| dbo:abstract
|
- Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835). Fill d'Unroch de Friül i Engeltruda de París, neta del comte Guillem I de Tolosa i neboda de Bernat d Septimània, Berenguer era germà d'Eberard de Friül i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels Unròquides o Hunroquides. Berenguer era comte i duc de Tolosa i conseller de Pipí I d'Aquitània des del 816, havent succeït a Bigó mort el 28 d'octubre del 816. El 831, quan Pipí va decidir rebel·lar-se contra l'Emperador Lluís el Pietós, Berenguer li va aconsellar no fer-ho. Però Pipí no li va fer cas i va escoltar en canvi a Bernat de Septimània que l'animava a rebel·lar-se. Berenguer, lleial a l'Emperador, va entrar als dominis de Bernat, apoderant-se dels comtats de Rosselló (amb el Vallespir), de Rasès i de Conflent. El 2 de febrer del 832 Berenguer ja era a Elna on va tenir un placitum en el que va fer restituir a Babilas del monestir de Nostra Senyora d'Arles al Vallespir, les terres que se li havien usurpat; en aquesta assemblea s'esmenta al seu col·laborador Adefons com a vescomte. Finalment, a l'octubre del mateix any, successives victòries de les forces imperials, obligaren a Pipí i a Bernat a comparèixer davant l'Emperador. Pipí fou desposseït del seu regne i enviat presoner a Trèveris, essent concedits els seus territoris a Carles II el Calb. Bernat fou acusat d'infidelitat i destituït de totes les seves possessions a la Septimània i la Gòtia que foren entregades a Berenguer (dieta de Joac, octubre del 832). El 833, Galí I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya va usurpar els comtats de Pallars i de Ribagorça del domini de Berenguer. El 834, Pipí I es va reconciliar amb l'Emperador i va derrotar el seu germà Lotari I en la defensa de la ciutat de Chalons-sur-Saone. Bernat, que havia lluitat al costat de Pipí, va reclamar els seus antics títols com a recompensa. L'Emperador volia complaure'l però Berenguer, que sempre havia estat fidel a l'Emperador i que també havia lluitat al costat dels vencedors, ostentava els comtats legítimament. El juny del 835, l'Emperador va convocar a Berenguer i a Bernat a una assemblea a Crémieu, prop de Lió, on es prendria una decisió sobre la distribució de terres a la Septimània i a la Gòtia. Però, durant el viatge, Berenguer va morir inesperadament i els seus comtats van ser per a Bernat. (ca)
- Ο Βερεγγάριος, που ονομάζεται Σοφός (καταλανικά: Berenguer el Savi, λατινικά: Berengarius Sapiens), ήταν (814–835) και δούκας (ή μάργραβος) της Σεπτιμανίας (832–835). Κατείχε την κομητεία της Βαρκελώνης ταυτόχρονα με τη Σεπτιμανία. Ο Bερεγγάριος ήταν μέλος της οικογένειας των Ουνρουοχιδών. (el)
- Berengar von Toulouse, genannt der Weise (katalanisch Berenguer el Savi; * um 800; † 835), war Graf von Toulouse, Herzog von Septimanien und Graf von Barcelona. (de)
- Berengar, called the Wise (Catalan: Berenguer el Savi, Latin: Berengarius Sapiens), was the duke or count of Toulouse (814–835) and duke (or margrave) of Septimania (832–835). He held the County of Barcelona concomitantly with Septimania. Berengar was a member of the family of the Unrochids. He was the son of Unruoch II of Friuli and Ingeltrude and brother of Eberhard. His nephew was the Holy Roman Emperor Berengar. In 814, Louis the Pious installed Berengar as Count of Toulouse in succession to who had been appointed by Charlemagne. He was also a councillor of Pepin I of Aquitaine in 816. In 819, he and Guerin, Count of Auvergne, fought against the usurping Duke of Gascony, Lupo III Centule. Berengar appears as a missus dominicus of Louis in May 825 and then in 827 in the six counties of Rheims, Soissons, Senlis, Beauvais, Laon, and Catolonis and the four bishoprics of Amiens, Cambrai, Saint-Pol-sur-Ternoise, and Noviomacensem. In November 831, Pepin revolted against his father, with Berengar advising him not to rebel, but with Bernard of Septimania inciting him. In the beginning of 832, Louis the Pious began campaigning against his rebellious son. Berengar, loyal to the Emperor, attacked the domains of Bernard, taking Roussillon (with Vallespir), Razès, and Conflent. On 2 February, Berengar had already reached Elna. Finally, in the autumn of the same year, successive victories by the imperial forces compelled Pepin and Bernard to appear before the Emperor (October) to plead for peace. Pepin was dispossessed of his kingdom and sent, as a prisoner, to Trier. His territories were given to Charles the Bald, youngest son of the Emperor. Bernard was accused of infidelity and dispossessed of all his lands in Septimania and Gothia; they were given to Berengar. Gaucelm, Bernard's brother, was also dispossessed of the majority of his lands, but for a time kept the Empúries although this too was lost to Berengar later. In 833, Aznar I Galíndez, Count of Urgell and Cerdanya, usurped the counties of Pallars and Ribagorza from under Berengar's rule. In 834, when another rebellious son of the emperor, Lothair, was defeated, Bernard, having fought on the side of Louis with Pepin, reclaimed his old domains as the price of his support. The lands were passed to Bernard and Berengar was weakened. As a result Berengar's Pyrenean lands were confiscated unlawfully and redistributed by the imperial crown to others. His Catalan grants were taken away and given to his old enemy. He was left with nothing but the County of Toulouse after fighting loyally for the old emperor and the successful Pepin. In June 835, Bernard and Berengar were summoned to an Assembly at Crémieu, near Lyon, where a decision would be made about the distribution of lands in Septimania and Gothia, but on the way Berengar died unexpectedly. Thus the decision was simplified, and the Emperor gave the region's counties to Bernard and Toulouse to Guerin. (en)
- Berenguer de Tolosa, llamado el Sabio, fue conde de Barcelona, de Gerona, y de Ampurias del 832 al 835. Y fue también conde de Tolosa desde 814 y consejero de Pipino I de Aquitania desde 816. Era hijo del marqués de Friuli y de Engeltrude de París, hermano del marqués Everardo de Friuli y tío del emperador Berenguer. Su dinastía procede de los Unróquidas. En 831, cuando Pipino decidió rebelarse contra el emperador Luis el Piadoso, Berenguer se lo desaconsejó, pero Pipino prefirió seguir los consejos de Bernardo de Septimania que le animaba a ello. Berenguer, leal al Emperador, invadió los dominios de Bernardo apoderándose del Rosellón (junto con Vallespir), del condado de Rasés y del Conflent. El 2 de febrero de 832, Berenguer ya había entrado en Elne. Por último, en octubre de ese mismo año, las sucesivas victorias de las fuerzas imperiales, obligaron a Pipino y a Bernardo a comparecer ante el Emperador. Pipino fue desposeído de su reino y enviado a prisión a Tréveris, sus territorios le fueron concedidos a Carlos II el Calvo. Bernardo fue acusado de infidelidad y destituido de todas sus posesiones de Septimania y Gòtia y le fueron entregadas a Berenguer. En 833, Galindo I Aznárez, conde de Urgel y de Cerdaña usurpó los condados de Pallars y Ribagorza de los dominios de Berenguer. En 834, Pipino se reconcilió con el Emperador y derrotó a su hermano Lotario I en la defensa de Chalon-sur-Saône. Bernardo, que había ayudado a Pipino, reclamó sus antiguos títulos como recompensa. A Berenguer, que siempre fue fiel, tanto al Emperador como a Pipino, le fueron confiscadas todas sus tierras, excepto Tolosa. En junio de 835 el Emperador convocó a Berenguer y a Bernardo a una asamblea en Crémieu, cercano a Lyon, en ella se tomaría la decisión acerca de la distribución de las tierras de Septimania y Gòtia. Pero, durante el viaje Berenguer murió inesperadamente y los condados catalanes quedaron en manos de Bernardo. Tolosa le fue adjudicada a Warin.
* Datos: Q763220 (es)
- Bérenger de Toulouse, surnommé le Sage (né vers 790-mort en 835), est un noble carolingien qui mena une importante carrière au service de l'empereur Louis le Pieux et de son fils, le roi d'Aquitaine Pépin Ier. Il fut principalement actif dans le sud de l'empire, entre l'Aquitaine, la Septimanie et la Marche d'Espagne, et fut comte de Toulouse de 816 à 835, puis de Barcelone, de Gérone, et d'Ampurias de 832 à 835. Bien qu'il n'ait que 24 ans quand Charlemagne est mort, il est décrit comme faisant partie des proches compagnons de cet Empereur. (fr)
- Berenguer, disebut yang Bijak (bahasa Katalan: Berenguer el Savi, bahasa Latin: Berengarius Sapiens), merupakan seorang comte (atau adipati) dari Toulouse (814-835) dan adipati (atau markgraf) Septimania (832-835). Dia memegang County Barcelona secara bersamaan dengan Septimania. Berengar adalah anggota wangsa Unruoching. Dia adalah putra Unruoch II dari Friuli dan Ingeltrude dan saudara Eberhard. Keponakannya adalah Kaisar Romawi Suci Berengar. Pada tahun 814, Ludwig yang Saleh menempatkan Berengar sebagai comte Toulouse sebagai pengganti Raymond Raphinel yang telah ditunjuk oleh Charlemagne. Dia juga seorang anggota dewan Pippin I dari Aquitaine pada tahun 816. Pada tahun 819, dia dan Guerin, comte Auvergne, bertempur melawan Adipati Gascogne, Lupo III Centule. Berenguer muncul sebagai missus dominicus Ludwig Mei 825 dan kemudian pada tahun 827 di enam kabupaten Rheims, Soissons, Senlis, Beauvais, Laon, dan Catolonis dan empat keuskupan Amiens, Cambrai, Saint-Pol-sur-Ternoise, dan Noviomacensem. Pada bulan November 831, Pippin memberontak melawan ayahandanya, dengan Berenguer menyarankan dia untuk tidak memberontak, tetapi dengan Bernard dari Septimania menghasutnya. Pada awal 832, Ludwig yang Saleh mulai berkampanye melawan putranya yang memberontak. Berenguer, setia kepada Kaisar, menyerang domain Bernard, mengambil Roussillon (dengan Vallespir), Razès, dan Conflent. Pada 2 Februari, Berenguer sudah mencapai Elna. Akhirnya, pada musim gugur pada tahun yang sama, kemenangan berturut-turut oleh pasukan kekaisaran memaksa Pippin dan Bernard muncul di hadapan Kaisar (Oktober) untuk memohon perdamaian. Pippin direbut dari kerajaannya dan dikirim, sebagai tahanan, ke Trier. Wilayahnya diberikan kepada Karl yang Botak, putra bungsu Kaisar. Bernard dituduh ketidaksetiaan dan direbut dari semua tanahnya di Septimania dan Gothia; mereka diberikan kepada Berenguer. Gaucelm, saudara Bernard, juga dirampas dari sebagian besar tanahnya, tetapi untuk sementara waktu menjaga Empúries meskipun ini juga hilang ke Berenguer kemudian. Pada tahun 833, Aznar Galíndez I, Comte Urgell dan Cerdanya, merebut county Pallars dan Ribagorza dari bawah kekuasaan Berenguer. Pada tahun 834, ketika putra kaisar pemberontak lainnya, Lothair, dikalahkan, Bernard, setelah bertempur di sisi Ludwig dengan Pippin, merebut kembali wilayah lamanya sebagai harga dukungannya. Tanah-tanah dilewatkan ke Bernard dan Berenguer melemah. Akibatnya tanah Pirenia di Berenguer disita secara tidak sah dan didistribusikan kembali oleh mahkota kekaisaran kepada orang lain. Hibah Katalannya diambil dan diberikan kepada musuh lamanya. Dia tidak punya apa-apa kecuali County Toulouse setelah berjuang dengan setia untuk kaisar lama dan Pippin yang sukses. Pada bulan Juni 835, Bernard dan Berenguer dipanggil ke Majelis di Crémieu, dekat Lyon, di mana keputusan akan dibuat tentang pembagian tanah di Septimania dan Gothia, tetapi dalam perjalanan Berenguer meninggal secara tak terduga. Dengan demikian keputusan itu disederhanakan, dan Kaisar memberikan daerah itu kepada Bernard dan Toulouse kepada Guerin. (in)
- Berengario, detto il Saggio, Bérenger in francese e Berenguer in spagnolo, in portoghese, in catalano, in aragonese e in galiziano (Gerona, 790 circa – 836 circa), fu conte di Tolosa dall'816 fino alla sua morte e duca di Settimania, conte di Barcellona, Conte di Gerona, Conte di Rossiglione e conte di Empúries dall'832 fino alla sua morte. (it)
- トゥールーズ伯ベランジェ（フランス語：Bérenger de Toulouse, カタルーニャ語：Berenguer de Tolosa, 790/800年頃 - 836年頃）は、トゥールーズ伯（在位：816年 - 835年）、セプティマニア公、バルセロナ伯、ルシヨン伯およびアンプリアス伯（在位：832年 - 835年）。賢伯（フランス語：le Sage, カタルーニャ語：el Savi）とよばれた。 (ja)
- Berengar van Toulouse ( - 835), bijgenaamd Berengar de Wijze, was graaf van Toulouse, Barcelona, van Girona en van Empúries. Berengar was graaf van Toulouse vanaf 814 tot 835. Zijn vader was markies Unruoch II van Ternois en zijn moeder . Hij was een broer van markies Eberhard van Friuli en een oom van de keizer Berengarius I van Friuli. Hij hoorde tot de Unruochingen. Berengar was adviseur van Pepijn I van Aquitanië vanaf 816. Toen Pepijn in 831 tegen zijn vader Lodewijk de Vrome in opstand kwam, was het Berengar die probeerde hem daar van af te brengen. Hij slaagde daar niet in, want Pepijn en zijn broer Lothar volgden het advies van Bernhard van Septimanië. Berengar bleef trouw aan Lodewijk de Vrome. Hij viel de domeinen van Bernhard binnen en bezette de marken en , het graafschap van , en de mark . Op 27 december 831 vluchtte Pepijn weg van het hof van zijn vader. In september 832 streed Pepijn opnieuw tegen zijn vader in Jouac bij Limoges. De troepen van keizer Lodewijk waren superieur en in oktober werden Pepijn en Bernhard gedwongen om zich over te geven. Pepijn raakte zijn koninkrijk Aquitanië kwijt en werd in Trier gevangengezet. Zijn bezittingen werden toegewezen aan zijn halfbroer Karel de Kale. Bernhard werd beschuldigd van verraad en moest al zijn bezittingen in Septimanië en afstaan aan Berengar. De broer van Bernhard raakte ook het grootste deel van zijn bezit kwijt. Het graafschap Empúries mocht hij echter behouden, maar ook dat viel later toe aan Berengar. In 833 bezette graaf Galindo I Aznárez de graafschappen van Pallars en Ribagorza, oorspronkelijk eigendom van Berengar. In 833 sloot Karel de Kale een verbond met Pepijn en Lothar. Lodewijk de Vrome besloot geen slag te leveren tegen de overmacht en werd in de abdij van Sint-Medardus te Soissons gevangengezet. In 834 sloot Pepijn echter weer vrede met zijn vader en versloeg zijn broer Lothar bij Chalon-sur-Saône. Bernhard hielp Pepijn en kreeg daarvoor al zijn vroegere titels weer terug. Berengar raakte hierdoor al zijn eigendommen en titels kwijt met uitzondering van het graafschap Toulouse. In 835 werd Berengar door Lodewijk ontboden bij een hofraad in Cremieux, bij Lyon, waarbij besluiten genomen zouden worden over Septimanië en Gotië. Tijdens de reis naar Cremieux overleed Berengar echter onverwacht. De Catalaanse graafschappen kwamen vervolgens in handen van Bernhard. Toulouse werd aan toegewezen. (nl)
- Беренге́р (Беренже́р, Беренга́р) Му́дрый (лат. Berengarius Sapiens, фр. Bérenger Le Sage, ок.790/795 — 835) — маркграф Тулузы с 816, граф Палларса и Рибагорсы 816—833, граф Барселоны, Жероны, Бесалу и маркиз Септимании с 832, граф Ампурьяса и Руссильона 832—834 из династии Унрошидов, сын , графа в Тернуа, и Ингельтруды. (ru)
- Berenguer de Tolosa (814–835) foi um conde de origem carolíngia e governante de Narbona. Governou entre 832 e 835. Foi antecedido no governo do condado por Bernardo de Septimânia, que governou pela 2ª vez, tendo-lhe seguido Sunifredo de Narbona que também foi conde de Barcelona. O seu sobrinho Berengário foi Sacro Imperador Romano-Germânico. (pt)
- Беренгер I Мудрий (*Berenguer el Savi між 790 та 800 —835) — граф Тулузи у 814—835 роках, герцог Септиманії, граф Барселони, Ампуріаса у 832-835 роках. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Βερεγγάριος, που ονομάζεται Σοφός (καταλανικά: Berenguer el Savi, λατινικά: Berengarius Sapiens), ήταν (814–835) και δούκας (ή μάργραβος) της Σεπτιμανίας (832–835). Κατείχε την κομητεία της Βαρκελώνης ταυτόχρονα με τη Σεπτιμανία. Ο Bερεγγάριος ήταν μέλος της οικογένειας των Ουνρουοχιδών. (el)
- Berengar von Toulouse, genannt der Weise (katalanisch Berenguer el Savi; * um 800; † 835), war Graf von Toulouse, Herzog von Septimanien und Graf von Barcelona. (de)
- Bérenger de Toulouse, surnommé le Sage (né vers 790-mort en 835), est un noble carolingien qui mena une importante carrière au service de l'empereur Louis le Pieux et de son fils, le roi d'Aquitaine Pépin Ier. Il fut principalement actif dans le sud de l'empire, entre l'Aquitaine, la Septimanie et la Marche d'Espagne, et fut comte de Toulouse de 816 à 835, puis de Barcelone, de Gérone, et d'Ampurias de 832 à 835. Bien qu'il n'ait que 24 ans quand Charlemagne est mort, il est décrit comme faisant partie des proches compagnons de cet Empereur. (fr)
- Berengario, detto il Saggio, Bérenger in francese e Berenguer in spagnolo, in portoghese, in catalano, in aragonese e in galiziano (Gerona, 790 circa – 836 circa), fu conte di Tolosa dall'816 fino alla sua morte e duca di Settimania, conte di Barcellona, Conte di Gerona, Conte di Rossiglione e conte di Empúries dall'832 fino alla sua morte. (it)
- トゥールーズ伯ベランジェ（フランス語：Bérenger de Toulouse, カタルーニャ語：Berenguer de Tolosa, 790/800年頃 - 836年頃）は、トゥールーズ伯（在位：816年 - 835年）、セプティマニア公、バルセロナ伯、ルシヨン伯およびアンプリアス伯（在位：832年 - 835年）。賢伯（フランス語：le Sage, カタルーニャ語：el Savi）とよばれた。 (ja)
- Беренге́р (Беренже́р, Беренга́р) Му́дрый (лат. Berengarius Sapiens, фр. Bérenger Le Sage, ок.790/795 — 835) — маркграф Тулузы с 816, граф Палларса и Рибагорсы 816—833, граф Барселоны, Жероны, Бесалу и маркиз Септимании с 832, граф Ампурьяса и Руссильона 832—834 из династии Унрошидов, сын , графа в Тернуа, и Ингельтруды. (ru)
- Berenguer de Tolosa (814–835) foi um conde de origem carolíngia e governante de Narbona. Governou entre 832 e 835. Foi antecedido no governo do condado por Bernardo de Septimânia, que governou pela 2ª vez, tendo-lhe seguido Sunifredo de Narbona que também foi conde de Barcelona. O seu sobrinho Berengário foi Sacro Imperador Romano-Germânico. (pt)
- Беренгер I Мудрий (*Berenguer el Savi між 790 та 800 —835) — граф Тулузи у 814—835 роках, герцог Септиманії, граф Барселони, Ампуріаса у 832-835 роках. (uk)
- Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835). Fill d'Unroch de Friül i Engeltruda de París, neta del comte Guillem I de Tolosa i neboda de Bernat d Septimània, Berenguer era germà d'Eberard de Friül i oncle de l'Emperador Berenguer. La seva dinastia, iniciada pel seu pare, es coneix amb el nom dels Unròquides o Hunroquides. (ca)
- Berengar, called the Wise (Catalan: Berenguer el Savi, Latin: Berengarius Sapiens), was the duke or count of Toulouse (814–835) and duke (or margrave) of Septimania (832–835). He held the County of Barcelona concomitantly with Septimania. Berengar was a member of the family of the Unrochids. He was the son of Unruoch II of Friuli and Ingeltrude and brother of Eberhard. His nephew was the Holy Roman Emperor Berengar. (en)
- Berenguer de Tolosa, llamado el Sabio, fue conde de Barcelona, de Gerona, y de Ampurias del 832 al 835. Y fue también conde de Tolosa desde 814 y consejero de Pipino I de Aquitania desde 816. Era hijo del marqués de Friuli y de Engeltrude de París, hermano del marqués Everardo de Friuli y tío del emperador Berenguer. Su dinastía procede de los Unróquidas. En 833, Galindo I Aznárez, conde de Urgel y de Cerdaña usurpó los condados de Pallars y Ribagorza de los dominios de Berenguer.
* Datos: Q763220 (es)
- Berenguer, disebut yang Bijak (bahasa Katalan: Berenguer el Savi, bahasa Latin: Berengarius Sapiens), merupakan seorang comte (atau adipati) dari Toulouse (814-835) dan adipati (atau markgraf) Septimania (832-835). Dia memegang County Barcelona secara bersamaan dengan Septimania. Berengar adalah anggota wangsa Unruoching. Dia adalah putra Unruoch II dari Friuli dan Ingeltrude dan saudara Eberhard. Keponakannya adalah Kaisar Romawi Suci Berengar. (in)
- Berengar van Toulouse ( - 835), bijgenaamd Berengar de Wijze, was graaf van Toulouse, Barcelona, van Girona en van Empúries. Berengar was graaf van Toulouse vanaf 814 tot 835. Zijn vader was markies Unruoch II van Ternois en zijn moeder . Hij was een broer van markies Eberhard van Friuli en een oom van de keizer Berengarius I van Friuli. Hij hoorde tot de Unruochingen. (nl)
|