dona
Aparença
Veire tanben : dòna |
- lengadocian, gascon /ˈduno̞/
- provençau /ˈdũnə/
do|na
dona femenin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
dona | donas |
[ˈduno̞] | [ˈduno̞s] |
- Accion d’ofrir a qualqu’un quicòm, de li abandonar la proprietat o present qu’òm li fa d'aquel biais.
- La causa donada.
- (figurat) Bens, qualitats fisicas o moralas, avantatges qu’òm recep a l'espelida.
- (en particular) Disposicion naturala.
Accion donada, causa donada. |
Disposicion naturala |
Accion d'ofrir o acte de donar | |
---|---|
|
Disposicion naturala | |
---|---|
|
dona
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de donar
- Segonda persona del singular de l'imparatiu afirmatiu de donar
Del latin domina (del sègle XII, que probablament a suplantat fembra per influéncia dels trobadors).
- ['dɔnə] (oriental)
- ['dɔna] (occidental)
- valencian: ['dɔnɛ] (Oliva, Alcoi, Sueca, Cullera), ['dɔnɔ] (El Comtat, La Vall d'Albaida, La Costera, La Safor, La Ribera Baixa, part de la Ribera Alta)
Espanha (Vila-real) : escotar « dona »
dona femenin, pl. dones
- donassa
- doneta
- donota