soroll
Catalan
editEtymology
editFrom the verb sorollar (itself possibly from Latin sollicitāre crossed with titillicāre), possibly influenced by eixorellar.
Pronunciation
editNoun
editsoroll m (plural sorolls)
- noise
- 2020 October 10, Àngels Piñol, “Un ‘blues’ per a l’històric carrer Ferran”, in El País[1]:
- “No tot és dolent. Ara hi ha menys soroll i descansem més. I si ha de venir turisme, que no siguin les escombraries”.
- (please add an English translation of this quotation)
- (figurative) stir, uproar, row
Derived terms
editFurther reading
edit- “soroll” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “soroll”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “soroll” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “soroll” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.