal pura (aquest és, per exemple, el cas del sintagma aurgom forsi de la Vǫlospá, que alguns editors llegeixen i interpreten com a , mentre que d'altres, hi llegeixen i interpreten un <ǫrgom forsi>). Seguint el model tipogràfic alemany, en el segle xix es va procedir, a més a més, a introduir la lletra Ö/ö, totalment desconeguda en els textos antics. La retenció de les lletres þorn (thorn) i eð (eth) és una mostra més de la seva tendència arcaïtzant: com ja hem apuntat a dalt, són d'origen anglosaxó i l'islandès les continua emprant mentre que el descendent directe de l'anglosaxó, l'anglès actual, les ha substituïdes totes dues pel dígraf "th" (thin, this). El vocabulari també és molt conservador, i quan apareixen objectes o conceptes nous que reclamen les corresponents noves designacions, en lloc d'adaptar el mot xenoglòssic -que normalment és anglès i, en aquesta llengua, tot sovint d'origen greco-llatí-, que normalment sol acabar prevalent a nivell internacional, a Islàndia hom s'estima més d'encunyar nous termes. La part negativa d'aquest fenomen és que els textos islandesos científics són absolutament opacs a l'estranger que hi vulgui tenir accés; també s'ha de veure com un fet negatiu el fet que sovint es proposin diverses encunyacions que primer han de lluitar entre elles fins que una s'imposa. Això vol dir que sovint cal aprendre no un sinó diversos termes nous islandesos per a un internacionalisme i això, sabent que alguns d'aquests aviat deixaran d'usar-se. El purisme islandès, tanmateix, actualment fa mostra de cansament: així, podem observar com la terminologia creada per a designar els noms de les fruites ha estat rebutjada a escala popular i substituïda per adaptacions dels internacionalismes corresponents. Per exemple: el terme normal per a designar la tomata és l'adaptació popular tómati o tómatur i no pas l'encunyació rauðaldin. La llengua actual s'ha fet més permeable a l'acceptació social de danicismes rebutjats totalment per l'estàndard fa uns anys, verbi gràcia afgerandi (danès ← afgørende), brugghús (danès ← bryghus), lukkunnar pamfíll (danès ← en lykkens pamfilius), punta sig (danès ← pynte sig), pía (danès ← pige), uppgjör (danès ← opgørelse) o vinka (danès ← vinke), mots que fins al present no s'han començat a usar sense complexos; així, no fa gaire encara es recomanava la substitució sistemàtica de brugghús per ölgerðarhús. La presència d'anglicismes en la llengua parlada, especialment la del jovent, és notable. Com a resultat de tot això, els islandesos poden llegir, per bé que amb dificultats, els textos de les antigues sagues, escrits en norrè occidental antic fa més de set segles -això, sempre que aquests textos en qüestió hagin estat uniformitzats i modernitzats grafemàticament i morfològicament, i les edicions que usin els lectors islandesos moderns continguin, a més a més, prou aclariments culturals i lexicals-. A nivell fonètic i fonològic, tanmateix, la llengua moderna ha canviat moltíssim respecte de l'antiga, tant és així, que, si un islandès famós de l'Edat mitjana, posem per cas Egill, el protagonista de l'Egils saga Skalla-Grímssonar aparegués a un islandès modern, no es podrien pas entendre l'un l'altre. El sistema ortogràfic modern "tapa" aquest fet pel fet de basar-se en criteris fortament historicistes (igual que, per exemple, l'anglès, el feroès o el danès). A tall d'exemple: Les antigues vocals llargues <á/Á>, <é/É>, <ó/Ó> s'han diftongat en islandès modern, però s'hi continuen representant com a vocals llargues i no pas com a diftongs. La llengua que hi és més pròxima és el feroès. (ca)
- Islandština (íslenska) je severogermánský jazyk, kterým mluví asi 300 000 mluvčích na Islandu. (cs)
- Η ισλανδική γλώσσα είναι γερμανική γλώσσα που ομιλείται στην Ισλανδία, της οποίας αποτελεί την επίσημη γλώσσα. Είναι στενά συνδεδεμένη ιστορικά με τις άλλες γλώσσες των Βορείων Χωρών, δηλαδή των φεροϊκών, νορβηγικών, δανέζικων και σουηδικών. Είναι μία γλώσσα συντηρητική στην εξέλιξή της αφού έχει αλλάξει σχετικά λίγο από τον 13ο αιώνα λόγω της γεωγραφικής της απομόνωσης. Τα μοντέρνα ισλανδικά (σε σύγκριση με τα παλαιότερα υψηλά ισλανδικά) έχουν περισσότερες ομοιότητες με τα φεροϊκά παρά με τις άλλες γλώσσες της ίδιας οικογένειας. Η ισλανδική είναι μία από τις λίγες ευρωπαϊκές γλώσσες (όπως και η ελληνική, αγγλική, ισπανική, αλβανική, ουαλική, ιρλανδική, σκωτς και σκωτική γαελική), που χρησιμοποιούν τους φθόγγους "θ" (þ) και "δ" (ð). (el)
- La islanda lingvo (íslenska [Islenska], antaŭ 1974 íslenzka) estas nordĝermana lingvo. Ĝi estas la oficiala lingvo en Islando. Ĝi estas parolata de proksimume 300 000 homoj, ĉefe de la enloĝantoj de Islando, sed ankaŭ de kelkaj usonanoj havantaj islandajn praulojn. Vortoj kun islanda origino en Esperanto inkludas:
* gejsero el fama islanda specimeno Geysir
* sagao (eo)
- Isländisch (isländisch íslenska) ist eine Sprache aus dem germanischen Zweig der indogermanischen Sprachfamilie. Sie ist die Amtssprache in Island.Derzeit wird Isländisch von etwas mehr als 300.000 Menschen im täglichen Sprachgebrauch verwendet. (de)
- El islandés (en islandés íslenska) es la lengua oficial que se habla en Islandia. Es una lengua flexiva sintética de gran complejidad morfológica que pertenece a la familia de las lenguas germánicas, grupo germánico septentrional, subgrupo escandinavas occidentales y es la única lengua escandinava que no presenta variación dialectal. La hablan alrededor de 320 000 personas. El islandés, aunque también pertenece al germánico septentrional (y deriva directamente del nórdico antiguo occidental), guarda diferencias muy notables con las restantes lenguas nórdicas debido a su escasa evolución lingüística. (es)
- Icelandic (/aɪsˈlændɪk/; Icelandic: íslenska pronounced [ˈis.tl̥ɛn.ska]) is a North Germanic language spoken by about 314,000 people, the vast majority of whom live in Iceland, where it is the national language. As a West Scandinavian language, it is most closely related to Faroese, extinct Norn, and western Norwegian dialects. The language is more conservative than most other Germanic languages. While most of them have greatly reduced levels of inflection (particularly noun declension), Icelandic retains a four-case synthetic grammar (comparable to German, though considerably more conservative and synthetic) and is distinguished by a wide assortment of irregular declensions. Icelandic vocabulary is also deeply conservative, with the country's language regulator maintaining an active policy of coining terms based on older Icelandic words rather than directly taking in loanwords from other languages. Since the written language has not changed much, Icelandic speakers can read classic Old Norse literature created in the 10th through 13th centuries (such as the Eddas and sagas) with relative ease. Icelandic is closely related to Faroese; the written forms of the two languages are very similar, but their spoken forms are not mutually intelligible. It is not mutually intelligible with the continental Scandinavian languages (Danish, Norwegian, and Swedish) and is more distinct from the most widely spoken Germanic languages, English and German, than are those three. Aside from the 300,000 Icelandic speakers in Iceland, Icelandic is spoken by about 8,000 people in Denmark, 5,000 people in the United States, and more than 1,400 people in Canada, notably in the region known as New Iceland in Manitoba which was settled by Icelanders beginning in the 1880s. The state-funded Árni Magnússon Institute for Icelandic Studies serves as a centre for preserving the medieval Icelandic manuscripts and studying the language and its literature. The Icelandic Language Council, comprising representatives of universities, the arts, journalists, teachers, and the Ministry of Culture, Science and Education, advises the authorities on language policy. Since 1995, on 16 November each year, the birthday of 19th-century poet Jónas Hallgrímsson is celebrated as Icelandic Language Day. (en)
- Islandiera (íslenska) Islandiako hizkuntza ofiziala da. Hizkuntza germaniko horrek flexibotasun nabaria mantentzen du, latina, greziera klasikoa edota antzinako ingelesaren antzera. Germaniar hizkuntzen artean islandierak, alemanierak eta faroerak bakarrik gordetzen dituzte kasuak. Hizkuntza hori bere antzinako formaren nahiko antzekoa da gaur egun ere. Historikoki islandiera indoeuropar hizkuntza mendebaldekoena izan zen, baina ez da hala portugaldarrak Azoreetara bizitzera joan zirenetik. Islandierak, mendebaldeko norvegierak, faroerak eta k (hildako hizkuntza) mendebaldeko eskandinaviar hizkuntzak osatzen zituzten iraganean suedierak, danierak eta ekialdeko norvegierak ekialdeko eskandinaviar hizkuntzak osatzen zituzten bitartean. Bi talde horiek gaur egungo Norvegiako hizkuntzan eragin zuten. Gaur egun eskandinaviar hizkuntzek kontinenteko taldea (daniera, suediera eta norvegiera) eta uharteetako taldea (islandiera eta faroera) dute. Hiztun gehienak –320 000 gizaki gutxi-gorabehera– Islandian bizi dira; 8000 baino gehiago Danimarkan bizi dira (horietako 3000 ikasleak dira). 5000 hiztun gutxi-gorabehera AEBetan bizi dira eta 1400 baino gehiago Kanadan bizi dira (Manitoban batez ere). Islandiaren biztanleriaren % 97k ama-hizkuntza gisa dute islandiera, baina beste herrialdeetan hiztunen kopurua murrizten da. Arni Magnussnarraren institutua (Stofnun Árna Magnússonar í íslenskum fræðum) islandiera ikertzeko gune nagusia da. Islandieraren batasunak –unibertsitateak, margolariak eta kultura, hezkuntza eta zientziaren elkartea batzen dituena– hizkuntza politika gobernuarekin eztabaidatzen du. 1995etik islandieraren eguna ospatzen da azaroaren 16an urtero. (eu)
- Is teanga Ghearmáinice Thuaidh í an Íoslainnis (íslenska) a labhraítear don chuid is mó san Íoslainn, tír ina bhfuil sí ina teanga oifigiúil. Thairis sin, tá pobail bheaga á saothrú in áiteanna i gCeanada. (ga)
- Bahasa Islan atau bahasa Islandia (íslenska) adalah bahasa yang dipertuturkan di Islandia. Bahasa ini merupakan sebuah bahasa dari rumpun bahasa Jermanik Utara yang paling arkais. Bahasa ini tidak banyak berbeda dengan bahasa Nordik Kuno. Kerabat terdekat bahasa Islandia adalah bahasa Faroe yang dituturkan orang Faroe. (in)
- L'islandais (íslenska) est une langue germanique parlée principalement en Islande, dont elle est la langue officielle. L'islandais fait partie de la branche occidentale des langues nord-germaniques, et possède à ce titre des similarités avec le féroïen. Elle est issue, comme les autres langues scandinaves, du vieux norrois. (fr)
- アイスランド語（アイスランドご）は、インド・ヨーロッパ語族ゲルマン語派北ゲルマン語群に属する言語。使用範囲はアイスランドのみで、使用人口は約30万人。 アイスランドを「氷島」と表記することから「氷島語」略して「氷語」や「氷」とも言う。 9世紀にノルウェーから移住したヴァイキングがもたらしたものであり、他の北ゲルマン語（デンマーク語・ノルウェー語・スウェーデン語）の中ではノルウェー語と一番近い。 他の北ゲルマン語が失った3性（他の北ゲルマン語は両性名詞（共性名詞）と中性名詞だけ）や格変化、人称変化などを保持しており、また格変化などの必要性により、英語やフランス語などからの借用語を極力排しているため、古風な色合いを強く残している。 (ja)
- L'islandese (nome nativo íslenska ['ʔistlɛnska] ) è una lingua indoeuropea del gruppo delle lingue germaniche. È la lingua ufficiale in Islanda e viene parlata da circa 320 000 persone. (it)
- 아이슬란드어(: íslenska)는 아이슬란드의 공용어이다. 대부분의 서유럽 언어는 명사 변화를 비롯한 어형 변화가 크게 없지만 아이슬란드어는 라틴어, 더 비슷하게는 고대 노르드어 및 고대 영어에 비견될 만큼 문법이 복잡하다. 또한 아이슬란드어는 극도의 순수주의를 내걸고 18세기 이후로 라틴어나 그리스어에서 들어온 차용어를 대부분 배제하고 있다. 예를 들어 전기를 뜻하는 스웨덴어 단어는 "그리스어: Ηλεκτριόμος"에서 비롯된 "Electiricitet"이고 덴마크어나 노르웨이어도 이 어근에서 온 단어를 쓰지만 아이슬란드어는 "Rafmagn"이라는 단어를 쓴다. 또한 아이슬란드어는 지난 몇 세기 동안 약간의 음운 변이 이외에는 거의 변화하지 않은 보수적 언어이기도 하다. 다른 스칸디나비아어와 유사한 어휘가 다수 있으나 의사소통은 불가능하다. (ko)
- Het IJslands (IJslands: íslenska) is een Noord-Germaanse taal met bijna 320.000 sprekers. Het is de officiële taal van IJsland. Het IJslands behoort samen met het Faeröers tot de westelijke of eiland-Scandinavische talen. Het is niet zonder meer te verstaan voor sprekers van de Scandinavische talen van het vasteland: Noors, Zweeds en Deens. Het IJslands wordt met het Latijnse alfabet geschreven, waaraan verschillende tekens zijn toegevoegd: Áá, Éé, Íí, Óó, Úú, Ýý, Ðð (eth), Þþ (thorn), Ææ en Öö. De alfabetische volgorde is: A Á B (C) D Ð E É F G H I Í J K L M N O Ó P (Q) R S T U Ú V (W) X Y Ý (Z) Þ Æ Ö. De letter thorn (þ) geeft de klank weer die men ook tegenkomt als de th in het Engelse think (ongeveer als de Griekse letter Θ (Nieuwgrieks: theta)), en de eth (ð) is daar de stemhebbende variant van (als de th in het Engelse that of de Griekse letter Δ (delta)), evenwel staat de letter ð in het IJslands nooit aan het begin, noch de letter þ aan het eind van een woord. De thorn komt uit het oude runenalfabet. De "æ" spreekt men uit als "ai", zoals in mais. De letters c, q, w en z worden niet gebruikt, behalve voor woorden en namen van niet-IJslandse afkomst. Verder klinken i en y gelijk, alsook í en ý. De in onbruik geraakte z klinkt als s, net als in alle Noord-Germaanse talen. De eerste lettergreep van een woord krijgt de nadruk. IJsland werd tussen 800 en 1000 bevolkt vanuit West-Noorwegen. Het IJslands heeft zich ontwikkeld uit het Oudnoords. In Noorwegen vonden, net als in de rest van het Germaanse taalgebied, in de eeuwen daarna grote taalveranderingen plaats, al of niet veroorzaakt door de intensieve contacten met de Nederduits sprekende handelslieden van de Hanze, maar op het afgelegen IJsland gebeurde dat bijna niet en bleven de woordenschat en het verbuigingssysteem vrijwel onveranderd. De uitspraak is wel veranderd. Het IJslands bezit een aantal fonemen die zeldzaam zijn in andere Europese talen, bijvoorbeeld een stemloze l, n, m en r. In het IJslands is het oude Scandinavische verbuigingssysteem dus nog helemaal intact. Alle zelfstandige naamwoorden, bijvoeglijke naamwoorden, lidwoorden, aanwijzende voornaamwoorden, bezittelijke voornaamwoorden, eigennamen, (rang-)telwoorden enzovoorts worden verbogen in vier naamvallen, die voor alle drie woordgeslachten aparte vormen kennen. Daarnaast kent het IJslands nog sterke en zwakke verbuigingen. Ter illustratie volgt hier de verbuiging van het onregelmatige mannelijke woord fjörður, 'fjord'. Het bepaald lidwoord wordt, net als in de andere Scandinavische talen, achter het zelfstandig naamwoord geplakt (aangehecht lidwoord), waardoor je vormen kunt krijgen als fjarðarins 'van de fjord', fjörðunum 'aan de fjorden'. Het onbepaald lidwoord kent het IJslands niet. Fjörður kan dus zowel 'fjord' als 'een fjord' betekenen. Aangetekend zij, dat er slechts een tiental woorden volgens dit paradigma verbogen worden. De meeste sterke mannelijke woorden hebben een genitief op -s en een meervoud op -ir. Een opvallend kenmerk van het IJslands is het sterke purisme, dat een grote invloed op de ontwikkeling van de taal heeft gehad. Waar de andere Germaanse talen overspoeld werden met leenwoorden uit Frans en Latijn, en de vasteland-Scandinavische talen bovendien met leenwoorden uit het Nederduits, heeft men in IJsland steeds geprobeerd voor de benaming van nieuwe begrippen uit de bron van erfwoorden te putten. Het IJslands is een rijke taal, vanwege de vele eeuwen sagaliteratuur. Daardoor kon men vaak vergeten woorden uit het verleden nemen om nieuwe begrippen aan te duiden. Zo werd 'telefoon' sími, naar een oud woord voor 'draad', en 'scherm' (beeldscherm, computerscherm) skjár, naar een oud woord voor 'venster'.De laatste jaren neemt het aantal leenwoorden echter toe in het IJslands, zoals de woorden "pizza" en "taxi". (nl)
- Isländska (: íslenska ( (info)) på det inhemska språket, före 1973 stavat íslenzka) är ett västnordiskt språk, talat av minst 320 000 personer, främst av islänningar på Island där det är officiellt språk. Närmast släkt med isländska är färöiska och vissa västnorska dialekter. (sv)
- Język islandzki (isl. íslenska) – język z grupy języków nordyckich, którym posługują się mieszkańcy Islandii. Posługuje się nim około 320 tys. osób, głównie Islandczyków w kraju i na emigracji. Zapisywany jest alfabetem łacińskim. (pl)
- O islandês (íslenska) é uma língua nórdica do ramo germânico setentrional falada por aproximadamente 320 mil pessoas na Islândia. Juntamente com o feroês, o norueguês ocidental e o norn, constituiu anteriormente o nórdico ocidental; enquanto o dinamarquês, o norueguês oriental e o sueco constituíam nórdico oriental. O norueguês moderno bokmål é influenciado por ambos os grupos, levando as línguas nórdicas a serem divididas em línguas escandinavas do continente e nórdico insular (incluindo o islandês). Historicamente, foi a mais ocidental das línguas indo-europeias até o estabelecimento português nos Açores. (pt)
- 冰岛语（íslenska），属于日耳曼语族的斯堪的那维亚语支（北日耳曼语支），現代冰岛的官方语言。源自古代北欧人亦即維京人使用的语言（或稱古諾斯語）。現代冰島語是與古諾爾斯語離異最少的分支，只差文字不是用盧恩字母。同時，可能是鑑於其離各國較遠與偏僻，其發音法（尤其是母音音素）也是北日耳曼語支當中改變最少的。自維京人在近一千年前，將古諾斯語帶到冰岛並形成冰岛语後，由於冰岛语詞彙的拼法同語法變化不大，其標準化的寫法基於自古諾斯語音位系統、在語義與詞彙順序上細微的拼寫差異。所以，現代冰島人或懂得冰岛语的人不須花太多時間即能方便地閱讀及能理解維京時代的古代文學作品或冰岛的古代文學作品。 (zh)
- Исла́ндский язы́к (самоназвание — íslenska [is(t)lεnska]) — индоевропейский язык, язык исландцев, государственный язык (с 2011 г. законодательно) Исландии, представитель скандинавской группы германских языков. Исторически исландский язык был самым западным индоевропейским языком до поселения португальцев на Азорских островах. Исландский, фарерский, западнонорвежский и вымерший язык норн ранее составляли западные скандинавские языки, а шведский, датский и восточнонорвежский — восточные скандинавские языки. Обе группы повлияли на современный норвежский язык. Сегодня скандинавские языки подразделяются на континентальные (датский, шведский и норвежский) и островные (исландский и фарерский). В большинстве языков Западной Европы сильно ограничено словоизменение — а именно, склонение. В отличие от них, исландский язык имеет синтетическую грамматику, сохраняя 4 падежа, являясь одним из немногих германских языков, которые сохранили падежи, хотя грамматика исландского языка является более синтетической и консервативной. Исландский язык отличается также большим количеством неправильных склонений (склонений не по правилам). Большинство людей, говорящих на исландском языке — примерно 320 000 человек — живёт в Исландии, больше 8000 — в Дании, из которых примерно 3000 являются студентами. Примерно 5000 человек говорят на исландском языке также в США и больше 1400 — в Канаде, особенно в провинции Манитоба. 97 % населения Исландии считают исландский язык своим родным языком, но за пределами Исландии, особенно в Канаде, количество говорящих постепенно уменьшается. Институт исландских исследований Арни Магнуссона (исл. Stofnun Árna Magnússonar í íslenskum fræðum) является центром для сохранения средневековых исландских манускриптов; центром изучения исландского языка и литературы. Совет исландского языка, в состав которого входят университеты, художники, журналисты и Министерство культуры, науки и образования, советуется с властями по поводу языковой политики. С 1995 г., 16 ноября каждого года празднуется День исландского языка в честь дня рождения поэта XIX в. Йоунаса Хадльгримссона (исл. Jónas Hallgrímsson). (ru)
- Ісла́ндська мо́ва ( íslenska) — одна із західноскандинавських мов. Офіційна мова Республіки Ісландія. Поширена також у Данії, Канаді та США. Діалектичних відмінностей майже немає. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Islandština (íslenska) je severogermánský jazyk, kterým mluví asi 300 000 mluvčích na Islandu. (cs)
- La islanda lingvo (íslenska [Islenska], antaŭ 1974 íslenzka) estas nordĝermana lingvo. Ĝi estas la oficiala lingvo en Islando. Ĝi estas parolata de proksimume 300 000 homoj, ĉefe de la enloĝantoj de Islando, sed ankaŭ de kelkaj usonanoj havantaj islandajn praulojn. Vortoj kun islanda origino en Esperanto inkludas:
* gejsero el fama islanda specimeno Geysir
* sagao (eo)
- Isländisch (isländisch íslenska) ist eine Sprache aus dem germanischen Zweig der indogermanischen Sprachfamilie. Sie ist die Amtssprache in Island.Derzeit wird Isländisch von etwas mehr als 300.000 Menschen im täglichen Sprachgebrauch verwendet. (de)
- Is teanga Ghearmáinice Thuaidh í an Íoslainnis (íslenska) a labhraítear don chuid is mó san Íoslainn, tír ina bhfuil sí ina teanga oifigiúil. Thairis sin, tá pobail bheaga á saothrú in áiteanna i gCeanada. (ga)
- Bahasa Islan atau bahasa Islandia (íslenska) adalah bahasa yang dipertuturkan di Islandia. Bahasa ini merupakan sebuah bahasa dari rumpun bahasa Jermanik Utara yang paling arkais. Bahasa ini tidak banyak berbeda dengan bahasa Nordik Kuno. Kerabat terdekat bahasa Islandia adalah bahasa Faroe yang dituturkan orang Faroe. (in)
- L'islandais (íslenska) est une langue germanique parlée principalement en Islande, dont elle est la langue officielle. L'islandais fait partie de la branche occidentale des langues nord-germaniques, et possède à ce titre des similarités avec le féroïen. Elle est issue, comme les autres langues scandinaves, du vieux norrois. (fr)
- アイスランド語（アイスランドご）は、インド・ヨーロッパ語族ゲルマン語派北ゲルマン語群に属する言語。使用範囲はアイスランドのみで、使用人口は約30万人。 アイスランドを「氷島」と表記することから「氷島語」略して「氷語」や「氷」とも言う。 9世紀にノルウェーから移住したヴァイキングがもたらしたものであり、他の北ゲルマン語（デンマーク語・ノルウェー語・スウェーデン語）の中ではノルウェー語と一番近い。 他の北ゲルマン語が失った3性（他の北ゲルマン語は両性名詞（共性名詞）と中性名詞だけ）や格変化、人称変化などを保持しており、また格変化などの必要性により、英語やフランス語などからの借用語を極力排しているため、古風な色合いを強く残している。 (ja)
- L'islandese (nome nativo íslenska ['ʔistlɛnska] ) è una lingua indoeuropea del gruppo delle lingue germaniche. È la lingua ufficiale in Islanda e viene parlata da circa 320 000 persone. (it)
- 아이슬란드어(: íslenska)는 아이슬란드의 공용어이다. 대부분의 서유럽 언어는 명사 변화를 비롯한 어형 변화가 크게 없지만 아이슬란드어는 라틴어, 더 비슷하게는 고대 노르드어 및 고대 영어에 비견될 만큼 문법이 복잡하다. 또한 아이슬란드어는 극도의 순수주의를 내걸고 18세기 이후로 라틴어나 그리스어에서 들어온 차용어를 대부분 배제하고 있다. 예를 들어 전기를 뜻하는 스웨덴어 단어는 "그리스어: Ηλεκτριόμος"에서 비롯된 "Electiricitet"이고 덴마크어나 노르웨이어도 이 어근에서 온 단어를 쓰지만 아이슬란드어는 "Rafmagn"이라는 단어를 쓴다. 또한 아이슬란드어는 지난 몇 세기 동안 약간의 음운 변이 이외에는 거의 변화하지 않은 보수적 언어이기도 하다. 다른 스칸디나비아어와 유사한 어휘가 다수 있으나 의사소통은 불가능하다. (ko)
- Isländska (: íslenska ( (info)) på det inhemska språket, före 1973 stavat íslenzka) är ett västnordiskt språk, talat av minst 320 000 personer, främst av islänningar på Island där det är officiellt språk. Närmast släkt med isländska är färöiska och vissa västnorska dialekter. (sv)
- Język islandzki (isl. íslenska) – język z grupy języków nordyckich, którym posługują się mieszkańcy Islandii. Posługuje się nim około 320 tys. osób, głównie Islandczyków w kraju i na emigracji. Zapisywany jest alfabetem łacińskim. (pl)
- O islandês (íslenska) é uma língua nórdica do ramo germânico setentrional falada por aproximadamente 320 mil pessoas na Islândia. Juntamente com o feroês, o norueguês ocidental e o norn, constituiu anteriormente o nórdico ocidental; enquanto o dinamarquês, o norueguês oriental e o sueco constituíam nórdico oriental. O norueguês moderno bokmål é influenciado por ambos os grupos, levando as línguas nórdicas a serem divididas em línguas escandinavas do continente e nórdico insular (incluindo o islandês). Historicamente, foi a mais ocidental das línguas indo-europeias até o estabelecimento português nos Açores. (pt)
- 冰岛语（íslenska），属于日耳曼语族的斯堪的那维亚语支（北日耳曼语支），現代冰岛的官方语言。源自古代北欧人亦即維京人使用的语言（或稱古諾斯語）。現代冰島語是與古諾爾斯語離異最少的分支，只差文字不是用盧恩字母。同時，可能是鑑於其離各國較遠與偏僻，其發音法（尤其是母音音素）也是北日耳曼語支當中改變最少的。自維京人在近一千年前，將古諾斯語帶到冰岛並形成冰岛语後，由於冰岛语詞彙的拼法同語法變化不大，其標準化的寫法基於自古諾斯語音位系統、在語義與詞彙順序上細微的拼寫差異。所以，現代冰島人或懂得冰岛语的人不須花太多時間即能方便地閱讀及能理解維京時代的古代文學作品或冰岛的古代文學作品。 (zh)
- Ісла́ндська мо́ва ( íslenska) — одна із західноскандинавських мов. Офіційна мова Республіки Ісландія. Поширена також у Данії, Канаді та США. Діалектичних відмінностей майже немає. (uk)
- اللغة الآيسلندية لغة جرمانية شمالية من آيسلندا. أقرب لغة للآيسلندية هي اللغة الفاروية، وبعض اللهجات النرويجية، وتعتبر الآيسلندية والفاروية والنرويجية من اللغات الإسكندنافية الغربية، بينما تشكل السويدية والدنماركية اللغات الإسكندنافية الشرقية، وجميع هذه اللغات متفرعة من اللغة النوردية. اللغة الآيسلندية المكتوبة لم تتغير كثيراً منذ القرن 13. لذلك، هناك تقارب كبير بين قواعد اللغة العصرية واللغة النوردية القديمة. متحدثي اللغة العصرية يقرأون القصص القديمة الآيسلندية المكتوبة منذ ما يقارب 800 عام. اللغة الآيسلندية القديمة تعتبر اللغة النوردية القديمة، وهي اللغة الفايكينغ. ينطق بها حوالي 300.000 شخص. (ar)
- L'islandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia. És la més conservadora d'entre les llengües escandinaves, o fins i tot germàniques. En l' aspecte morfològic, mentre que una gran part de les llengües indoeuropees de l'Europa Occidental han reduït enormement la flexió, a l'islandès hi és molt abundant, en un grau similar al llatí, el grec, o més properament, l'anglosaxó. Així per exemple, els noms es declinen per cas, nombre i gènere. Pel que fa a l'ortografia, l'islandès s'escriu amb l'alfabet llatí així com era emprat pels anglosaxons, prova de la poderosa influència cultural del món anglès antic sobre el norrè: així, és anglosaxó l'hàbit de representar les vocals llargues per mitjà d'un accent (ca)
- Η ισλανδική γλώσσα είναι γερμανική γλώσσα που ομιλείται στην Ισλανδία, της οποίας αποτελεί την επίσημη γλώσσα. Είναι στενά συνδεδεμένη ιστορικά με τις άλλες γλώσσες των Βορείων Χωρών, δηλαδή των φεροϊκών, νορβηγικών, δανέζικων και σουηδικών. Είναι μία γλώσσα συντηρητική στην εξέλιξή της αφού έχει αλλάξει σχετικά λίγο από τον 13ο αιώνα λόγω της γεωγραφικής της απομόνωσης. Τα μοντέρνα ισλανδικά (σε σύγκριση με τα παλαιότερα υψηλά ισλανδικά) έχουν περισσότερες ομοιότητες με τα φεροϊκά παρά με τις άλλες γλώσσες της ίδιας οικογένειας. (el)
- Icelandic (/aɪsˈlændɪk/; Icelandic: íslenska pronounced [ˈis.tl̥ɛn.ska]) is a North Germanic language spoken by about 314,000 people, the vast majority of whom live in Iceland, where it is the national language. As a West Scandinavian language, it is most closely related to Faroese, extinct Norn, and western Norwegian dialects. (en)
- Islandiera (íslenska) Islandiako hizkuntza ofiziala da. Hizkuntza germaniko horrek flexibotasun nabaria mantentzen du, latina, greziera klasikoa edota antzinako ingelesaren antzera. Germaniar hizkuntzen artean islandierak, alemanierak eta faroerak bakarrik gordetzen dituzte kasuak. Hizkuntza hori bere antzinako formaren nahiko antzekoa da gaur egun ere. 1995etik islandieraren eguna ospatzen da azaroaren 16an urtero. (eu)
- El islandés (en islandés íslenska) es la lengua oficial que se habla en Islandia. Es una lengua flexiva sintética de gran complejidad morfológica que pertenece a la familia de las lenguas germánicas, grupo germánico septentrional, subgrupo escandinavas occidentales y es la única lengua escandinava que no presenta variación dialectal. La hablan alrededor de 320 000 personas. (es)
- Het IJslands (IJslands: íslenska) is een Noord-Germaanse taal met bijna 320.000 sprekers. Het is de officiële taal van IJsland. Het IJslands behoort samen met het Faeröers tot de westelijke of eiland-Scandinavische talen. Het is niet zonder meer te verstaan voor sprekers van de Scandinavische talen van het vasteland: Noors, Zweeds en Deens. Ter illustratie volgt hier de verbuiging van het onregelmatige mannelijke woord fjörður, 'fjord'. (nl)
- Исла́ндский язы́к (самоназвание — íslenska [is(t)lεnska]) — индоевропейский язык, язык исландцев, государственный язык (с 2011 г. законодательно) Исландии, представитель скандинавской группы германских языков. (ru)
|