infamia

infamia

1. Ablasidura; blaime, marcat a l’onor, a la reputacion, que daissa la lei, o l’opinion publica.
2. Caractèr desonorant, vergonhós, vil, de quicòm, d’un acte.
3. Accion desonorant o vergonhós.
4. Paraula injuriosa contra l’pnor, la reputaion.

Parents

• infame

Sinonims

• desonor
• opròbi
• estigmata
• indignitat
• ignominia
• turpitud
• vergonha

Traduccions

alemand: Ehrlosigkeit (de), Infamie (de), Niederträchtigkeit (de), Gemeinheit (de), Schande (de). anglés: infamy (en), disgrace (en) basc: catalan: infàmia (ca), deshonor (ca), oprobi (ca), estigma (ca), indignitat (ca), ignomínia (ca), turpitud (ca)

espanhòl: infamia (es), canallada (es) francés: infamie (fr) italian: infamia (it), infamità (it), disonore (it) , ignominia (it), nefandezza (it), scelleratezza. (it), portugués: infâmia (pt), desacrédito (pt), desonra (pt), ignomínia (pt), calúnia (pt), aleive (pt)

Espanhòl Etimologia

Del latin infamia.

Prononciacion

/iɱfaˈmia/, /iɱfaˈmia/

Sillabas

in|fa|mia

Vèrb

infamia

1. infamia ^(oc)

Italian Etimologia

Del latin infamia.

Prononciacion

/iɱ'famja/, /iɱ'famja/

Sillabas

in|fa|mia

Vèrb

infamia

1. infamia ^(oc)