Sa trazèdia de su Tzine Statuto

Sa trazèdia de su Tzine Statuto de Turinu aiat tentu logu su 13 de frearzu de 1983: fiat istada chistione de unu desastru grae, ca in isse fiant mortas 64 pessones pro toscadura dae fumos e pro uscraduras: sa prus zòvana de sas bìtimas teniat 7 annos, sa prus antziana 55. Su tzine, chi su nùmene fiat su matessi de sa pratza probiana, s'agataiat in via Cibrario 16-18.

A s'ora de su fogu, in su tzine fiant prozetende sa pellìgula “Sa cabra” cun Gérard Depardieu. Zustu a sas decraraduras de su mere de s'istabilimentu, sas framas si diant esser ispainadas moende dae una tenda.

Sas bìtimas, mancari aerent proadu a fuìre, aiant agatadu sas essidas de azutòriu cunzadas e duncas non fiant resèssidas a evitare sas isaladuras de àtzidu tzianìdrigu, produtu de sa cumbustura de sa pannamenta de sas cadreas e de su rebistimentu pràstigu de sas paredes.

Raimondo Capella, propiedàriu de su tzine a sos tempos de sos fatos, fiat istadu cundennadu a otu annos in su primu gradu e a duos annos in su de duos grados, e aiat dèvidu refagher sos parentes de sas bìtimas cun una summa de 3.000 milliones de francos betzos: in prus de custu, totu sos benes suos fiant istados arrecatados. Dae sa die de sa trazèdia, su Tzine Statuto non fiat torradu a aberrer mai. Fiat istadu cussideradu s'abasatu prus mannu de su pustisgherra in Turinu.

Atuarmente, su Tzine Statuto no esistit prus, est istadu demolidu a bias de s'agabu de sos annos noranta pro fraigare unu cundomìniu. Pagos metros prus in cue, in via Cibrario, est istada posta una losa amentadora de sas bìtimas in un'arzola.

Pagu ora in antis de sas ses de merie, addaghi fiat cumintzada dae pagos minutos sa prozetura de sa pellìcula, e in sa sala, intre sa corte e s'intresolu, fiant presentes unas chentu pessones (cheret cussideradu chi sa pellìcula zai fiat in sa de treighi chidas de programmadura), una framada repente (sos subrabìvidos ant a narrer chi aiant intesu una dubba surda, probiana a s'alluimentu de unu caentadore) causada dae unu curtu tzircuitu afogazat una tenda chi partzit su passadissu de intrada de manu dereta dae sa corte; custa ponet fogu ruende a sos cadirones de sas ùrtimas filas, seghende in custa manera una bia de fua importante, chi belle gasi unos cantos ant a resessire a balanzare su pròpiu. Sos àteros ispetadores, terrorizados, si ghetant massivamente chirru a sas essidas de azutòriu, chi belle gasi sunt totus cunzadas, francu una chi s'at a aberrer. Dae foras s'intendent sos abòghinos e sas dimandas de azudu, argunos ispetadores de sa corte resessint a nche sizire sa loza de sa domo de billetes, in ue s'agatat su mere de su tzine chi chircat in de badas de asseliare sos ispìritos timende chi bi podat esser un'undada de pànigu zenerale.

A custu puntu, si cumitit una filera de erros chi ant a resurtare determinadores: cun s'allugadura printzipale foras de impreu, non sunt allutas sas lughes peri su comutadore ausiliàriu chi s'agatat in palas de sa càssia e sa prozetura no est interròmpida, aguarmente cunforme a su refraigamentu, in su tentativu de limitare su pànigu. Sas cunseghèntzias ant a esser catastròfigas, ca in s'intresolu non serant deretu su perìgulu e petzi cando s'ambiente est imbàdidu dae su fumu unos cantos si nde sapint e leant sa fua, una parte peri s'intrada de manca chi abaidat chirru a sa loza, peroe nemos at a resessire a la sizire, e inoghe s'ant a contare belle baranta mortos; un'àtera parte curret chirru a s'intrada de dereta ch zughet a sos còmodos, dae ue no ant a resessire prus a essire. Àteros ispetadores ant a esser agatados mortos galu seìdos in sos cadirones. Sas bìtimas tenent totus a cumone sa cara innieddigada dae su fumu tòssigu iscadenadu dae su fogu, chi at mudadu s'intresolu in una càmara de gassu.

Sa catàstrofe aiat tentu una reassione emotiva de non poder creer in bidda; sende gasi, cun su colonzu de su tempus, sos turinesos si fiant fatos semper prus impregados a faeddare de su chi fiat acontèssidu, mancari nemos apat pòdidu ismentigare sos eventos carchi bia. In su 2012, tres tzinemàtigos turinesos (Fabrizio Dividi, Marta Evangelisti e Vincenzo Greco) rodiant unu documentale a tìtulu “Sale pro sa cabra”, chi refraigat sos eventos cun suportu de interbistas a sos protagonistas de sos tempos e de documentadura zudissiària dada a cunnoscher pubrigamente pro sa prima bia.

Sa trazèdia de su Tzine Statuto aiat orizinadu una rebisura cumpreta de sa regulativa italiana pro sa seguràntzia contra a sos fogos in sos istabilimentos pùbrigos, mescamente sos tzìnemas. S'andat dae s'òbrigu de s'impreu de materiale contrafogu pro tendamentos, cuguzos de seidorzos, eac. a sas normas de seguràntzia pro sos sistemas elètrigos, sas bias de fua e gasi sighende.