buc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: Del llatí tardà *bucus, del fràncic *būk ‎(«ventre»), segle XIV.

buc m. ‎(plural bucs)

1. (nàutica) Cos principal del vaixell llevat del motor i de tot el que es troba per sobre de coberta i en especial de l'arboradura.
2. rusc
3. (construcció) Conjunt de parets exteriors i coberta que delimiten un edifici.
4. (construcció) Conjunt de parets que fan de suport a una escala.
5. (antic, septentrional, valencià meridional) rusc

• (nàutica) areny, glera, llera, llit, mare
• (parets d’una escala) caixa

• Síl·labes: 1
• Anagrama: cub ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: buc