Arvèschida
S'arvèschida est unu mamentu tempurale definidu bariamente, cunforme a sos cuntestos limbìstigos, o comente s'intervallu in ue cumparet su primu lugore in s'orizonte, cunfundende-si in manera partiale cun su cuntzetu de arvorada, o comente su mamentu de sa nàschida de su sole, custituende su contràriu de s'iscurigadorzu. Dae su puntu de bista astronòmigu, s'arvèschida durat un'ùniga iscuta e est su tantu de su mamentu in ue s'oru de susu de un'astru devenet bisìvile subra de s'orizonte. Sende gasi, e prus zenerarmente in su casu de su Sole, ìnditat totu su tempus chi bàrigat dae su primu lugore manzanile a su cumparonzu de su Sole.
Caraterìstigas
modìficaSos primos lugores de s'arvèschida derivant dae sa refrassione de sos rajos solares dae bandas de s'atmosfera, cando s'astru s'agatat galu suta de s'orizonte. Sa lugorosidade sua est in colore arbastru, chi a pustis si fùrriat a unu matissu in colore arantzu-grogu oro. In manera zenerale, a petus de s'iscurigadorzu, sa diferèntzia de sos colores de su chelu a inghìriu de su sole dependent in medida manna dae sa cantidade prus minora de partìculas suspèndidas in s'atmosfera manzanile, unu fatu chi si devet a sa temperadura prus bassa de s'àera e a sa presèntzia prus minora de bentos in tempus de sa note.
Astronomigamente, su puntu in s'orizonte peri ue trànsitat s'arvèschida currespondet esatamente a sa deretura de s'estu petzi in sas datas de sos echinòssios: difatis, isse s'iscòstiat, in s'emisfèriu boreale, a su nordu-estu in sos meses beraniales e istiales (in modu anàlogu, sizende su puntu prus a suddu in su sostìssiu de ierru). Sa zona de s'orizonte cumprèndida intre su puntu prus a nordu e su prus a suddu est narada “zona ortiva”.
S'arvèschida in àteros pranetas
modìficaS'arvèschida esistit finas in sos àteros pranetas, peroe si diferèntziat pro neghe de sa distàntzia dae su sole o, in su casu de pranetas in foras de su sistema solare, dae s'isteddu babu e dae sa cumponidura atmosfèriga de su praneta etotu.