recórrer

Inherited from Old Catalan recórrer, from Latin recurrere. By surface analysis, re- +‎ córrer.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rəˈko.rə]
• IPA^(key): (Valencia) [reˈko.reɾ]
• Rhymes: -ore(ɾ)

recórrer (first-person singular present recorro, first-person singular preterite recorreguí, past participle recorregut); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (intransitive) to turn to, to fall back on [with a]

   Ha recorregut als serveis públics existents per lluitar contra la seva addicció.

   She has turned to the existing public services to combat her addiction.

2. (intransitive, law) to appeal, to seek relief
3. (transitive) to tour
4. (transitive) to travel, run through, run down

   Un calfred li recorria l'espinada.

   A shiver ran down his spine.

5. (transitive) to look over, to survey

• recorregut

• córrer
• recurrència
• recurrent
• recurs

• “recórrer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “recórrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “recórrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “recórrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.