| dbo:abstract
|
- Marc Favoni (en llatí Marcus Favonius) va ser un polític i magistrat romà del segle i aC. És esmentat per primer cop l'any 61 aC durant les transaccions contra Publi Clodi Pulcre, quan aquest estava acusat d'haver violat les normes amb la Bona Dea. Llavors es va unir a Marc Porci Cató Uticense, del qual va imitar la severitat durant tota la seva vida, en els seus atacs contra el cònsol Calpurni Pisó en la defensa que van fer de Clodi. L'any següent, el 60 aC va acusar a probablement de suborn. Ciceró va defensar l'acusat, cosa que li va saber greu. En aquest any va aspirar (per segona vegada) al tribunat, però no hi ha proves de què en sortís elegit. Sembla que Juli Cèsar, Gneu Pompeu i Marc Licini Cras, que a finals d'any signarien l'acord per constituir el Primer Triumvirat, es van oposar a la seva elecció, perquè tot i que era inofensiu el podien considerar problemàtic. Encara que formava part del partit dels optimats era enemic personal de Gneu Pompeu, al que un dia, quan el va veure amb una cama embenada per una lesió li va dir que era indiferent en quina part del cos dugués la diadema reial, referint-se a la bena. L'any 59 aC en el consolat de Juli Cèsar i Bíbul, va ser el darrer senador que es va oposar a la llei Julia agraria promulgada per Cèsar i no la va acceptar fins que ho va fer Cató. El 57 aC quan Ciceró va proposar que Pompeu rebés la superintendència de tots els subministraments de gra, Favoni s'hi va oposar, i també al tribú Gai Messi que reclamava el poder il·limitat per Pompeu. Quan l'exiliat rei Ptolemeu XII Auletes va provocar la mort dels ambaixadors enviats pel poble d'Alexandria, Favoni va presentar l'acusació al senat, i va desemmascarar la conducta dels qui havien estat subornats pel rei. A l'any següent quan Pompeu fou insultat durant el judici de Miló, Favoni i altres optimats es van alegrar de l'afronta. Al segon consolat de Pompeu i Cras l'any 55 aC el tribú Gai Treboni va proposar la Lex Trebonia de provinciis consularibus, que donava les províncies d'Hispània i Síria per cinc anys als cònsols i a Cèsar el proconsolat de la Gàl·lia pel mateix temps, proposta a la que es van oposar Cató i Favoni, però finalment la llei va ser aprovada. L'any 54 aC Favoni, Ciceró, Bíbul i Calidi van parlar en favor de la llibertat de l'illa de Tenedos. El 53 aC es va oferir per ser candidat a edil però no en sortí escollit. Cató va observar algunes pràctiques irregulars durant la votació, que es va celebrar de nou i aquesta vegada va ser elegit. En el seu any de mandat va encarregar a Cató diverses feines relatives als jocs. A final de l'any va ser empresonat pel tribú de la plebs Quint Pompeu Ruf per un delicte desconegut, però probablement era sense cap motiu real, sinó per oposar-se a l'establiment d'una dictadura dirigida per Pompeu, la qual afavoria Ruf. L'any 52 aC Ciceró en la seva defensa de Tit Anni Papià Miló va esmentar a Favoni com una de les persones a les que Publi Clodi havia dit que en tres o quatre dies Miló ja no seria entre els vius (Miló finalment va ser condemnat). El 51 aC Favoni va aspirar al càrrec de pretor sense èxit, però segurament el va obtenir l'any 49 aC. Va esclatar la segona guerra civil entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu i Favoni, pretor, va fugir a Càpua amb els cònsols i diversos senadors i no va voler escoltar cap proposta de mediació. Tot i la seva enemistat amb Pompeu es va unir al seu bàndol. El 48 aC era a Macedònia amb Metel Escipió i durant l'absència d'aquest de Tessàlia Favoni va dirigir vuit cohorts que protegien el riu Haliacmon, però fou sorprès per Domici Calví i només es va salvar pel ràpid retorn de Metel. Després de la Batalla de Farsàlia l'any 48 aC va acompanyar a Pompeu en la seva fugida i es va mostrar amable amb el seu cap. A la mort de Pompeu va tornar a Itàlia on va ser perdonat per Cèsar. A la mort de Cèsar (44 aC) es va unir obertament als conspiradors que abans no l'havien sondejat per temor a una traïció. Quan Brut i Cassi van haver de sortir de Roma, els va seguir i fou proscrit el 43 aC per la llei Pèdia. L'any 42 aC es va enfrontar amb Brut. Va ser fet presoner a la batalla de Filipos i portat carregat de cadenes als guanyadors; va saludar amb dignitat a Marc Antoni, però va insultar a Octavi, que va ordenar la seva execució. (ca)
- Marco Favonio (en latín, Marcus Favonius; c. 90 a. C., Terracina-42 a. C.) fue un político romano. Es recordado a causa de su amistad con Catón, su adhesión al cinismo y su aparición en la obra de Shakespeare Julio César. (es)
- Marcus Favonius (c. 90 BC – 42 BC) was a Roman politician during the period of the fall of the Roman Republic. He is noted for his imitation of Cato the Younger, his espousal of the Cynic philosophy, and for his appearance as the Poet in William Shakespeare's play Julius Caesar. (en)
- Marcus Favonius (né vers 90 av. J.-C. à Terracina, exécuté en 42 av. J.-C.) est un sénateur romain de la fin de la République romaine. Il est connu pour être l'émule de Caton le Jeune et être un adepte de la philosophie cynique. (fr)
- Marcus Favonius (c. 90 v.Chr. - 42 v.Chr.) was een Romeins politicus en cynicus uit de 1e eeuw v.Chr. Marcus Favonius werd vermoedelijk rond 90 v.Chr. geboren in het dorpje Tarracina. Hij was een bewonderaar en navolger van Cato maior. Hij dong in 60 v.Chr. tevergeefs naar het ambt van tribunus plebis. Hij was als voormalig quaestor in 59 v.Chr. lid van de senaat en tegenstander van het eerste triumviraat, vooral van Gnaius Pompeius Magnus maior, over wiens grote macht hij zich dikwijls ergerde. In 52 v.Chr. werd hij tot aedilis curulis verkozen, vooral door de invloed van Cato minor. Hij zou ook in het proces tegen Titus Annius Milo optreden als . Met grote, in die tijd dikwijls gevaarlijke vrijmoedigheid verzette hij zich tegen de eerzuchtige plannen van Pompeius. Hij werd in 49 v.Chr., na een mislukte verkiezingscampagne het jaar ervoor, praetor. Hij wilde in het volgende jaar - hij was toen vermoedelijk propraetor - niets horen van een schikking met Gaius Julius Caesar, die intussen oprukte, zodat hij zich nu zelfs bij Pompeius aansloot. Hij zou vervolgens samen met Quintus Caecilius Metellus Pius Cornelianus Scipio Nasica in Macedonia en Griekenland de strijd aanbinden met Caesar. Hij verliet Pompeius ook niet na de nederlaag bij Pharsalus, maar vergezelde hem op zijn vlucht en keerde eerst na diens dood naar Rome terug. Caesar schonk hem genade.Na diens moord werd hij wegens zijn nauwe banden met Marcus Iunius Brutus en Gaius Cassius Longinus verbannen. Hij werd in de slag bij Philippi gevangengenomen en werd op bevel van Octavianus ter dood gebracht. Cicero noemt hem meermaals als redenaar. (nl)
- Марк Фаво́ний (лат. Marcus Favonius; родился не позднее 90 года до н. э., Таррацина, Римская республика — казнён в октябре 42 года до н. э., Филиппы, Македония, Римская республика) — римский политик из плебейского рода Фавониев, претор около 49 года до н. э. Последователь Марка Порция Катона Утического. (ru)
- Marco Favônio (c 90 a.C. -. 42 a.C.) foi um senador romano e depois pretor, durante o período da queda da República Romana, era amigo de Catão, o Jovem e adepto da filosofia cínica. Supostamente é o "Poeta" na peça Júlio César de Shakespeare. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Marco Favonio (en latín, Marcus Favonius; c. 90 a. C., Terracina-42 a. C.) fue un político romano. Es recordado a causa de su amistad con Catón, su adhesión al cinismo y su aparición en la obra de Shakespeare Julio César. (es)
- Marcus Favonius (c. 90 BC – 42 BC) was a Roman politician during the period of the fall of the Roman Republic. He is noted for his imitation of Cato the Younger, his espousal of the Cynic philosophy, and for his appearance as the Poet in William Shakespeare's play Julius Caesar. (en)
- Marcus Favonius (né vers 90 av. J.-C. à Terracina, exécuté en 42 av. J.-C.) est un sénateur romain de la fin de la République romaine. Il est connu pour être l'émule de Caton le Jeune et être un adepte de la philosophie cynique. (fr)
- Марк Фаво́ний (лат. Marcus Favonius; родился не позднее 90 года до н. э., Таррацина, Римская республика — казнён в октябре 42 года до н. э., Филиппы, Македония, Римская республика) — римский политик из плебейского рода Фавониев, претор около 49 года до н. э. Последователь Марка Порция Катона Утического. (ru)
- Marco Favônio (c 90 a.C. -. 42 a.C.) foi um senador romano e depois pretor, durante o período da queda da República Romana, era amigo de Catão, o Jovem e adepto da filosofia cínica. Supostamente é o "Poeta" na peça Júlio César de Shakespeare. (pt)
- Marc Favoni (en llatí Marcus Favonius) va ser un polític i magistrat romà del segle i aC. És esmentat per primer cop l'any 61 aC durant les transaccions contra Publi Clodi Pulcre, quan aquest estava acusat d'haver violat les normes amb la Bona Dea. Llavors es va unir a Marc Porci Cató Uticense, del qual va imitar la severitat durant tota la seva vida, en els seus atacs contra el cònsol Calpurni Pisó en la defensa que van fer de Clodi. L'any següent, el 60 aC va acusar a probablement de suborn. Ciceró va defensar l'acusat, cosa que li va saber greu. En aquest any va aspirar (per segona vegada) al tribunat, però no hi ha proves de què en sortís elegit. Sembla que Juli Cèsar, Gneu Pompeu i Marc Licini Cras, que a finals d'any signarien l'acord per constituir el Primer Triumvirat, es van opos (ca)
- Marcus Favonius (c. 90 v.Chr. - 42 v.Chr.) was een Romeins politicus en cynicus uit de 1e eeuw v.Chr. Marcus Favonius werd vermoedelijk rond 90 v.Chr. geboren in het dorpje Tarracina. Hij was een bewonderaar en navolger van Cato maior. Hij dong in 60 v.Chr. tevergeefs naar het ambt van tribunus plebis. Met grote, in die tijd dikwijls gevaarlijke vrijmoedigheid verzette hij zich tegen de eerzuchtige plannen van Pompeius. Hij werd in 49 v.Chr., na een mislukte verkiezingscampagne het jaar ervoor, praetor. Cicero noemt hem meermaals als redenaar. (nl)
|