bòvid

Formed from the root of Latin bovem with the suffix -ido, ultimately deriving from Ancient Greek -ίδης (-ídēs).

• IPA^(key): (Central) [ˈbɔ.βit]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [ˈbɔ.vit]

bòvid m (plural bòvids)

1. bovine

• bou
• boví

• “bòvid” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “bòvids”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “bòvid” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bòvid” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.