Socu (mercadu)

Su faeddu sūq (o suk, in àrabu: سوق‎), sardizada in socu, inditat su mercadu organizadu in corporatziones pro s'iscàmbiu de mertzes.^[1]

In s'Islam clàssicu costituiat - in pari cun sa moschea e cun su palatzu de su podere - su de tres tzentros funtzionales de sa tzitade musulmana. A diferèntzia de sa moschea o de su palatzu, su sūq no ocupaiat giai mai su tzentru de sa tzitade pro neghe de s'invasividade de tzertas artes e professiones chi podiant istorbare pro s'abbolotu o su fragu malu, e duncas podiant èssere santzionados dae sa giustìtzia.

S'economia fiat istruturada, che in is tzitades cristianas medievales, a subra de una base corporativa e ònnia arte o mestieri beniat rapresentada dae unu Mastru, agiudadu dae persones de esperièntzia e cunsideru. A issos fiat acumandadu s'andamentu bonu de su cummèrtziu, gràtzias fintzas a s'agiudu cuncretu de su muḥtasib (supervisore) o de su ṣāḥib a su-sūq ("sennoras de su mercadu" - dae in ue benit s'antigu ispagnolu zabazoque) - chi, cun poderes de politzia annonària, asseguraiant su curretu impreu de pesos e medidas, punende ònnia frode cun s'interventu de un'ispetzìfica fortza de politzia (shurṭa) chi podiat assinniare penas pecuniàrias o s'arrestu de is colpèvoles.

Is castas diversas de mertzes determinaiant s'istrutura de su sūq, chi s'isvilupaiat, a intro de istruturas muràrias amparadas, segundu un'andamentu a tundos cuntzèntricos, cun is professiones e is artes ligadas a mertzes durajolas dispostas in su tzentru (pro esempru òrafos e profumieris), is de impatu mèdiu in su segundu tundu (alimentos sicos, tèssidos, cartzos) e is artes e professiones prus "imbrutadoras" cara a s'esternu (istanniajos, tintores, carnatzeris, butegas de piscadu, animales bios a sa minuda). Ònnia professionista operaiat aici acanta de is cuncurrentes, pro agiuare su cliente a ddos cumparare.

Is oràrios de abertura e serrada de is cummèrtzios ddos detzidiant e faghiant respetare is mastros de is artes e de is corporatziones. Issos in prus organizaiant s'intrada de is novìtzios e s'imparamentu issoro. Su sistema, che a ònnia sistema corporativu, fiat serradu, s'aparteniat a un'arte o a una corporatzione pro deretu de nàschida e de eredade, a foras de casos raros e etzetzionales autorizados dae su podere o dae sa matessi arte o corporatzione.

Damascu est famadu pro is sūq caraterìsticos suos. S'ammentant prus che totu su-Ḥamīdiyye (chi ddi naraiant de aici ca su cummitente fiat su sultanu otomanu ʿAbd a su-Ḥamīd, su de Midḥat Pāshā (dae su nòmine de unu polìticu nòdidu de s'edade otomana), a su-Ḥarīr (mercadu de sa seda), a su-Khayyāṭīn (let. "draperis": mercadu de sa mertzeria), Buzūriyye (mercadu de ispètzias, dae s'àrabu buzūr, "sèmenes"), a su-Ṣāgha (mercadu de orefitzeria, in àrabu ṣiyāgha, "orefitzeria").

Semper in Sìria, in Alepu, ddoe est su prus socu mannu de su mundu, cun una longària de 13 km. In cue s'agatat una casta manna de setores de mertzes^[2].

In Càiru s'agatat unu socu mannu naradu Khan el-Khalili.

1. ↑ (IT) Suk: Definizione e significato - Dizionario italiano - Corriere.it, in Corriere della Sera. URL consultadu su 2 làmpadas 2023.
2. ↑ (IT) Aleppo, il più grande suq del mondo, in web.archive.org, 19 làmpadas 2010. URL consultadu su 4 làmpadas 2023 (archiviadu dae s'url originale su 19 làmpadas 2010).

• E. Lévi-Provençal, "L'urbanisme musulman", in: Mélanges d'histoire et d'archéologie de l'Occident musulman, Hommage à G. Marçais, Algeri, 1957, I, pp. 219–231.
• A. ‘Abd ar-Rāziq, "La hisba et le muhtasib en Égypte au temps des Mamlūks", in Annales Islamologiques, XIII (1977), pp. 115–178