legeire
De legir amb lo sufix eire.
/leˈd͡ʒejɾe/
le | gei | re
Nom comun
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | legeire | legeires |
| [leˈd͡ʒejɾe] | [leˈd͡ʒejɾes] | |
| Femenin | legeira | legeiras |
| [leˈd͡ʒejɾo] | [leˈd͡ʒejɾos] | |
legeire masculin
- Persona que legís.