Galliformes
Aparença
Galliformes
Règne | Animalia |
---|---|
Embrancament | Chordata |
Sosembr. | Vertebrata |
Classa | Aves |
Superòrdre | Galloanserae |
Los gallifòrmes (Galliformes), comunament apelats gallinacèus,[1] son un òrdre d'aucèls. Conten los piòts, faisans e las galinas, pincas, catlas entre autres.
Filogenia
[modificar | Modificar lo còdi]Gallifòrmes |
| ||||||||||||||||||||||||
Relacions filogenicas basadas de Hackett et al. (2008).[2]
Taxonomia
[modificar | Modificar lo còdi]Los gallifòrmes son un òrdre cognat als anserifòrmes. Istoricament son estats incluses dins aquel òrdre –grop d'aucèls de classificacion dificila– amb los turnicids (Turnicidae), los mesitornitids (Mesitornithidae) e l'hoazin (Opisthocomus hoazin).[3] Segon la classificacion de l'IOC, se considerq que l'òrdre es format per cinq familhas amb 308 espècias:[4]
- Familha dels megapodidats (Megapodiidae), amb 7 genres e 21 espècias.
- Familha dels cracidats (Cracidae), amb 11 genres e 57 espècias.
- Familha dels numididats (Numididae), amb 4 genres e 8 espècias.
- Familha dels odontoforidats (Odontophoridae), amb 10 genres e 34 espècias.
- Familha dels fasianidats (Phasianidae), amb 54 genres e 188 espècias.
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ «Gallinacé» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana.
- ↑ Hackett Shannon J. et al.. «A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History]». Science, 27 de junh de 2008.
- ↑ Félix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pampalona: Salvat, 1970, p. 80-81.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Pheasants, partridges, francolins» (en anglés). IOC World Bird List Version 12.1.