08 04
Nom del dé in diferenc dialecc
Aenimenc
1455 - la Sità del Vaticà (Roma): ol conclaf al serniss papa ol cardenal Alfons de Borgja, ch'al regnarà col nom de Calest III.
1900 - Lleida (ol Segrià): s'al pöblega ol pröm nümar del setimanari "La Comarca de Lleyda".
1378 - L'elessiú de du Papa la provocarà l'inissi del Sisma d'Ossident.
1546 - ol Consej de Trent al adota la Vulgata come versiú ofissiala de la Bíbia.
1742 - L'oratore "Ol Messia" de Georg Friedrich Händel s'al representa per la pröma ölta a Dublí.
1783 - Caterina II de Rössia la anessiuna Crimea a Rössia.
1867 - Paris (Fransa): se l'inaügüra la Pimera Esposissiú Üniversala.
1942 - Segonda Guèra Mondiala: i tröpe de la Üniú Soviétega i conseguiss de derví la línia de camí de fer de Leningrad, s·cepant l'ases di tröpe Todesche.
1957 - Esit: s'al derva de nöf ol Canal de Suez daspus la Guèra de Suez.
1966 - Ol comitat central del Partit Comünesta de la Üniú Soviétega al serniss Leonid Brézhnev come Secretare Zeneral.
1972 - Kjel Isaksson al bat, con 5,51 m, ol récord del mont de salt d'alsada mascülí.
1994 - Washington D.C. (SÜA): s'al descuvriss ol corp de Kurt Cobain a cà sò.
2003 - Bagdad (Iraq): ol periodesta Galech José Couso, e ol fotògref Taras Prostyuk, i mör come conseguensa d'ün atach Nord-americà a l'Hotel Palestina.
2003 - Basora (Iraq): i tröpe italiane i ocüpa la sità in la Segonda Guèra d'Iraq.
2005 - Sità del Vaticà: interament del Papa Gjuà Paol II, con partissipassiú de masse.
Nassimenc
563 aC - Nepal: Siddhartha Gautama, Buda.
1320 - Coïmbra (Portugal): Pere I de Portugal, rei de Portugal.
1336 - Kish: Tamerlà, militar Móngol.
1605 - Valladolid (Spagna): Felip IV de spagna, rei de spagna e Portugal.
1875 - Brüssèl (Bèlzica): Albert I de Bèlzica, rei de Bèlzica.
1893 - Toronto (Canadà): Mary Pickford, atura Nord-americana.
1914 - Sonora (Mèssich): María Félix, atura Messicana.
1929 - Brüssèl (Bèlzica): Jacque Brel, cantant Belga.
1938 - Kumasi (Ghana): Kofi Annan, polítegh Ghanes, Segretare Zeneral de l'ONÜ e Premi Nobel de la Pas l'an 2001.
Necrolòse
217 - Pàrtia: Caracalla, imperadur romà.
1835 - Wilhelm von Humboldt, linguesta Todèsch.
1931 - Stocolma (Suéssia): Erik Karlfeldt, pueta Suench e Premi Nobel de Literadüra ol 1931.
1936 - Uppsala (Suéssia): Robert Baragn, medi Austríach e Premi Nobel de Medesina ol 1914.
1973 - Mogins (la Provença): Pablo Picasso, pitur e scültur Spagnöl (in acorde a otre fonte, ol 03 04).
1950 - Londra, Regn Ünit: Vaslav Nijinsky, balarí de dansa clàssega.
2002 - Sità de Mèssich (Mèssich): María Félix, atura Messicana.
Feste
Festa locala de Rellinars, a la comarca del Valès Ossidental
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.