Wy/ca/Índia

Nom del país és un país de l'Àsia.

ÍNDIA

Índia भारत गणराज्य (Bhārat Ganarājya) Republic of India
Gentilici: Indi, índia
Lema nacional: Satyamēva Jayatē (en sànscrit, La veritat sempre triomfa)
Idiomes oficials: Hindi, anglès i 22 llengües més
Himne nacional: Jana Gana Mana
Capital: Nova Delhi
Coordenades capital: Template:Wy/ca/Coord
Tipus govern: República
Titols liders: President Primer Ministre
Noms liders: Pranab Mukherjee Narendra Modi
Major ciutat: Mumbai (Bombai)
Àrea: 3.287.590
Percentatge aigua: 9,5%
Població Censada: 1.210.193.422
Any cens població: 2011
Densitat població 364,2
Posició llista densitat: 31è
Tipus sobirania: Independència
Dates establiment sobirania: Del Regne Unit 15 d'agost de 1947
Moneda: Rupia índia
Codi moneda: INR
Zona horària: únic
Variació UTC: +5:30
Zona horària DST: no
Codi trucada: 91

L’Índia és el país més gran del subcontinent i comparteix fronteres amb Pakistan al nord-oest, la Xina i el Nepal al nord, Bhutan al nord-est i Bangla Desh i Myanmar a l'est. Sri Lanka es troba al sud, les Maldives al sud-oest i Indonèsia al sud-est de l'Índia, enmig de l'Oceà Índic. És el setè país més gran del món i, amb més de mil milions d'habitants, és el segon país més poblat del món. És un país molt divers, amb grans diferències en la geografia, el clima, la cultura, la llengua i l'origen ètnic, i s'enorgulleix de ser la democràcia més gran a la Terra.

La cultura i el patrimoni de l'Índia és una rica amalgama de passat i present. Aquest vast i populós país ofereix al visitant una visió de religions fascinants i d’etnografia, una gran varietat d'idiomes i monuments que han estat presents des de fa milers d'anys. Encara que el país s’ha obert a un món globalitzat, l'Índia manté una història i una cultura profundes i intenses que fascinen i omplen d'admiració a tots els que la visiten.

Una cosa que els viatgers estrangers necessiten saber és que l'Índia és en tots els sentits, heterogènia. Si experimenten un conjunt de comportaments de la gent que viu en una part del país, és possible que no trobin el mateix comportament en una altra zona diferent. Per posar un exemple molt simple, un conductor de taxi a Mumbai farà la baixada de bandera sense dir res, calcularà la distància i tornarà el canvi exacte, mentre que a Delhi vostè ha de dir-li al conductor que utilitzi el càlcul de distància i que  li torni el canvi, i en un altre lloc, els conductors de taxi no tenen ni tan sols taxímetre i han fixat les tarifes per a cada distància curta, per  acabar pagant la quantitat que et demana; si vostè aconsegueix un conductor honest, consideris afortunat. Índia mostra una variació extrema en la majoria de les coses, i el turista necessitarà paciència i sort per trobar el millor. Mai assumeixi que vostè sap tot sobre qualsevol aspecte de l'Índia; cal estar preparat per veure coses completament noves cada dia.

L’Índia és un país del sud d’Àsia, que es desenvolupa sobre la Península de l'Hindustan. Posseeix una superfície de 3287.590 km quadrats, amb uns 4103 km de fronteres i 7.000 km de costes. la seva ubicació geogràfica es reparteix a l'oest amb Pakistan i l'Oceà Índic al mar Aràbic i el mar de Lakshadweep, al nord limita amb el Nepal, Bhutan i la Xina, a l'est amb Birmània (Myanmar), Bangla Desh i l'Oceà Índic, a la badia de Bengala, i al sud una vegada més amb l'Oceà Índic, a l'estret de Palk i el Golf de Mannar, el qual dóna pas a Ceilan (Sri Lanka).

El seu accident geogràfic fonamental és l'Himàlaia, aquest posseeix de 200 a 300 km d’ample, amb una extensió de llarg de 2.400 sobre les marges nord del subcontinent indi, sent una cortina separadora de l'altra part d'Àsia. Aquest és el sistema muntanyós més alt i jove de tot el món, per la qual cosa és un mèrit del qual viuen orgullosos els hindús. Però no només és l'Himàlaia qui s'emporta tots els mèrits en la geografia índia, cap al sud i paral•lela a aquest accident s'estenen les planes del nord, que formen un ampli cinturó de planes de 200 a 400 km d'ample. Aquesta és una de les majors zones al•luvials del nord que ofereix al viatger bells paisatges naturals a més dels bells monuments.

Els rius principals que s'originen a l'Himàlaia són el Ganges i el Brahmaputra; tots dos desemboquen al Golf de Bengala. Els principals tributaris del Ganges són el Yamuna i el Kosi, Els rius peninsulars més importants, són el Godavari, el Mahanadi, el Kaveri i el Krishna, que també desemboquen al Golf de Bengala. Els rius Narmada i Tapti, desemboquen al mar d'Aràbia.

El subcontinent indi fou la llar de la civilització de la vall de l'Indus i regió de rutes comercials històriques i vastos imperis. Quatre religions s'hi originaren, l’ hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, mentre que el zoroastrisme, el judaisme, el cristianisme i l’ islam hi arribaren durant el primer mil•lenni DC. Actualment prop de 800 milions d'indis (80,5%) són hindús. Altres grups religiosos són l’ islam (13,4%), el cristianisme (2,3%), el sikhisme (1,9%), el budisme (0,8%), el jainisme, el judaisme, el zoroastrisme, el bahaisme i altres.

Índia es divideix administrativament en 29 estats i 7 territoris de la Unió. Els estats estan àmpliament marcats per línies lingüístiques. Varien en grandària; els més grans són més extensos i diversos que alguns països d'Europa. Els territoris de la unió són més petits que els estats, de vegades no són més que una ciutat, i tenen molta menys autonomia. Índia té dues cadenes d'illes situades fora del continent Andaman i Nicobar a la badia de Bengala i les illes Lakshadweep al Mar Aràbic. Aquests estats i territoris de la unió s'agrupen per convenció en les següents regions:

• Himàlaia Nord (Jammu i Caixmir, Himachal Pradesh, Uttarakhand):

Muntanyós i preciós paisatge, una destinació turística vàlida per als aventurers i l'espiritualitat. Aquesta regió conté algunes de les estacions de muntanya més visitades de l'Índia i llocs religiosos. Inclou els estats més pintorescs.

• Les Planes (Bihar, Chandigarh, Delhi, Haryana, Madhya Pradesh, Panjab, Uttar Pradesh):

Aquí es troba la capital del país, Delhi. Els rius Ganges i Yamuna flueixen a través d'aquesta vall. Molts dels esdeveniments que van marcar la història de l'Índia van tenir lloc en aquesta regió. El Taj Mahal d'Agra es troba aquí, així com les ciutats santes de Allahabad, Mathura, Varanasi i Bodh Gaya.

• Índia occidental (Dadra i Nagar Haveli, Daman i Diu, Goa, Gujarat, Maharashtra, Rajasthan):

Quilòmetres i quilòmetres del desert de Thar. Lloc de palaus de colors, de les fortaleses i les ciutats de Rajasthan o Mumbai, possiblement la ciutat més gran i més dinàmica de l’Índia, considerada el centre de negocis del país i on podem trobar la indústria del cinema de Bollywood. El turista també hi trobarà les fascinants coves excavades a la roca d'Ajanta i Ellora a Maharashtra, els boscos verges de les meravelloses platges de Goa, els lleons asiàtics de Gujarat a les selves de Gir, i les ciutats que han sofert el desenvolupament més ràpid com Ahmedabad, Surat, Jaipur i Pune (anteriorment coneguda com Poona).

• Sud de l'Índia (Andaman i Nicobar, Andhra Pradesh, Karnataka, Kerala, Lakshadweep, Pondicherry, Tamil Nadu, Telangana):

El sud de l'Índia compta amb temples famosos i històrics, els boscos tropicals, platges, estacions de muntanya, i les vibrants ciutats de Bangalore, Chennai, Thiruvananthapuram i Hyderabad. La ciutat de Mysore és mundialment coneguda pels seus palaus especialment pel Palau de Mysore. Els grups d'illes d'Andaman i Nicobar (a l'est) i Lakshadweep a l'oest s'inclouen en aquesta regió per conveniència, però estan molt lluny de la part continental i tenen les seves pròpies característiques úniques.

• Índia Oriental (Chhattisgarh, Jharkhand, Odisha, Sikkim, Bengala Occidental):

Aquesta regió és la menys desenvolupada econòmicament, però té una gran riquesa cultural i potser és la que més agrada als visitants. En ella hi trobem Calcuta, la capital de l'Índia britànica, així com les ciutats dels temples de Puri, Bhubaneswar i Konark. Geogràficament s'estén des de les muntanyes a la costa, distància que causa importants variacions en el clima. També es considera el dipòsit mineral de l'Índia, perquè té les mines més grans i riques del país.

• El nord-est de l'Índia (Arunachal Pradesh, Assam, Manipur, Meghalaya, Mizoram, Nagaland, Tripura):

Insular i relativament verge, cantonada tribal del país, amb exuberants i bells paisatges, flora i fauna endèmica del grup Indo-Malaia i famosa pels Tea Gardens. Consta de set estats petits (per als estàndards indis, alguns d'ells són més grans que Suïssa o Àustria) popularment anomenat Set Germanes.

• Nova Delhi:

És la capital de l'Índia. És una de les portes al país, juntament amb Mumbai i Kolkata. És una ciutat amb uns 300.000 habitants, tot i que la metròpoli Delhi, compta amb 17.000,000 i és una de les més poblades del món. En realitat, Nova Delhi és un dels districtes de Delhi, per això es respira l'ambient bulliciós i caòtic que regna en tota la ciutat. La major part dels carrers són grans avingudes i enormes monuments, però no es lliuren del soroll, l'enrenou i els clàxons. És un bon lloc per començar a aclimatar-se a l'Índia perquè directament et mostra les diverses cares del país, des de les zones més luxoses i cares fins als llocs amb pobresa més extrema. Sens dubte, Nova Delhi no deixa indiferent.

• Bombai o Mumbai:

La ciutat se situa sobre un grup d'illes que van pertànyer al segle XVI als portuguesos. Al s. XVII van passar a control britànic, i el lloc va anar creixent a mesura que es convertia en la Porta de l'Índia per al gran imperi colonial. L'impúls definitiu va arribar quan hi va haver problemes d'aprovisionament del cotó d’Amèrica del Nord, i la ciutat es va transformar en la nova terminal d'aquesta indústria tèxtil. Avui Bombai és una megalòpolis que ha crescut aixecant abundants gratacels i estenent-se cap al nord, fins arribar a una extensió d’uns 60 quilòmetres de llargada, caòtics, en els què abunda la misèria més dolorosa. La ciutat, convertida en la capital del cinema (Bollibood), no és lliura d’una important xarxa mafiosa. Hi conflueixen diverses religions, les majoritàries són l'hinduisme i l'islamisme però també hi podem trobar una important minoria cristiana i altres grups. El més curiós és el dels parsis, religió que procedeix de Pèrsia, és el residu de la religió de Zoroastre, refugiat aquí per l'empenta musulmana. Els parsis són uns 100.000 i ocupen una posició privilegiada a la ciutat pel seu nivell de riquesa.

• Jaipur, la ciutat rosa:

Capital de Rajasthan i, juntament amb Agra i Delhi, part integrant de l'anomenat Triangle d'Or: les tres ciutats que formen la porta d'entrada al país. Fundada el 1727, Jaipur va ser construïda en estuc rosat que imitava l’arenisca, però el motiu del seu fort color rosat actual l’hem de buscar molt després, a la fi del segle XIX (o principis del XX, les dates sobre això són una mica confuses) quan el Príncep de Gal•les va visitar la ciutat i en el seu honor es va manar pintar tots els edificis, d'aquest color, a manera de benvinguda. Aisalmer, la ciutat daurada: Situada a les portes del desert del Thar, el color d'aquesta ciutat llaurada en pedra arenisca es mimetitza perfectament amb el de les daurades dunes que l'envolten. L’acurat treball dels seus “havelis” és tan detallat que realment semblen aixecats de fina sorra, com castells de platja, però és amb les llums del capvespre quan el sobrenom de "Ciutat Daurada" cobra tot el seu significat. Una visita als cenotafis de Bada Bagh i al temple jainista de Lodruva és imprescindible.

• Jodhpur, la ciutat blava:

El to indi que tenyeix les parets dels seus edificis confereix a Jodhpur un aire realment oníric, especialment si es contempla des de la magnífica fortalesa que des de dalt d'un turó domina tota la ciutat. L'origen d'aquesta tradició el trobem en la casta brahmana que en els seus inicis suposava un percentatge elevat de la població de la ciutat, i que pintava així les parets de les seves cases en honor al déu Krishna. Avui dia es tracta d'una pràctica molt utilitzada a tot el país per espantar els mosquits i proporcionar a les llars una mica de frescor en les èpoques més caloroses.

• Udaipur, la ciutat blanca:

Al contrari de les anteriors ciutats, sembla que el color blanc que vesteix les seves cases no obeeix a cap motiu concret. Us agradarà seure en alguna de les seves terrasses a observar el panorama dels seus blancs teulats, envoltats de frondosa vegetació, per després desviar l'atenció cap al llac i admirar la posta de sol. Aquesta bonica visió li ha donat el nom de "la perla de Rajasthan ".

• Kerala:

Està situat al sud-oest, va ser el primer estat indi -i de fet del món- en què es va triar per vot popular a un govern comunista. El seu benestar social queda patent en més xifres: dos metges per llogaret i una mica més de tres mestres per escola rural. Inicialment el visitant queda captivat pel fluir de l'esperit de la seva gent. Venint d'altres parts del país, ens costa comprendre com aquí pot desaparèixer aquesta qualitat reconcentrada tan típica de l'indi d'altres latituds. Els malaiàlam, terme amb què també es designa al seu llenguatge, s’identifiquen fàcilment pel seu caràcter afable, la seva amabilitat, i una subtilesa i refinament que no segueixen els esquemes del país.

• Coves de Ellora:

Els temples d'Ellora són un dels punts àlgids de l'arquitectura medieval, declarats Patrimoni de la Humanitat l’any 1983. És tracta de monestirs, temples i capelles excavats a la roca per generacions de monjos budistes, hinduistes i jainistes que es succeeixen en una renglera de dos quilòmetres de llarg. En total són trenta-quatre cavitats, cadascuna amb la seva especificitat, diferent a l'anterior. La seva ininterrompuda seqüència de creació, que s'estén des de l'any 600 al 1000, és una brillant mostra de l'Índia antiga. La realització d'aquest conjunt monumental de qualitat artística excepcional va ser una veritable proesa tècnica, però alhora Ellora il•lustra també l'esperit de tolerància característica d'aquesta civilització en la qual les religions convivien sense problemes.

• Agra

Situada al nord del país, Agra és mundialment coneguda per albergar el més bell exemple de l'arquitectura mogola: el Taj Mahal (1631-1652). Es tracta d'un espectacular mausoleu de marbre blanc fet construir per l’emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa. Combina elements d’estil islàmic, indi, persa i turc i se n’ha destacat el seu estil romàntic. L'altre gran atractiu d'Agra és el Fort Vermell (1565-1573), una presó situada a 1,5 km del Taj Mahal i en la qual Shah Jahan va ser confinat pel seu propi fill, Aurangzeb. Al seu torn, a la propera ciutat de Sikandra (a 10 km d'Agra) s'alça el mausoleu d'Akbar el Gran, mentre que Fatehpur Sikri (a uns 40 km), acull la ciutat del mandatari. És una ciutat històrica, capital mogol durant 14 anys fins que va ser abandonada el 1585, per ordres de l’emperador mogol Akbar, pot ser per falta d’aigua. É una meravella gairebé desconeguda, exemple de la combinació d'arquitectura hindú i islàmica, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La seva visita permet entendre com van ser les ciutats emmurallades del s. XVI, on s'alternaven àmplies zones públiques i privades totes amb una cura del detall i l'ornamentació superlatiu. El que avui visitem és el que va quedar d'aquesta gran ciutat després dels saquejos que va patir en quedar buida, el que ens priva de veure molts dels seus tresors a pesar de què està molt ben conservada.

• Benarés (o Varanasi)

Benarés és una de les set ciutats santes de l'Índia. La localitat està consagrada al déu Shiva (una de les tres deïtats més importants de la mitologia hindú). Allà es donen cita famílies senceres per banyar-se i purificar les seves ànimes.

• Bombai (o Mumbai)

Es tracta d'un dels centres financers i comercials del país, així com un dels nuclis amb un major índex de concentració demogràfica del planeta (la regió metropolitana supera els 20 milions d'habitants). Les seves instal•lacions portuàries són les més importants de les que es troben a la mar Aràbiga, alhora que també alberga nombroses institucions culturals i econòmiques a més del centre neuràlgic de la indústria del cinema i la televisió (Bollywood). Els seus llocs més visitats són la terminal ferroviària de Chhatrapati Shivaji i les grutes esculpides de l'illa de Elephanta, Patrimoni de la Humanitat.

• Calcuta

Calcuta destaca per ser un rellevant centre portuari i, a la vegada, l'escenari d'enormes desigualtats socials. De fet, les luxoses zones residencials d’Alipur i Bakliganj es donen la mà amb barris tan degradats com els voltants del temple de Kalighat, on la mare Teresa de Calcuta va iniciar la seva tasca. La cultura autòctona reivindica el seu lloc en l'entramat urbà, amb llocs com la casa natal del premi Nobel de Literatura Rabindranath Tagore, el superb palau de marbre de Raja Bahadur o alguns temples jainíes.

• Goa

Aquest Estat és famós per acollir l'enclavament balneari més important del país. No en va té més de 100 km de platges paradisíaques de sorra fina i esquitxades de palmeres.

• Jaipur

Coneguda com la ciutat rosa, a causa del color de la pedra utilitzada en la construcció dels seus palaus, temples i forts. Tot i que es tracta d'una localitat moderna i cosmopolita, Jaipur atresora alguns edificis històrics de notable interès, com l'imponent palau dels Vents o Hava Mahal (1799).

• Jodhpur

Fundada el 1495, la ciutat actual destaca per la muralla que circumval•la el casc antic. No gaire lluny de Jodhpur, es troba la localitat de Bishnoi, assentada en un enclavament natural i paisatgístic de gran bellesa.

• Khajuraho

Aquesta petita població de poc més de 7.000 habitants alberga el major conjunt arquitectònic hinduista del país. Construït entre els anys 950 i 1050, el complex està format per uns 80 temples situats en una àrea de 21 km2 i protegits per una muralla. No obstant això, només una vintena d'aquests edificis, famosos per les seves escultures eròtiques, es conserven en bon estat. El 1986, la UNESCO va inscriure a Khajuraho a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

• Madràs (o Chennai)

És la capital de l'Estat de Tamil Nadu, pertanyent al sud de l'Índia. La ciutat destaca per ser posseïdora d'un ric passat colonial.

• Madurai

Situada a la desembocadura del riu Vaigai, és dipositària d'un important llegat històric: no en va, Madurai va arribar ser capital de l'antic imperi Pandya (segles VI i XV). Sens dubte, el seu principal atractiu turístic és el temple de Shri Meenakshi, dedicat a la deessa Meenakshi i al seu marit, Sundareshvara (una de les encaranaciones del déu Shiva).

• Mahabalipuram

Situada a uns 60 km de Madrás, Mahabalipuram va ser un important centre portuari al segle VII, coincidint amb la dominació de la dinastia Pallava. Així mateix, aquesta localitat conserva un important complex arqueològic: els Rathas, erigits entre els segles VII i IX i inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1984.

• Nova Delhi

Des de 1912, Nova Delhi ostenta la capitalitat del país. El nucli històric, el Vell Delhi, també va ser la ciutat més important de l'Índia durant el període que va precedir la colonització britànica. Tenint en compte aquesta circumstància, doncs, no és d'estranyar que les activitats lligades a l'administració pública encara constitueixin el principal motor de l'economia local. La seva climatologia, molt extrema, es caracteritza per presentar temperatures molt fredes a l'hivern i elevades durant l'època estival. Entre els seus majors atractius turístics, s'expliquen l'anomenada Porta de l'Índia, la torre de Qutb Minar, el Fort Vermell (Delhi), les tombes del líder pacifista Mahatma Gandhi i de l'emperador Humayan, el mercat de Chandni Chowk, el basar de Khari Baoli (considerat el major mercat d'espècies d'Àsia), la zona de les ambaixades, el temple hindú de Laxmi Narayan i les mesquites de Quwat-ul-Islam i de Jami Masjid. Aquesta última, també coneguda com la Gran Mesquita, és la més gran del país. Un altre edifici remarcable és la seu del Parlament de la República, un notable exemple de l'arquitectura colonial britànica.

• Pushkar

És una de les ciutats sagrades del país. Per als fidels, el seu major al•licient és que aquesta localitat acull l'únic gran temple de Brahma, la principal divinitat hindú de l'Índia. Com en el cas de Benerés, la riba nord del llac de Pushkar acull diversos graons o ghat en què els creients porten a terme les seves ablucions.

• Ranakpur

És un dels principals centres jainíes de l'Índia. El seu principal complex arqueològic, els temples de Rana Kumbha, deuen el seu nom al monarca de Marwar (1419-1469) que va cedir els terrenys per a l'inici dels treballs de construcció. L'edifici més important del complex, el Chaumukha, es va iniciar en 1439 per ordre de l'acabalat Dharna Shah, ministre de Rana Kumbha. En aquest edifici destaca l’espectacular interior, que es compon de 29 sales sostingudes per la barbaritat de 1.444 pilastres.

Des de Barcelona no hi ha vol directe, es pot viatjar a Londres o sortir des de l'Aeroport del Prat fent una escala o dues, depèn de la companyia i el preu, la durada dels vols pot ser d’unes 11 hores. Principals aeroports que tenen oficines d'informació turística i de reserves d'hotel i bancs i oficines de canvi de divises. Mumbai (BOM) (antiga Bombai) està a 29 km. al nord de la ciutat (durada del trajecte: 75/90 minuts en taxi o en els autobusos EATS, transport públic).

Calcuta (CCU) està a 13 km. al nord-est de la ciutat (durada del trajecte: 40/60 minuts). Hi ha parada de taxis i un autobús (amb una freqüència de 10 minuts) a la ciutat que funciona entre les 05.30 i les 22.00. L'aeroport té una oficina de correus oberta 24 hores, bars i restaurants, i botiga lliure d'impostos.

Delhi (DEL) (Indira Gandhi International) està a 23 km. al sud de la ciutat (durada del trajecte: 45 minuts). Es pot arribar fins a la capital en taxi, autobús i minibús. Hi ha botigues lliures d'impostos obertes 24 hores, bars i restaurants.

Chennai (MAA) (Madras International) és a 14 km. al sud-oest de la ciutat (durada del trajecte: 30/40 minuts). Hi ha un autobús que enllaça amb la ciutat entre les 09.00 i les 23.00 hores. A més hi ha un tren cada 20/30 minuts entre les 05.00 i les 23.00. També hi ha taxis que cobreixen el trajecte a la ciutat. Impost de sortida: 15 euros aproximadament. 8 euros només per als països fronterers.

Actualment es pot viatjar amb cotxe des d'Europa fins a l'Índia. No obstant això per fer aquest viatge cal estar molt ben informat dels requisits de passaport i visat i de la situació política dels països que es van a travessar. Una sèrie d'agències de viatges especialitzades en viatges d'aventura tenen serveis d'autobusos des d'Europa Occidental fins a l'Índia. Actualment hi ha un servei d'autobús entre Nova Delhi i Lahore, al Pakistan, que triga aproximadament 10 hores i amb una freqüència de 4 vegades a la setmana. Si es vol aconseguir més informació sobre línies d'autobusos als països veïns es pot contactar amb les oficines de turisme del Govern de l'Índia.

La gastronomia índia es caracteritza per la fragància i el peculiar sabor de les seves espècies. Una de les més conegudes és el curri, una barreja d'espècies com gingebre, coriandre, cúrcuma, nou moscada, cardamom i llavor de rosella, que també pot portar clau i safrà. També s'utilitza molt en la cuina índia el iogurt barrejat amb curri, amb sucre o amb masala, que és una altra barreja d'espècies.

El gust de l’Índia plasma la riquesa de la gastronomia d'un país que s'enorgulleix de la seva diversitat culinària, en la que conflueixen sabors de tot el país, des d’especialitats com el punjabís o com el tandoori, passant pels plats de tradició mogol com el korma i les koftas, fins a les receptes vegetarianes budistes i hindús, donant cabuda també a postres, begudes i un ampli assortiment de pans.

Per començar, es poden prendre aperitius variats com samoses, fregits, dosa i vada. Les verdures són fresques i de gran qualitat. Sobretot al sud del país es poden tastar plats vegetarians com el chutney de coco, els sambar amb Idili i els masala dosa arròs fermentat i llenties. A tot el país es pot prendre dhal, puré de llenties amb diversos vegetals, a més dels deliciosos bajji raitas, iogurt amb cogombres i menta. Al nord del país, l'arròs sol substituir-se per coques conegudes com Puris, chapatis i Nan.

Els postres indis són realment deliciosos. Al costat de fruites fresques com plàtans, mangos, maduixes, albercocs, taronges i magranes es troben una gran varietat de dolços en forma de púdings fets amb llet, pastissos i creps. Els més coneguts són les Rasgullas, boles de crema de formatge amb aigua de roses, els Gulab Jamuns, farina i llet amb xarop ensucrat i les Jalebi, fregit de llenties banyades en caramel, de sabor molt curiós. No deixeu de provar el fantàstic gelat indi, el Kulfi.

La beguda més consumida a l'Índia és el te, que es pot trobar de múltiples varietats. Se sol prendre amb molt de sucre i llet. Els habitants del sud prefereixen el cafè. Com begudes típiques molt refrescants destaquen el nimbu pani, de llimona, el Lassi, crema de llet i aigua de coco.

S'aconsella als viatgers anar amb compte amb els petits furts i estafes, tenint especial precaució amb el passaport, ja que són freqüents els robatoris i pèrdues. Les zones de risc que han de ser evitades són: la regió occidental del Caixmir al nord del país, on actuen diversos grups terroristes i paramilitars que realitzen atemptats indiscriminats i operacions de guerrilla que en ocasions han segrestat o assassinat a turistes. Els llocs d'especial perillositat són la Vall del Caixmir Srinagar, la regió de Zanskar Kargil, la regió de Jammu i la zona fronterera amb el Pakistan. També es desaconsella viatjar a la zona fronterera entre l'Índia i el Nepal per l'existència de xocs armats entre l'exèrcit nepalès i la guerrilla maoista. Són zones de risc mitjà, on hi ha problemes de seguretat: els estats de Tamil Nadu, Assamm, Manipur i Tripura per l'activitat de grups terroristes i controls de policia; Bihar per l'elevat índex de delinqüència i Gujarat per les tensions ètniques entre hindús i musulmans. Són zones relativament segures els llocs de major afluència turística com Delhi, Bombai, Agra, Jaipur, Jodhpur, Udaipur, Goa, Kerala, etc.

No hi ha vacunes obligatòries, tan sols s'exigeix vacuna contra la febre groga als viatgers procedents d'àrees infectades. Es recomanen les vacunes contra l'hepatitis A i B, el Tètanus i les febres tifoides. En general, les condicions sanitàries del país són deficients, encara que en les grans ciutats és possible rebre bona assistència mèdica. No obstant això, les comunicacions i el transport són complicats, especialment en determinades àrees de gran interès turístic com l'Himàlaia. Les infraestructures sanitàries s'allunyen molt de les normes europees en les grans ciutats i poden arribar a ser totalment inexistents en els medis rurals. Es recomana als viatgers que subscriguin una pòlissa mèdica de cobertura àmplia que cobreixi la repatriació a Espanya i el rescat per avió quan es tingui la intenció de realitzar activitats de muntanya. A les habitacions d'hotel es sol facilitar aigua embotellada. Es recomana beure aigua mineral embotellada a les persones amb aparell digestiu delicat. També es recomana portar medicaments específics ja que la provisió de productes farmacèutics de vegades és irregular.