impetuositat

From impetuós +‎ -itat. First attested in 1803.^[1]

• IPA^(key): (Central) [im.pə.tu.u.ziˈtat]
• IPA^(key): (Balearic) [im.pə.tu.o.ziˈtat]
• IPA^(key): (Valencia) [im.pe.tu.o.ziˈtat]

impetuositat f (plural impetuositats)

1. impetuosity

• “impetuositat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “impetuositat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “impetuositat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.