pol·luir

Learned borrowing from Latin polluere (“to defile”), with normal change of conjugation to -ir.

• IPA^(key): (Central) [pul.luˈi]
• IPA^(key): (Balearic) [pol.luˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [pol.luˈiɾ]

pol·luir (first-person singular present pol·lueixo, first-person singular preterite pol·luí, past participle pol·luït)

1. (transitive) to defile, to foul

   Synonym: embrutar

2. (transitive) to pollute, to contaminate

   Synonym: contaminar

• pol·luent

• pol·lució

• “pol·luir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.