escarpa

Occitan Etimologia

(Nom 1) De l’italian scarpa « cauçadura », lo « pè » de la muralha

(Nom 2) De l’italian carpa

Prononciacion

/esˈkaɾpo̞/, provençau /esˈkaʀpo̞/

Sillabas

es|car|pa

Nom comun 1

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
escarpa	escarpas
[esˈkaɾpa]	[esˈkaɾpas]

escarpa femenin

Toral, sòla que constituís la basa d'una fortificacion, d'un camin.

Derivats

contrescarpa

Traduccions

Nom comun 2

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
escarpa	escarpas
[esˈkaɾpa]	[esˈkaɾpas]

escarpa femenin

(zoologia) Peisson d’aiga doça, de talha mejana, originària d'Asia (China subretot), de la familha dels ciprinids (Cyprinidae), comestible.

Variantas

carpa

Traduccions

Forma d'adjectiu

escarpa

Femenin singula de escarp / escarpe

Forma de vèrb

escarpa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de escarpar
Segonda persona del singular de l'imparatiu afimatiu de escarpar

Catalan Etimologia

De l’italian scarpa « cauçadura », lo « pè » de la muralha

Prononciacion

oriental /əsˈkarpə/, occidental /esˈkaɾpa/

Sillabas

es|car|pa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
escarpa	escarpes

escarpa femenin

escarpa ^(oc)
escarpament ^(oc)
Sabata de guerrièr

Espanhòl Etimologia

De l’italian scarpa « cauçadura », lo « pè » de la muralha

Prononciacion

/esˈkarpa/

Sillabas

es|car|pa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
escarpa	escarpas

escarpa femenin

Forma de vèrb

escarpa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de escarpar
Segonda persona del singular de l'imparatiu afimatiu de escarpar

Portugués Etimologia

De l’italian scarpa « cauçadura », lo « pè » de la muralha

Prononciacion

Portugal /iʃˈkaɾpɐ/, /iʃˈkaɾpɐ/, Brasil /iʃˈkahpɐ/, /iʃˈkahpɐ/, /isˈkaɾpə/, /isˈkaɾpə/

Sillabas

es|car|pa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
escarpa	escarpas

escarpa femenin

Forma de vèrb

escarpa

Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de escarpar
Segonda persona del singular de l'imparatiu afimatiu de escarpar