Stasi

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Su Ministèriu pro sa Seguresa de Istadu (in tedescu: Ministerium für Staatssicherheit, fintzas Staatssicherheitsdienst), fintzas connotu cun s'acrònimu Stasi, est istadu in sa Repùblica Democràtica Tedesca (RDT) siat unu servìtziu de informatziones siat sa politzia segreta e teniat funtziones de istrumentu de controllu de su regìmene pro su Partidu Sotzialista Unificadu Tedescu. Formalmente fiat in sinu a su Cussìgiu de su Ministros unu "Dipartimentu de sos Organos de sa Defensa". Fintzas su Hauptverwaltung Aufklärung (HVA), su servìtziu de ispionàgiu, fiat unu de is tzirca binti Amministratziones Generales de sa Stasi.

Sa Stasi fiat fundada s'8 de freàrgiu de su 1950 e si fiat evòlvida in unu aparatu diramadu e cun meda personale de càstiu e reprimidura, a chi in s'annu 1989 parteniant unos 91.000 impreados a tempus prenu prus unos àteros intre 110.000 e 189.000^[1] de impreados no ufitziales. Is resones pro sa cooperatzione fiant susetotus ideales polìticos. Su dinari diat àere tentu unu rolu de segunda, comente fintzas sa collaboratzione suta minetzas e magneria diat èssere istada unu fenòmenu raru.

Dae sa populatzione de sa RDT acabaiant suta is miras de sa Stasi is subra is cales si teniat suspetu de oposidura polìtica a su Partidu Sotzialista Unificadu Tedescu, de ispionagiu o intentu de si nche fuire dae sa Repùblica. Sa Stasi atuaiat metodicamente mèdidas comente sighimentos, minetaduras, impresonamentos e fintzas s'aici naradu isvanessimentu de is crìticos oposidores de su regìmene (is "personas inimigas-negativas"). In is annos '50 sa tortura fìsica fiat galu praticada in is presones de sa Stasi, a pustis fiat remplasada cun mètodos rafinados de manipulatzione psicològica. In is annos '80 sa Stasi aiat formadu is terroristas de sa Rote Armee Fraktion (RAF) a s'usu de is armas e de sos esplosivos.

In su cursu de sa rivolutzione paghiosa de s'atòngiu de su 1989, in su mese de onniasanti aiat mudadu su nùmene in Ufìtziu pro da Seguresa Natzionale (Amt für Nationale Sicherheit - AfNS), chi aiat sessadu su sevìtziu giai in su mese de nadale a sighidu de is pressiones de is comitados de is tzitadinos, in su mese de martzu de su 1990 fiat iscontzada de su totu. Pro sos ispricullitos e sa gestione de is documentos chi abarraiant fiat ativadu a partire de su 1990 su Commisariadu Federale pro is Artzivos de sa Stasi (Bundesbeauftragte für die Unterlagen des Staatssicherheitsdienstes der ehemaligen Deutschen Demokratischen Republik - BStU), chi est istadu iscontzadu petzi su 17 de làmpadas de su 2021 e trasladadu a s'Artzivu Federale. Sa Stasi est sa sola politzia segreta de s'istòria tedesca , chi siat istada totalmentebogada a pìgiu de s'opinone pùblica e criticada.

Pro mèdiu de su Wachregiment Feliks Dzierzynski parteniat a sa Stasi fintzas una tropa pròpia militarmente operativa, chi in su 1990 disponiat de unos 11.000 òmines. A costadu de sa Stasi s'agataiat unu servìtziu de ispionàgiu ulteriore in sa RDT, sa Militärische Aufklärung der Nationalen Volksarmee cun sede in Berlin-Köpenick, controllada de sa Stasi etotu.

1. ↑ Die schlanke Stasi, in spiegel.de.

Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Stasi