amb
De l'occitan ancian ab, vengut del latin apud « prèp ». Existisson divèrsas variacions dins l'oral tradicional.
/am/ , /amb/
França (Bearn) : escotar « amb »
amb
- En companhiá de.
- Soi vengut amb el
- dab (gascon)
- damb (aranés)
- tamb (aranés)
- ambé (provençal)
- embé (provençal)
- emb (lemosin)
- ambo (vivaroaupenc)
- abo (vivaroaupenc)[1]
- 'mbo (vivaroaupenc)[2]
- 'o (de ambo) (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Bardonescha)[3]
- 'ò (de ambo) (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Archamola)[4]
- ab (gardiòl)
- avèc (lemosin), (marchés), (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Chaumont)[5]
- avèque (lemosin)
- 'vèque (lemosin), (marchés)
- 'vèc (vivaroaupenc, nauta Val Susa, Exilhas, Chaumont)[6]
- ↑ Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
- ↑ Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
- ↑ Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
- ↑ Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159
- ↑ Ésse soun mèitre de Renato Sibille, 2014. P.159
- ↑ Ésse soun mèitre de Renato Sibille, Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle Susa. 2014. p.159