Gòsamu e Damianu
Gòsamu e Damianu (Egea, 260 circa - Cirro, 303), fintzas nòdius cumenti mèdigus santus o Anargyroi ("sena prata" in aregu) funt staus dus santus màrtiris, martirizaus asuta de Diocletzianu in Sìria.
Agiografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Segundu su connotu fiant dotoris e curaiant is malàdius po de badas. Apustis de sa morti, meda sanaiant afacca a sa tumba issoro. Una traditzione narada chi fiant frades. A su tempus de su Paba Felice IV (525-530) relichias de sos duos santos sunt istadas giutas a Roma, in ue est istada fraigada e dedicada una creja, cun mosaicos bellos meda.
Cultu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]| « Santus Gòsamu e Damianu, màrtiris, chi si retennit apant umperau in Cirro in sa provìncia de Eufratèsia, in sa Turchia de oi, sa professioni de mèdigus sena pediri peruna paga e apant sanau medas cun is curas insoru de badas. » | |
(Martyrologium romanum, 2004)
|
In Sardigna sunt venerados in logos meda. Patronos de Mamujada, Anela, Seulu e Triei. Sunt venerados puru a Giave in ue b'est una creja e po sa festa acudit gente meda dae sas biddas afacca. Sa festa est su 26 de cabudanni.