Trenu
Articulu in logudoresu
Su trenu est unu mèdiu de trasportu formadu dae diferentes vagones chi sunt ingantzados intre issos e istrisinados subra de roderas dae una locumotora. In su 1804, sa prima locumotora, fraigada dae Richard Trevithick s'ingresu, trasportat 10 t. de ferru e 70 pessones pro 15 chilòmetros. Su caminu de ferru fiat nàschidu in Inghirterra in su 1.830, con s'inaguradura de una lìnia intre Liverpool e Manchester, in ue in 1835 si fiat sizida pro sa prima bia sa belotzidade de 100 km/h. S'istòria de sos trenos est marcada dae un'isvilupu istraordinàriu de sas retzas de bias ferrada in Europa e in sos Istados Aunidos in su de XIX sèculu e dae una busca costante de una belotzidade prus elevada. In 1846, sa locumotora Crampton est a tretu de remurcare trenos de 65 t. a 120 km/h. In su 1938, sa Pacific sùperat su primadu de belotzidade cun trassione a papore e nche sizit 220 chilòmetros s'ora, in sa conca de una cumponidura de 244 t. In s'atualidade, s'eletritzidade sustituet su papore e sa currera pro sa belotzidade bidet afrontende-si su Shinkansen e su Tokaido zaponesos, s'ICE alemannu e su TGV frantzesu (chi ostentat unu recordu de prus de 500 km/h), trenos in ue predòminant in sa matessi medida sa seguràntzia e sa comodidade de sos biazeris.