feristela

From dialectal feristea (“grotesque”), a derivative of ferest (“savage”), with an ending influenced by mostela (“weasel”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [fə.ɾisˈtɛ.lə]
• IPA^(key): (Valencia) [fe.ɾisˈtɛ.la]

feristela f (plural feristeles)

1. vermin
2. varmint

• “feristela” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “feristela”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “feristela” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “feristela” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.