| dbo:abstract
|
- Els maguindanaos són un poble musulmà de l'illa Mindanao; el nom vol dir "poble de les planes mullades", ja que vivien a la plana regada pel riu . Actualment viuen a diverses províncies: la província de Maguindanao (76% de la població total de l'ètnia), la i la , sent un 1.400.000 persones. Estan emparentats als iranuns i als maranaos i parlen un llenguatge similar; les tres llengües s'inclouen dins el grup de llengües . Al segle xv un malai anomenat , va establir un soldanat a la comarca de Malabang amb capital a Cotabato (Kutawatu). Els espanyols es van acostar a la zona el 1579 però foren rebutjats; el 1596 la colonització fou confiada al capità però fou derrotat a Buayan i finalment mort en una emboscada. El governant de Buayan, que era el principal de la zona, fou finalment derrotat el 1606. El sultà de Cotabato va formar aliança amb els espanyols després del 1607. Sota el sultà Kudarat els maguindanaos de Cotabato es van aliar als tausug, maranaos i altres, i van dominar des del a la península de Zamboanga (primera part del segle xvii, vers 1630). Els espanyols van enviar expedicions que foren rebutjades; el 1635 el capità va ocupar Zamboanga i va erigir un fortí i llavors es va poder derrotar a l'almirall Dugal Tagal, un dels principals oficials de Kudarat; el 1637 el governador general personalment va dirigir una expedició contra Kudarat, al que va derrotar a Lamitan i Illan; els espanyols es van retirar el 1663 i Kudarat va recuperar el terreny perdut. Del 1663 al 1718, el va arribar fins a a l'oest, al nord, al sud, i Davao a l'est. El 1719 van tornar els espanyols i van construir l'estratègic fort del Pilar a Zamboanga des del que van exercir el control sobre part de Mindanao. Després del 1730 els espanyols van donar suport a una revolta del príncep hereu (raja mudah) i van aconseguir influir en el govern del soldanat que en endavant va esdevenir cada vegada més dependent dels espanyols. Finalment el sultà Kudarat II va cedir el soldanat a Espanya a canvi d'una pensió de 1000 pesos per ell i 800 pel seu fill. Llavors l'estat de Buayan, el poder del qual havia quasi desaparegut, va cobrir el buit sota Datu Utu (vers 1860). El 1887, el general Emilio Terrero va dirigir una expedició contra Datu Utu però encara que va obtenir alguns triomfs no va poder imposar la sobirania espanyola. El 1891 el governador general Valeriano Weyler va fer personalment campanya contra els maguindanaos i maranaos i al cap de poc va establir un fortí a Parang-Parang, entre Pulangi i la costa d'Ilanun; amb això va poder aturar l'aprovisionament d'armament a Uto, que va anar perdent poder i va morir el 1902 quan ja pràcticament el seu poder havia desaparegut. Durant la guerra entre Espanya i els Estats Units aquestos van signar acords amb els soldans i principalment amb de ; eren tractats de neutralitat i no-agressió en els quals Estats Units reconeixia als soldans que al seu torn s'obligaven a combatre contra els pirates que ataquessin a cristians. El tractat de París va cedir les Filipines als Estats Units i els soldanats hi foren incloses sense ser consultats. Llavors es va crear la formada per cinc districtes: Zamboanga, Lanao, Cotabato, Davao, i Sulu. Els americans van introduir canvis polítics i socials favorables, especialment la creació d'escoles, sistema judicial, documentació i abolició de l'esclavatge, però van encoratjar l'emigració de cristians a la província. Datu Ali de Kudarangan, a Cotabato, va refusar acceptar la legislació contra l'esclavatge i es va revoltar però fou mort l'octubre de 1905 junt amb la major part dels seus homes. El 15 de desembre de 1913 la província dels moros fou substituïda pel i es va encoratjar la integració dels musulmans a la societat filipina. El 1916 la llei Jones va transferir el poder legislatiu al senat i la cambra filipins; la poligàmia es va declarar il·legal però es va donar temps als musulmans per complir la llei; la llei musulmana d'herència (muslim pusaka) fou abolida el 1919 i l'estat va adquirir el dret de concedir terres. El departament de Mindanao i Sulu fou abolit el febrer de 1920; el territori fou transferit al departament de l'Interior, oficina de tribus no cristianes, i governat per cristians filipins el que va causar greuja als musulmans; es van produir algunes revoltes locals, ràpidament dominades i a Cotabato, de Kidapawan va proclamar la guerra santa, però la presència de tropes americanes va posar fi a l'intent. Durant uns anys es va mantenir la situació; el govern fou transferit després del 1935 a l' (que va substituir a l'Oficina de tribus no cristianes). Entre 1936 i 1941 hi van haver diverses revoltes armades a Lanao. Després de la guerra va continuar el descontentament que va portar a la creació de moviments armant al final dels anys seixanta i finalment a la creació de la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà, l'1 d'agost de 1989, especialment en territori maguindanao (la província de Maguindanao fou una de les quatre inicials que va formar la regió i una de les cinc que la formen actualment després que la regió fou ampliada). (ca)
- شعب ماجوينداناو، هي أحد أوسع مجموعات المورو، وهي سادس أكبر مجموعة عرقية فلبينية. وماجوينداناو تعني (السهول، أي شعب السهول). (ar)
- Die Maguindanaon (auch: Magindanaon) sind eine philippinische Volksgruppe, die hauptsächlich auf der südphilippinischen Insel Mindanao lebt. Beim Zensus 1980 wurden die Anzahl von 644.548 Menschen ermittelt. (de)
- The Maguindanao people are an Austronesian ethnic group from the Philippines. The Maguindanaon are part of wider political identity of Muslims of Mindanao, Sulu and Palawan known as Moro, who constitute the third largest ethnic group of Mindanao, Sulu and Palawan. The Maguindanaons are constitute the sixth largest Filipino ethnic group and are known for their distinguished in the realm of visual art. Historically, they have been renowned as metalworkers, producing the wavy-bladed keris ceremonial swords and other weapons, as well as gongs. The Maguindanaos historically had an independent Sultanate known as Sultanate of Maguindanao which comprises Maguindanao del Norte, Maguindanao del Sur, Zamboanga Peninsula, Davao Region and Soccsksargen.The name "Maguindanao" itself was corrupted by Spanish sources into "Mindanao", which became the name for the entire island of Mindanao. (en)
- Orang Maguindanao adalah bagian dari kelompok etnis Moro, yang merupakan kelompok etnis Filipina terbesar keenam. Nama mereka berarti “penghuni dataran banjir”. (in)
- マギンダナオ族（マギンダナオぞく）は、フィリピンミンダナオ島の少数民族。由来は、現地語で氾濫原の人々という意味。 (ja)
- 마긴다나오 족(Maguindanao)은 필리핀 민다나오섬의 소수 민족이다. 필리핀에서 여섯 번째로 규모가 큰 모로 민족 집단을 구성하는 일부이다. 모로라는 이름의 유래는 현지어로 ‘평원의 사람들’이라는 뜻이다. (ko)
- Магінданао (також Мінданао, від «дана» — «озерний, затоплений») — один з народів групи моро на Філіппінах, який проживає на острові Мінданао. Часто поєднуються з під загальною назвою «ілаун». Чисельність — 1 млн осіб (1999). Віруючі — мусульмани-суніти. Мова — Магінданао, можливо, діалект мови , південнофіліпінської гілки австронезійської сім'ї. Основні заняття — землеробство, тваринництво, полювання, видобуток соку гевеї. Головні сільськогосподарські культури — рис, маніок, абака, кукурудза, кава. З домашніх тварин розводять биків-карабао. Розвинені ремесла — ткацтво, ювелірне, розфарбування тканин, різьблення по дереву, будівництво човнів (філіппінський тип парусного човна — "вінта), особливо — збройне ремесло. Магінданао виготовляють криси, ножі-боло, списи, ковані щити тощо. І серед навколишніх народів вважаються кращими зброярами на острові. Житло та одяг такі ж, як у маранао й інших народів моро. В одязі переважає жовтий колір. Ґудзики у вождів золочені. Соціальна організація схожа з організацією маранао. Багатий фольклор. В епосі «Індрапатра» помітний індійський вплив. Зберігають пережитки аграрних і анімістичних культів. (uk)
- Магинданао (также минданао, от «данао» — «озерный, затопленный») — один из народов группы моро на Филиппинах, проживающий на острове Минданао. Часто объединяются с маранао под общим названием «илаун». Численность — 1 млн человек (1999). Верующие — мусульмане-сунниты. Язык — магинданао, возможно, диалект языка маранао, южнофилиппинской ветви австронезийской семьи. Основные занятия — земледелие, животноводство, охота, добыча сока гевеи. Главные сельскохозяйственные культуры — рис, маниок, абака, кукуруза, кофе. Из домашних животных разводят быков-карабао. Развиты ремёсла — ткацкое, ювелирное, раскраска тканей, резьба по дереву, строительство лодок (филиппинский тип парусной лодки — «винта»), особенно — оружейное ремесло. Магинданао изготовляют крисы, ножи-боло, копья, кованые щиты и т. д. и среди окружающих народов считаются лучшими оружейниками на острове. Жилище и одежда такие же, как у маранао и других народов моро. В одежде преобладает жёлтый цвет. Пуговицы у вождей золочёные. Социальная организация сходна с организацией маранао. Богат фольклор. В эпосе «Индрапатра» заметно индийское влияние. Сохраняют пережитки аграрных и анимистических культов. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- شعب ماجوينداناو، هي أحد أوسع مجموعات المورو، وهي سادس أكبر مجموعة عرقية فلبينية. وماجوينداناو تعني (السهول، أي شعب السهول). (ar)
- Die Maguindanaon (auch: Magindanaon) sind eine philippinische Volksgruppe, die hauptsächlich auf der südphilippinischen Insel Mindanao lebt. Beim Zensus 1980 wurden die Anzahl von 644.548 Menschen ermittelt. (de)
- Orang Maguindanao adalah bagian dari kelompok etnis Moro, yang merupakan kelompok etnis Filipina terbesar keenam. Nama mereka berarti “penghuni dataran banjir”. (in)
- マギンダナオ族（マギンダナオぞく）は、フィリピンミンダナオ島の少数民族。由来は、現地語で氾濫原の人々という意味。 (ja)
- 마긴다나오 족(Maguindanao)은 필리핀 민다나오섬의 소수 민족이다. 필리핀에서 여섯 번째로 규모가 큰 모로 민족 집단을 구성하는 일부이다. 모로라는 이름의 유래는 현지어로 ‘평원의 사람들’이라는 뜻이다. (ko)
- Els maguindanaos són un poble musulmà de l'illa Mindanao; el nom vol dir "poble de les planes mullades", ja que vivien a la plana regada pel riu . Actualment viuen a diverses províncies: la província de Maguindanao (76% de la població total de l'ètnia), la i la , sent un 1.400.000 persones. Estan emparentats als iranuns i als maranaos i parlen un llenguatge similar; les tres llengües s'inclouen dins el grup de llengües . (ca)
- The Maguindanao people are an Austronesian ethnic group from the Philippines. The Maguindanaon are part of wider political identity of Muslims of Mindanao, Sulu and Palawan known as Moro, who constitute the third largest ethnic group of Mindanao, Sulu and Palawan. The Maguindanaons are constitute the sixth largest Filipino ethnic group and are known for their distinguished in the realm of visual art. Historically, they have been renowned as metalworkers, producing the wavy-bladed keris ceremonial swords and other weapons, as well as gongs. The Maguindanaos historically had an independent Sultanate known as Sultanate of Maguindanao which comprises Maguindanao del Norte, Maguindanao del Sur, Zamboanga Peninsula, Davao Region and Soccsksargen.The name "Maguindanao" itself was corrupted by Spa (en)
- Магинданао (также минданао, от «данао» — «озерный, затопленный») — один из народов группы моро на Филиппинах, проживающий на острове Минданао. Часто объединяются с маранао под общим названием «илаун». Численность — 1 млн человек (1999). Верующие — мусульмане-сунниты. Язык — магинданао, возможно, диалект языка маранао, южнофилиппинской ветви австронезийской семьи. Основные занятия — земледелие, животноводство, охота, добыча сока гевеи. Главные сельскохозяйственные культуры — рис, маниок, абака, кукуруза, кофе. Из домашних животных разводят быков-карабао. (ru)
- Магінданао (також Мінданао, від «дана» — «озерний, затоплений») — один з народів групи моро на Філіппінах, який проживає на острові Мінданао. Часто поєднуються з під загальною назвою «ілаун». Чисельність — 1 млн осіб (1999). Віруючі — мусульмани-суніти. Мова — Магінданао, можливо, діалект мови , південнофіліпінської гілки австронезійської сім'ї. Основні заняття — землеробство, тваринництво, полювання, видобуток соку гевеї. Головні сільськогосподарські культури — рис, маніок, абака, кукурудза, кава. З домашніх тварин розводять биків-карабао. Соціальна організація схожа з організацією маранао. (uk)
|
