sincer

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sinˈse/
Occidental:	nord-occidental /sinˈse/, valencià /sinˈseɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí sincērus ‎(«natural, intacte»), doblet del patrimonial sencer. Per etimologia popular de sine cēra ‎(«sense cera, figuradament tal com és»).

sincer m. ‎(femení sincera, plural masculí sincers, plural femení sinceres)

1. Dit de la persona que diu la veritat, honesta.

• sinceritat, sincerar-se, sincerament

• directe, franc, honest

• fals, mentider, hipòcrita

• Síl·labes: sin·cer (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceinrs)
• Anagrama: cernis

• Obres de referència: DIEC, GDLC