constat

constat masculin

1. (Justícia) Acte per lo qual un oficièr ministerial, o un agent de la fòrça publica rapòrta las constatacions que faguèt, establit la realitat d'un fach.
2. Constatacion d'un estat de las causas, del resultat d’una accion o d’una seria d'accions.

Mots aparentats

• constatar
• constatacion

Traduccions

alemand: Feststellung (de) anglés: constat (en), report (en) basc: catalan: constatació (ca)

espanhòl: constatación (es) francés: constat (fr) italian: constatazione (it) portugués: constatação (pt)

Anglés Etimologia

Del latin constat « es segur que », de constare (« se tenir drech, èsser d'aplomb »), formula juridica per començar un verbal.

Prononciacion

/ˈkɒnstat/, /ˈkɒnstat/

Adjectiu

constat

1. (Justícia) Çò qu'es provat, segur, indobtable.

Nom comun

constat

Declinason
Singular	Plural
constat	constats

1. (Justícia) Certificat de descarga.
2. (Justícia) Copia certificada.

Catalan Prononciacion

Central /kunsˈtat/, /kunsˈtat/, Balearic, Valencia /konsˈtat/, /konsˈtat/

Adjectiu

constat

1. participi passat al masculin singular de constar.

Francés Etimologia

Del latin constat « es segur que », de constare (« se tenir drech, èsser d'aplomb »), formula juridica per començar un verbal.

Prononciacion

/kɔ̃sta/, /kɔ̃sta/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
constat	constats
[kɔ̃sta]

constat masculin

1. constat ^(oc)