don
- lengadocian, gascon /ˈdu/
- provençau /ˈdũⁿ/
don
don masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | |
| Singular | Plural |
| don | dons |
| [ˈdu] | [ˈdus] |
- Accion d’ofrir a qualqu’un quicòm, de li abandonar la proprietat o present qu’òm li fa d'aquel biais.
- La causa donada.
- (figurat) Bens, qualitats fisicas o moralas, avantatges qu’òm recep a l'espelida.
- (en particular) Disposicion naturala.
|
Accion donada, causa donada. |
Disposicion naturala |
| Accion d'ofrir o acte de donar | |
|---|---|
| |
| Disposicion naturala | |
|---|---|
|
| |
- /ˈdon/
don
don masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| don | dons |
| [ˈdon] | [ˈdones] |
don masculin, (femenin: doña)
- Persona d'autoritat
- Titulatura onorifica o nobiliària
- (nom 1) Del latin « present, ofèrta »
- (nom 2) Per espanhòl don del latin tardièr dom (de domus, «mèstre»)
- /dɔ̃/
don
don masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| don | dons |
| [dɔ̃] | |
don masculin, (femenin: doña)
- Titulatura onrifica o nobiliària
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
don
- Dent.
Mot transcrich dins una ortografia lingüistica. La lenga ten pas d'escritura oficiala. Forma del dialècte de Gilgit.
- Carla F. Radloff, 1999, Aspects of the sound system of Gilgiti Shina, Studies in Languages of Northern Pakistan no 4, Islamabad, National Institute of Pakistan Studies, Quaid-i-Azam University, Summer Institute of Linguistics.