bord

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbort/
• Rimes: -oɾt
• Etimologia: Adjectiu, nom 1: de l’antic bort, del llatí burdu(m), acusatiu de burdus ‎(«mul»), segle XIII.
• Etimologia: Nom 2: del castellà bordo, del francès bord ‎(«vora»), segle XIX.

bord m. ‎(femení borda, plural masculí bords, plural femení bordes)

1. Nascut d'uns pares no casats.
2. Fill de pares desconeguts.
3. Arbre silvestre, que no s'ha empeltat mai i produeix fruits de poc aprofitament.
4. Branques noves d'un arbre que surten de la part de baix de la soca i no són d'aprofitament per fer fruit.

• (fill) il·legítim, bastard
• (botànica) espuri, silvestre

• bordall, bordalla, bordejar, bordenc, borderia, borderís, bordiol, bordís, bordissalla, bordissenc, bordisser, bordissot, embordonir, rebordonir

bord m. ‎(plural bords, femení borda)

1. Nascut de pares no casats o desconeguts.
2. Varietat de diamant que no es pot aprofitar com a gemma.

• bordegàs, bordet

bord m. ‎(plural bords)

1. Costat d'un vaixell.

• a bord, borda, bordada, bordatge, bordejar, de bord, forabord, francbord

• babord, estribord

bord

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bordar.

• bordo, borde, bordi

• Anagrama: brod

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia: /bɔʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del fràncic *bord ‎(«bord d'un vaixell»).

bord m. ‎(plural bords)

1. vora
2. bord